"Manca de rellevància penal". El titular del jutjat d'instrucció 2 de Tarragona ha rebutjat amb aquest argument la personació com a afectats de l'exministre d'Economia del PP Rodrigo Rato i de Juan Carlos Monedero, cofundador de Podemos, en la causa que investiga l'exministre d'Hisenda Cristóbal Montoro, per suposadament impulsar rebaixes fiscals per a empreses del sector gasístic a canvi de diners. En les resolucions, avançades per El Periódico i comunicades pel gabinet de premsa del TSJC aquest dijous, el magistrat Rubén Rus, exposa que en la investigació es van recollir els correus electrònics entre càrrecs d'Hisenda i el llavors ministre, entre els anys 2011 i 2018, on haurien aparegut dades de companys del PP i rivals polítics, entre d'altres, però que la Fiscalia Anticorrupció els va descartar. A més de Rato i Monedero, el magistrat també ha negat la personació a un periodista de l'ABC i a altres dues persones més. Per contra, el magistrat ha admès ara el partit del PSOE com a acusació popular -que ho va sol·licitar el novembre del 2023, quan la causa estava secreta- i sense imposar-li cap fiança.
El jutge de Tarragona sosté que la transmissió de dades és correcte en el ministeri, i que no és una acció delictiva perquè no van ser comunicats a tercers, tot i que sí que van transcendir als mitjans de comunicació. Fonts properes a Rato han avançat a ElNacional.cat que estudia presentar un recurs a l'Audiència de Tarragona per revocar aquesta negativa perquè consideren que el delicte de revelació de secrets es comet amb la simple comunicació al ministre del govern de Mariano Rajoy. La família Pujol Ferrusola també apareix entre correus de responsables d'Hisenda, que reclamen informació seva, i en el seu cas -més greu- perquè, en alguns casos, eren informes encarregats per un jutge.
Negativa de la Fiscalia
En les resolucions, el jutge Rus hi exposa que la Junta de Fiscals del 26 de setembre de 2023 ja va acordar que no s'acceptessin en el procediment del cas Montoro els correus sobre dades de polítics i famosos, en no veure-hi "valor juridicopenal", i que només s'acceptessin els que referència a les gasistes. Aquest extrem va provocar, fins i tot, una multa de la Fiscalia General de l'Estat a la fiscal anticorrupció del cas,Carmen María García Cerdà.
A més, la Fiscalia es va oposar a la mesura d'intervenir quatre telèfons de responsables del despatx fundat per Montoro, Equipo Económico, acordada pel jutge Rus i l'Audiència de Tarragona ho va aturar, com reclamava el Ministeri Públic. Per la seva part, la defensa dels quatre responsables d'Equipo Económico imputats (que ara es diu Global Afteli) han anunciat que presentaran recurs perquè l'Audiència de Tarragona tanqui la investigació i denuncia "un ús polític de la causa".
Montoro "autoritzat"
En la resolució, el jutge de Tarragona raona: "Si al Ministre d'Hisenda li correspon la superior direcció de la Secretària d'Estat que dirigeix l'Agència Estatal d'Administració Tributària (AEAT), hem d'entendre que el Ministre d'Hisenda està plenament autoritzat per a conèixer del contingut de les actuacions de la AEAT, per la qual cosa, el fet que sigui informat sobre tals actuacions forma part de les funcions que té atribuïdes."
Exposa que "les dades fiscals, indubtablement tenen caràcter reservat, no poden ser objecte de públic coneixement, no qualsevol pot accedir a ells, però en aquest cas, les persones que han accedit estan legalment autoritzades.
Per tant, la informació transmesa per mitjà dels correus analitzats no constitueix l'objecte del delicte, en tractar-se de dades que, encara que reservats, no es troben en fitxers, suports, arxius o registres, i, a més, les persones que disposen d'aquesta informació, sí que estarien autoritzats per a conèixer-la. A això, -precisa- ha d'unir-se que tampoc té lloc cap de les conductes típiques (apoderar-se, utilitzar, modificar)".
"Cap dany causat"
En les resolucions el magistrat de Tarragona insisteix que en aquest cas "l'autoritat té autorització per a accedir a un document, que a més no ha estat declarat secret", per la qual cosa -hi afegeix- no concorre els elements del tipus penal per qualificar els fets de delictes contra l'Administració Pública.
Hi detalla que en el cas del delicte de revelar secrets o informacions dels quals tingui coneixement per raó del càrrec, i que no hagin de ser divulgats, "la jurisprudència ha assenyalat que es tracta d'un tipus que sanciona el trencament del deure de sigil dels funcionaris públics, sent conductes penalment reprotxables, quan de la revelació resultés greu dany per a la causa pública o per a tercer”.
Raona que en aquest cas "són informacions que són transmeses pel cap de gabinet al ministre, no existeix divulgació a tercers, sent informacions remeses per mitjà de correus corporatius entre les parts. Per tant, -conclou- la informació no es fa pública, no es divulga, no
es comunica a tercers. Tampoc es causa un greu mal a la causa pública ni a tercers."
El jutge Rus insisteix: "Com hem dit, la informació objecte dels correus, no consta que hagi estat transmesa a tercers, per la qual cosa, tampoc consta que ningú s'hagi beneficiat d'ella."
No obstant això, les dades fiscals de Rato, Esperanza Aguirre i la família Pujol Ferrusola, entre altres, van ser ventilats en alguns mitjans de comunicació espanyols, i això -manifesten- clarament els va provocar un perjudici a la seva imatge.