Mariano Rajoy intenta estirar la Constitució per dissipar la seva por de perdre el control del Govern espanyol. El president en funcions no volia fracassar en la investidura, fet que portaria Pedro Sánchez a ser l'única alternativa a la convocatòria d'unes terceres eleccions. Per això, ha ideat la fórmula del 'Sí' a buscar suports, però 'Potser' a anar a la cerimònia, obrint una disputa sobre la constitucionalitat del fet. Impassible, Rajoy sap que Ana Pastor pot blindar la jugada com a presidenta del Congrés: ella té la potestat de convocar el Ple. 

"La Constitució endreça el debat parlamentari, en el sentit de disciplinar" deien fonts de Moncloa a El Nacional després del Consell de Ministres. Feien referència a l'article 99.2 de la Carta Magna, que dicta el següent: "El candidat proposat exposarà davant el Congrés el programa polític del Govern que pretengui formar i demanarà la confiança de la Cambra". És a dir, que no se senten obligats a la investidura i consideren que aquesta només detalla una successió de fets. Això, mentre el govern no respon ni en privat si la pirueta legal té un origen en algun informe del Consell d'Estat.

La jugada sí que té raó de ser en l'escenari polític. Rajoy no va sumar ni un diputat als seus 137 després de les trobades amb l'oposició. L'estratègia de rebre el 'Sí' de Ciutadans –i forçar l'abstenció del PSOE– va saltar pels aires definitivament amb el processament del PP per la destrucció dels ordinadors de Bárcenas. Així les coses, a Gènova esperaven que el monarca no els donés el mandat. "No tindria sentit" deien. Però el gallec tampoc no volia dir ‘no’ a Felip VI per segon cop, ja que després del 20 de desembre va ser molt criticat.

El detonant per trobar aquesta fórmula intermitja podria haver estat que Pedro Sánchez quedés com l'única alternativa a Rajoy. Fins i tot, que aquest pogués prendre-li l'encàrrec sense èxit, allargant la interinitat. El socialista havia jugat al llarg de tot el darrer més amb l'ambigüitat sobre presentar-se a la investidura, i la va rematar durant la roda de premsa de després de trobar-se amb el monarca. "Només es pot fer una pregunta" deia Sánchez per esquivar de respondre.

Rajoy va veure-ho i durant la compareixença a Moncloa va arribar a bromejar amb els periodistes "si vol pot fer dues preguntes". Allà va exposar el seu "intent" de formar govern, però amb la gairebé certesa que podria rebutjar la petició del monarca si no assoleix l'èxit. L'estupefacció dels assistents va portar al gallec a buscar l’aprovació del seu equip i mirava la vicepresidenta en funcions, Soraya Sáenz de Santamaría, i la secretària general del PP, Dolores de Cospedal, assegudes davant d'ell.

El comunicat de la Casa Reial és exactament el mateix que en el cas de Pedro Sánchez i la indignació del PSOE no s'ha fet esperar. Per una banda, creuen que el gest és inconstitucional. I per altra, els socialistes han rebuscat en l'hemeroteca per recordar al PP que ells els van apressar perquè l'aleshores president del Congrés, Patxi López, convoqués en el menor temps la cerimònia de Sánchez. López va aprofitar el petit marge de discreció que li deixava el reglament de la cambra per donar 15 dies al candidat, mentre aquest negociava amb Podemos i Ciutadans un acord.

Aquest és el precedent a què va apel·lar Sáenz de Santamaría per prendre's el seu temps. Com explicava El Nacional fa unes setmanes, el paper d'Ana Pastor serà clau per convocar el Ple, ja que ella en té la potestat exclusiva​. Rajoy se sent ara més legimitat amb el nou encàrrec, i creu que a partir de dimarts i dimecres la situació podria canviar perquè es trobarà amb Albert Rivera i Sánchez.

Aquests no es volen moure de les seves posicions –no i abstenció, respectivament– i la vicepresidenta va advertir que llavors Rajoy potser no acudiria a la investidura. "Abans que la coherència jurídica hi ha la política i la personal" va dir, tot apel·lant a la "responsabilitat". El president forçarà els seus rivals amb els Pressupostos, que haurien d'estar aprovats abans del 23/30 setembre. Això col·loca així la data màxima de la investidura a finals d'agost: 22, 23, 25.

Els catedràtics avaluen

Existeix diversitat d'opinions entre els experts sobre si Rajoy ha d'anar a la investidura. Yolanda Gómez, catedràtica de la UNED defensa que el mandat del Rei és que hi vagi. Gómez afirma que en l'ordenament jurídic espanyol el Rei no encarrega formar Govern, sinó anar al Congrés per demanar la seva confiança per formar-lo. El seu homòleg, Roberto Blanco Valdés de la Universitat de Santiago de Compostel·la, creu que Rajoy hi ha d'anar: "l'article no diu: 'podrà exposar', diu 'exposarà', que és una norma de dret necessari que no ofereix cap mena de dubte", reitera.

Diferent pensa Àngel Rodríguez, de la Universitat de Màlaga. "Em resisteixo a creure que el Rei pugui imposar a un candidat que faci alguna cosa contra la seva voluntat", argumenta. Rodríguez recorda que també al gener passat hi va haver qui creia que Rajoy no podia declinar. És a dir, que si ho va fer abans que el monarca li demanés, ho pot fer després. També ho creu el ministre de Justícia, Rafael Catalá. "No hi ha inconstitucionalitat en intentar aconseguir la majoria i transmetre-li al Rei que l'encàrrec és impossible" va indicar.