Mariano Rajoy ha passat de ser el líder indiscutit del rodet de la majoria absoluta, a convertir-se en president d'un govern en minoria que resisteix agonitzant, davant l'esfondrament del seu llegat polític. La recollida de firmes contra l'Estatut de Catalunya, l'amnistia fiscal els anys de crisi econòmica i el "Luis, sé fuerte", davant dels escàndols del seu partit, han reaparegut com fantasmes del passat que amenacen la continuïtat del president espanyol més enllà d'aquesta legislatura. Paradoxalment, quan aquesta està lligada fins a 2019, tot i els envits de l'oposició. 

La delicada situació en què es troba immers Rajoy va sublimar després que el PSOE l'acusés de ser part activa en el presumpte finançament il·legal del Partit Popular, durant la compareixença de l'extresorer Luis Bárcenas al Congrés. La imputació del PP –primer partit de la democràcia a ser-ho– seguirà ressentint la imatge del gallec a partir del 26 de juliol, amb la citació de l'Audiència Nacional a declarar com a testimoni per la Gürtel. Serà el primer cap president d'Espanya a fer-ho, i més tard vindrà la seva crida a la comissió de la caixa B, que encara no té data. 

L'oposició, però, no pot derribar-lo. Les reunions entre Pedro Sánchez i Pablo Iglesias rebel·len que no hi ha marge per a un govern alternatiu: mantenen el desacord sobre Catalunya, alhora que el PNB va subscriure un pacte amb la quota basca, que li farà aprovar els comptes de l'Estat un parell d'anys. Per això, l'esquerra es resignarà amb derogar o vetar les lleis del PP al Congrés. De fet, les comunitats del PSOE ja rebutgen els objectius de dèficit de 2018. Això no impedeix Rajoy negar-se a rebaixa fiscal que exigeix Ciutadans per revalidar el sí als pressupostos. 

Ara bé, l'estratègia de l'esquerra no passa tant per tombar el govern central, com per eixamplar electoralment el tàndem PSOE-Podemos, desgastant la figura del president. Va sublimar durant la moció de censura, quan la portaveu Irene Montero va exigir l'assumpció de responsabilitats a Rajoy per la llista de casos de corrupció i fets del passat, i ell es va tornar que tot allò era una "maniobra d'agitació". La Moncloa va intentar girar els papers i convertir la sessió en una investidura fallida d'Iglesias, sepultant el qüestionament al cap de govern. 

Però el principal refugi i argument del president espanyol, que és l'economia, també ha començat a esfondrar-se. El Tribunal Constitucional ha declarat inconstitucional l'amnistia fiscal del ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, qüestionant certes mesures que es van prendre per sortir de la crisi econòmica –l'episodi que nodreix part de l'èpica del llegat de Rajoy–. Montoro no sols ha estat reprovat, sinó que aquesta setmana s'ha sabut que la ministra de Treball, Fátima Báñez, treurà 3.500 milions de la molt minvada guardiola de les pensions per pagar l'extra dels funcionaris.

El paper d'ariet de l'independentisme també ha passat factura, tot i que ara la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, reconeix que PP i PSOE haurien d'haver coordinat l'acció davant l'Estatut. A la Moncloa creuen que el concurs desert d'urnes indica que la Generalitat no pot seguir avançant amb el referèndum, però el president Carles Puigdemont anunciarà aquest dimarts els detalls de l'1 d'octubre. La carpeta catalana podria el primer fracàs polític de Santamaría, tot i que alguns creien que del seu èxit depenia la garantia de substituir el seu cap.

I davant l'amalgama d'escàndols de corrupció, la forma com els capitalitza Cs, el desgast de la imatge de Rajoy, o les maniobres de l'esquerra, persones properes al president espanyol ja fan quinieles sobre qui triarà com a successor. La regeneració serà aleshores un factor clau perquè el PP pugui ser recuperant vots que van anar a parar a Albert Rivera. També, per no alimentar el discurs de PSOE i Podemos. El fet és que Rajoy sempre ha fugit de nomenar un successor polític, cosa que es podria veure accelerada els mesos veniders amb el 26-J i l'1-O.