Mariano Rajoy ha trobat en el discurs de la pàtria constitucional la coartada dels propers quatre anys per atrapar el PSOE en les seves xarxes davant dels "populistes" de Podemos i els independentistes que "volen trencar Espanya". El president en funcions ha encaixat els 180 'no' en la primera volta de la sessió d'investidura, donant marge als socialistes perquè exhibeixin el seu rebuig. Però Rajoy haurà de deixar que el PSOE es rebel·li més sovint de iure, per no alimentar la puixança de la formació morada. I de facto recordarà sovint als seus rivals que només junts poden donar estabilitat i creixement econòmic a Espanya.

El PSOE s'ha excusat d'una abstenció imminent en la segona volta de la investidura per reivindicar-se com el primer partit de l'oposició. Comença així el camí per intentar no descavalcar i treure suc de la minoria del nou executiu per tal de "reparar els danys". Així i tot, els socialistes pateixen per la possibilitat d'assimilar-se: "Nosaltres no som com vostè", repetia el portaveu Antonio Hernando, molest per les paraules de Rajoy: "Tinc més coses en comú amb el PSOE que amb els independentistes", afirmava el president. No serà fàcil: fonts de l'antiga executiva pedrista creuen que Podemos volarà els ponts amb el PSOE per empènyer-los als acords amb el PP, per atiar els bàndols.

La formació morada s'ha erigit al llarg del debat com allò que sempre havien volgut ser: l'alternativa al "règim del 78". El cop dels barons crítics contra l'exsecretari general, Pedro Sánchez, els ho ha posat en safata. Pablo Iglesias ha disparat contra el PSOE, acusant-lo de cometre un "abstencionazo", amb una dialèctica del passat –Susana Díaz, Felipe González– contraposada al present –ells. A C's els ha disparat dient que han comès la seva "funció històrica", i als populars, els ha fet callar amb la polèmica de la corrupció. Davant dels interessos econòmics, la pàtria són els podemistes, diuen ells, per bé que ho interpreten com la pàtria de la gent i no la de la Constitució o les institucions, com fa el PP.

Però Rajoy, àvid en l'art de neutralitzar els contrincants, té ja un subtil recurs per desacreditar d'Iglesias: el paternalisme. "Sap per què sóc jo el candidat i no vostè? Li ho explicaré", deia entre les rialles de la bancada del govern en funcions. El debat ha degenerat llavors en l'ús de Rajoy de les noves tecnologies i la seva progressió. El líder de la formació morada ha rigut i amb aquest gest ha quedat rebaixat pel seu rival. El càstig del pare ha arribat quan el gallec s'ha preguntat si les manifestacions que Podemos augura és perquè els ciutadans tampoc no es veuen representats per ells. Com un camí que hagin iniciat d'abandonar el poble i ser "casta".

I enmig, C's apunta maneres sobre el seu paper de poli bo que vetlla per "la Triple Aliança" i l'ordre constitucional, com diu Iglesias. A Albert Rivera li esperen quatre llargs anys de tibar el PSOE cap al PP i de perseguir els populars perquè compleixin els acords. Són el pacte-anticorrupció, o la mà dura contra l'independentisme català. També haurà de pugnar per diferenciar-se de l'executiu popular: la formació taronja vol ser la modernitat que dóna suport al govern de caire conservador. I en el camí de sobreviure electoralment, tornarà a ridiculitzar les pancartes de Podemos, perquè ells "sí que signen acords". 

Catalunya també té molt a dir davant del que el líder d'ERC, Joan Tardà, anomena "el nacional-constitucionalisme" del PP, PSOE i C's. El republicà ha reiterat que no acataran cap inhabilitació a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, sinó que el Parlament la "ratificarà". La força del mandat popular és el seu aval i això fa que el dret a decidir sigui inamovible per als republicans. Contra la proposta de Rajoy, no intercanviaran la consulta per cap pacte sobre finançament autonòmic. "O referèndum, o referèndum" és el leitmotiv del president Carles Puigdemont, que Tardà ha fet seu davant dels defensors de la unitat.

Rajoy necessita la imatge de diàleg, i això ha promès al portaveu del PDECat, Francesc Homs, sobre la qüestió territorial. Ara bé, l'objectiu sempre serà dins del marc de la legalitat espanyola. "Allò era un contracte d'adhesió", ha denunciat sobre el referèndum proposat per Puigdemont. Però davant de les pressions del PSOE perquè obri una ponència constitucional al respecte, el president espanyol encara diu no saber si és el l'espai indicat. Mentre el troba, fonts del PDECat creuen que els temps del procés són més ràpids que no pas els del govern central.

Així, la sessió s'aixeca aquest dijous i continuarà dissabte quan Rajoy aconseguirà els avals de la cambra amb el sí de Coalició Canària, el PP i l'abstenció del PSOE, per revalidar com a president. La notícia no serà aleshores que Espanya surt del desgovern després de més de 300 dies als llimbs, sinó si l'ex-secretari general socialista Pedro Sánchez deixa l'acta de diputat abans o després de consumar el "no és no, quina part del 'no' no ha entès".