El paper que està jugant tant el PSC com el seu primer secretari, Miquel Iceta, en l’actual fase de la situació política a Catalunya —amb les eleccions del 21-D i encara amb quatre presos polítics i part del Govern a l’exili— no li agrada a la periodista Pilar Rahola, però no únicament des de la discrepància política, sinó també des d'una dimensió humana.

Així ho explica Rahola a la columna "La displicència", publicada aquest divendres a La Vanguardia, on lamenta especialment l’actitud del PSC i d’Iceta “davant la situació dels presos polítics”, ja que, tot i entendre el tacticisme polític que pot explicar el posicionament dels socialistes catalans i fins i tot “les enormes pressions de tots els poders fàctics de l’Estat” per aconseguir l’aval del PSC a l’aplicació de l’article 155, la periodista va un pas més enllà de la “disconformitat severa amb el paper del PSC” per assegurar que el que “l’entristeix” és la “displicència davant el patiment dels presos i les seves famílies”.

En aquest sentit, Rahola retreu a Iceta que no hagi tingut “ni una sola paraula d’empatia, ni un gest de suport, ni una mínima incomoditat”. “Al contrari —prossegueix Rahola-—, balla, riu, explica la seva immensa felicitat al món i es riu dels adversaris”. “No sé a vostès, però a mi no m’ha fallat el polític. M’ha fallat la persona”, rebla Rahola.