Mariano Rajoy i el PNB comparteixen un enemic comú al Congrés, Ciutadans: al Partit Popular li roba vots per la banda de la dreta, i per als nacionalistes bascos, la formació taronja comporta una amenaça per als trets diferencials, com ara la quota basca. Tot i això, davant el risc que la caiguda del pressupost forci eleccions, jeltzales i populars cedien aquesta setmana per salvar l'acceptació a tràmit: els primers, desdient-se de la condició d'obrir-se a votar-hi a favor només si s'aixeca el 155 a Catalunya; els segons, de la pujada de les pensions.

Ho reconeixia el portaveu basc Aitor Esteban durant la votació d'aquest dijous, on s'han tombat les esmenes a la totalitat de l'oposició amb els vots de PP, PNB, Cs, Coalición Canaria i Nueva Canarias. "Si el pressupost descavalca, hi haurà conseqüències. Eleccions anticipades? Potser. I a qui beneficiaria? Fora caretes", denunciava Esteban des del faristol, després de donar oxigen a Rajoy fins al 26 de maig, data definitiva per aprovar els comptes. L'afirmació tenia fonaments, ja que el PSOE va exigir comicis si l'executiu central no tirava endavant els PGE. A més, deixaria el PP en escac, en plens comicis autonòmics el 2019 i generals el 2020.

El cas és que els jeltzales denunciaven qui en seria, a parer seu, el principal interessat: Albert Rivera. "Amb tanta enquesta a l'alça, què s'ha de fer? Provocar unes eleccions i fer caure el govern espanyol? O bé esperar que la situació sigui més comporomesa per al PP i assegurar-se el sorpasso definitiu?", l'increpava el portaveu basc, després de les informacions —desmentides— que Rajoy volia cedir en l'acostament dels presos, i respecte a la seguretat social. "Li feia venir salivera. Quina oportunitat per carregar contra el president espanyol i els sectaris, insaciables, nacionalistes", lamentava Esteban.

Així les coses, la jugada entre PP i PNB deixava en escac un Rivera que habitualment carrega contra els "privilegis" dels bascos, com ara el cuponazo, gràcies a la cessió d'últim minut de la Moncloa, que es va obrir a apujar totes les pensions a l'Estat en un 1,6 % el 2018 i, segons l'IPC, el 2019, com també ajornar fins al 2023 el factor de sostenibilitat, lligat a l'esperança de vida. Aquesta era una cessió que li exigien alguns grups, com ara PDeCAT, fins i tot PSOE, Podemos i ERC, que volien l'equiparació d'acord amb l'increment del cost de la vida, cosa que el president espanyol buscava evitar.

Tanmateix, els jeltzales encara trobaven dificultats per justificar el gir en la tramitació, ja que el 155 continua vigent a Catalunya. El portaveu ha dit que als independentistes tampoc els beneficiaria un govern més "agressiu" amb la seva causa, en al·lusió al tàndem PP-Cs. En segon lloc, ha recordat que el seu vot favorable duia associada la petició d'"una nova etapa de diàleg" amb el Govern de la Generalitat, si n'hi ha abans del 22 de maig. Així, Rajoy ha abandonat la cambra recordant que la feina no estava acabada, atès que encara falta el tràmit definitiu, d'aquí a un mes, amb el vot basc enlaire.