Algunes de les plaques col·locades al carrer del General Millán Astray, al districte madrileny de Latina, han estat ratllades amb adhesius i amb pintura negra una setmana després que l'Ajuntament de Madrid restituís el nom del carrer per una sentència judicial.
La setmana passada el Consistori va tornar a col·locar les plaques del carrer del General Millán Astray, el nom del qual havia estat canviat pel de la mestra Justa Freire, en aplicació d'una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid que va desvincular el fundador de la Legió espanyola de la Llei de Memòria Històrica.
Tanmateix, algunes d'aquestes plaques, en concret entre els números 22 i 26, han estat tapades amb pintura negra, segons avança el diari ABC i han confirmat a Efe fonts veïnals.
A més, l'organització juvenil Rebeldía ha pujat un tuit a les xarxes socials en la que es veu un jove col·locar un adhesiu amb el nom carrer de la Mestra Justa Freire a sobre d'una d'aquestes plaques.
Els canvis de Manuela
L'Ajuntament de Madrid, amb Manuela Carmena com a alcaldessa, va aprovar el 28 d'abril de 2017 -amb l'abstenció del PP i el suport d'Ahora Madrid, PSOE i Cs- el canvi de nom de 52 carrers amb reminiscències franquistes en aplicació de la Llei de Memòria Històrica, entre elles la del General Millán Astray. Particulars i associacions com la Plataforma Millán Astray i la Fundació Francisco Franco van recórrer la mesura.
El Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) ha determinat ara recuperar el nom original d'alguns dels carrers modificades, com la del General Millán Astray (canviada per Mestra Justa Freire), Caídos de la División
Azul (Memorial 11 de març de 2004), Hermanos García Noblejas (avinguda de la Institución Libre de Enseñanza), El Algabeño (José Rizal), Crucero Baleares (BarcoSinaia) i la glorieta de Cirilo Martín (Ramón Gaya).
En el cas de la del General Millán Astray, el TSJM ha assenyalat que "ja l'any 1923 tenia el nom d'una plaça de Madrid" com a reconeixement "per la seva intervenció en la guerra de les Filipines, per haver estat el fundador de la Legió espanyola, així com per les seves ferides en combat", i que ni "va tenir intervenció" en l'alçament militar ni tampoc una "participació directa" en la Guerra Civil.
És a dir, considera prou mèrits per obtenir un carrer haver participat en guerres colonials, haver estat fundador d'una unitat militar caracteritzada pel seu comportament bàrbar i atroç i haver quedat esguerrat.
Imatge principal: Placa del carrer general Millán Astray ratllada dies després de ser restituïda, a 30 d'agost de 2021 / Foto: Alberto Ortega (Europa Press)