Mariano Rajoy ha constatat la debilitat del seu executiu assolint només els 175 vots justos que necessitava per fer caure les esmenes a la totalitat dels grups per als pressupostos generals de l'Estat del 2017, tot i els nervis d'últim minut del Partit Popular i els escàndols de corrupció que havien sacsejat el partit les darreres setmanes. Ha comptat amb els vots del seu soci d'investidura, Ciutadans, el PNB i Coalició Canària i s'ha produït després de tres empats a 175, ja que, segons el reglament, cal repetir la votació tres cops en cas que no hi hagi majoria. Eren els vots de l'oposició –PSOE, Unidos Podemos, ERC, PDeCAT, Bildu–. En endavant, els comptes hauran de ser sotmesos al debat d'esmenes parcials en comissió, quan Rajoy necessitarà almenys un vot més, que estarà segurament en mans de Nueva Canarias.

Però el gallec, sempre prudent, no ha volgut anticipar si aquest partit d'un sol escó li lligarà definitivament el primer any de legislatura. "Nosaltres parlem amb tots. Hi ha partits que ni tan sols han volgut seure –i estan en el seu dret– però nosaltres intentarem tenir el major nombre de vots. Hi ha el diputat per qui vostè s'interessa i hi ha molts diputats, a més que hi ha diferents seccions, es pot estar d'acord amb una o amb una altra", ha afirmat sortint de l'hemicicle. Com a defensa ha reivindicat l'objectiu de crear ocupació, exposant que "les coses van bé i han d'anar millor" a l'economia d'Espanya.

Cs ha fet mans i mànigues per justificar el sí a Rajoy, després dels escàndols relatius al cas Canal i l'expresident de la comunitat de Madrid, Ignacio González. El portaveu Francisco de la Torre ha apel·lat a l'estabilitat econòmica, i les millores que la seva formació hauria introduït en el projecte de llei, que diu es quantifiquen en 4.000 milions menys "en retallades" i que es podrien invertir en sanitat i educació. Això és valorat com una millora respecte de l'any 2016, uns comptes que haurien estat "nefastos". Això sí, ha criticat la quota basca, un tema que trenca amb l'homogeneïtat territorial defensada pels d'Albert Rivera.

Precisament, el portaveu del PNB, Aitor Esteban, ha fet un al·legat orientat a defensar-se de les crítiques de la resta de grups. Ha volgut deixar clar que l'acord assolit amb el president espanyol beneficiaria el conjunt d'Euskadi, de manera que no només era "del seu partit", perquè no forma part de l'executiu central. "Els qui critiquen els acords ho fan per la seva mala situació política", ha dit al PSOE, tot assegurant que les xifres publicades pels mitjans de comunicació sobre la quota haurien generat un impacte erroni, ja que suposarien diners que el País Basc hauria pagat de més a l'Estat. Sobre això, ha afegit que el sentit del seu vot beneficia Espanya perquè enviava a Europa un missatge d'estabilitat.

Per la seva banda, Ana Oramas, de Coalició Canària, ha apel·lat a la "importància" del nacionalisme canari a l'hora de tirar endavant la votació. Tot i així, Pedro Quevedo (Nueva Canarias) ha llançat el missatge de la "glòria efímera" a Rajoy, com a desafiament abans de l'hipotètic acord al qual podrien arribar perquè els pressupostos siguin definitivament aprovats per les Corts.