Rodrigo Rato, vicepresident del govern del PP de José María Aznar, ha presentat un recurs de reforma davant el titular del jutjat d’instrucció 2 de Tarragona perquè l’admeti com a acusació particular contra l’exministre del PP Cristóbal Montoro, amb qui va acabar enfrontat, en la causa oberta contra ell i el seu equip en el Ministeri Hisenda per suposadament haver cobrat d’empreses gasistes per fer reformes legislatives. El jutge Rubén Rus va rebutjar la personació de Rato, en considerar que els correus electrònics amb les seves dades fiscals que càrrecs d’Hisenda haurien enviat al ministre “no té rellevància penal”, i que Montoro n’estaria habilitat en ser el màxim responsable d’Hisenda, a més d'acotar el cas a l'operació de les gasistes. Per contra, Rato sosté que l’acció de Montoro i el seu equip és “palmàriament delictiva”, de revelació de secrets, perquè la normativa tributària ordena el principi de sigil i confidencialitat.
“Per descomptat que un Ministre d’Hisenda té responsabilitat política per a orientar l’actuació de l’Agència Estatal de l’Administració Tributària (AEAT), però, no té facultat ni dret a conèixer en exercici de les seves competències la identitat concreta del contribuent, ni les dades, ni informes fiscals”, manifesta la penalista Maria Saló, del despatx Martell Abogados, que ha presentat el recurs en nom de Rato aquest divendres, i al qual ha tingut accés ElNacional.cat. La penalista, a l'escrit, exposa que el magistrat de Tarragona confon la competència "orgànica", del càrrec de Montoro, de la "funcional", que regeix la Llei General Tributària, la qual deixa clar que només el funcionari que tramita un expedient el pot conèixer. "El Ministre d'Hisenda no té competència en matèria de comprovació, inspecció, gestió o sanció tributària", insisteix en el recurs, i hi afegeix que les excepcions recollides per la llei -com cooperació entre organismes- no inclou al càrrec polític.
Els implicats
En la investigació, el magistrat de Tarragona va exigir els correus electrònics del ministeri, per veure el vincle d'Equipo Económico, despatx fundat per Montoro, i amb el qual s'haurien derivat els pagaments de les gasistes al polític. En el bolcat, es va descobrir que Montoro va rebre dades fiscals de companys de partit, rivals polítics i famosos, inclòs de la família Pujol Ferrusola. En la seva resolució que rebutja la personació de Rato, el magistrat va desvelar que una Junta de Fiscals de 2023 va descartar que s'investiguessin aquests correus amb dades fiscals secretes, fet que va provocar un xoc de la fiscal del cas, Carmen García Cerdá, que volia investigar-los enfront de la negativa del seu superior, Alejandro Luzón, que li va donar carpetada.
En aquest grup, hi ha correus electrònics de l'any 2014 que feien referència a Rato, enviats al ministre per Felipe Martínez Rico, mà dreta de Montoro, i per Santiago Menéndez, director general AEAT del 2013 al 2018, que estan imputats en la causa. Per a l'advocada de Rato, Martínez i Menéndez també van cometre el delicte de revelació de secrets, com l'exministre. "De la seva lectura resulta inequívoc que la font de les dades informades i als quals accedeix el ministre són dades de transcendència tributària la font de la qual és l'AEAT i evidència, per altra, que la informació tenen un caràcter periòdic, continuat i lineal", exposa Saló, que hi afegeix: "L'existència i circulació d'aquesta informació fora dels estrictes camins legalment previstos suposen vulneració del deure de sigil funcional i del principi de confidencialitat tributària -secret- establert en el marc normatiu de la Llei general Tributària i el Reglament d'Inspecció." Una dècada després, Rato va ser condemnat per frau fiscal.
La penalista també rebat al jutge de Tarragona, que les dades fiscals de l'exministre d'Economia "sí que estaven guardades en fitxes o arxius", com exigeix el tipus delictiu.
Montoro "no rebutja la informació"
Els dos excàrrecs d'Hisenda, segons l'acusació, van cometre revelació de secrets perquè no eren els responsables de l'expedient tributari, però l'exministre, a parer seu, també. "El ministre en rebre el correu accedeix a la dada i no consta que el rebutgés ni instés la persecució penal de qui paladinament li vehiculava una dada reservada en la cessió il·legítima", manifesta a l'escrit. "Consentir la recepció dels correus", segons Saló, es pot qualificar de "cooperació necessària en la comissió per omissió per no haver exercit els deures legals que el concernien d'evitar que se li subministrés una informació quan era evident que no podia rebre-la", raona l'acusació de Rato.
Per tot això, Rato demana al jutge de Tarragona que ampliï la investigació inicial i "per connexitat" investigui a l'exministre Montoro i els excàrrecs d'Hisenda per revelació de secrets.