"Són els que hi havia, no he canviat res perquè ho han fet bé i en aquesta vida només es canvia allò que no funciona". Pragmàtic i sincer, el president del Partit Popular, Mariano Rajoy, ha mantingut la mateixa camarilla que l'ha acompanyat els darrers quatre anys i escaig al capdavant del partit. Això no li ha impedit d'incloure una bicefàlia a la cúpula genovesa, entre María Dolores de Cospedal, i el vicesecretari d'Organització, Fernando Martínez Maíllo, com a forma de contrapès després que la primera adquirís el càrrec de ministra de Defensa.

Maria Dolores de Cospedal continuarà de número dos, tot i les dues dimissions de protesta a primera hora de dissabte denunciant "tupinada" en la votació de l'esmena que li impedia de compatibilitzar càrrecs, i que no va prosperar. Després de conservar-la, Rajoy ha elevat Maíllo a la consideració de "Coordinador General". És el càrrec que l'any 1996 va ocupar al popular Ángel Acebes, número tres de l'expresident José María Aznar, gran absent al 18è conclave. Segons fonts properes a Maíllo, aquest coneixia el seu nou lloc al partit abans de la ponència Política i d'Estatuts de divendres. 

Els vicesecretaris Andrea Levy, Pablo Casado i Javier Maroto segueixen a Estudis i Programes, Comunicació i Política Social, respectivament. Fins que Rajoy no ha llegit la llista aquests no coneixien que continuaven, segons personalitats de la direcció de Génova han confirmat.

Cospedal empata així la batalla a la vicepresidenta i ministra d'Administracions Territorials, Soraya Sáenz de Santamaría. La qüestió és que l'actual ministra de Defensa mai havia volgut estar menys que Santamaría i la seva arribada al ministeri de Defensa s'entenia com l'equilibri de poders del líder entre la mà dreta a Moncloa i la fidel vetlladora a Génova. La manxega compatibilitzarà aquestes dues dedicacions, a més de presidir el PP de Castella la- Manxa. 

El cas Cospedal amenaçava de ser simbòlic pels lideratges femenins. Ho va dir fins i tot la superival i vicepresidenta, que eren jutjades diferent a ulls de l'opinió pública. No pas als de Rajoy. El gallec va reconèixer en una entrevista fa anys que confia en les dones. També ho fan al Consell de Ministres. "Al govern i al PP, les dones al poder!", deia un veterà membre de l'executiu en una conversa informal amb El Nacional. Fonts del seu entorn esperaven que continués pel perdó demanat a les víctimes per l'escàndol del Iak-42.

Rajoy revalida per quart cop

El gallec ha pujat al faristol motivat, amb aspiracions d'eternitzar-se en el càrrec. "Encara puc donar molt més, estic absolutament convençut" anunciava com a forma de demanar el vot als seus, tot i que n'era l'únic candidat. Ho podrà fer perquè els compromissaris tampoc van acceptar en la ponència Política i d'Estatuts l'esmena sobre limitació de mandats. El tancament de files sobre el lideratge persegueix l'objectiu encobert però flagrant d'evitar les batalles internes de Podemos i el PSOE per poder-se reivindicar com "el partit de la cohesió i la unitat". 

Però quina és la fórmula secreta de Rajoy? "He recorregut tota espanya, he visitat totes les províncies, conec infinitat de pobles. Ahir em feia selfies amb alguns de vosaltres i havia estat en tots els llocs on se’m preguntava. Dic, ho he d'apuntar i dir-ho!!" s'ha enorgullit després de recordar els més de 30 anys que duu en política. El gallec ha agraït als seus "l'afecte" rebut, després de l'any d'interinitat on els rivals l'haurien intentat "apartar" i "alliçonar" quan només haurien visitat pobles "anant de turisme, i ni això", s'ha vantat.

El partit és el seu altre gran puntal i així ho ha repetit en diverses ocasions. "Alguna cosa bona deu tenir aquest partit...!" ha dit, recordant que a cada convocatòria electoral creixen en escons. Sobre això, el president in pectore ha fet una crida "a l'ètica de la prudència i l'aventura de la serenitat", sense témer la diferenciació respecte dels altres. "Si ens voten és perquè no som iguals" ha afirmat.