Les eleccions a Galícia han entrat en una fase decisiva. Tal com diuen les enquestes, tot apunta que els resultats aniran de ben poc. El clar favorit per guanyar és el Partit Popular, un partit que ha governat 35 de 43 anys la Xunta de Galícia i que busca seguir 4 anys més al poder. El més probable és que els populars siguin el partit guanyador, però no està gens clar que obtingui majoria absoluta, tal com ha obtingut els últims anys. A l'altra banda, no té cap partit amb qui poder pactar i el BNG parteix com a gran alternativa als populars. La seva líder, Ana Pontón, sí que té la possibilitat de pactar amb el Partit Socialista de Galícia (PSdeG). Davant la possibilitat que el PP d'Alfonso Rueda no obtingui majoria absoluta, cal mirar enrere per mirar què ha passat en els casos en els quals els populars no han obtingut majoria absoluta, com pot passar en aquestes eleccions del pròxim 18 de febrer.
🔴 Resultats eleccions a Galicia 2024, DIRECTE | Escrutini, recompte i qui va guanyant
🔴 Eleccions a Galícia 2024, DIRECTE | Votacions, enquestes i última hora dels candidats
🗳️ Eleccions Galícia 2024: candidats i claus dels seus programes
✍️ Així estan les enquestes de les eleccions gallegues avui
1981-1985, primera victòria d'Aliança Popular, però sense majoria absoluta
La primera gran victòria dels populars va caure l'any 1981, quan es van celebrar les primeres eleccions al parlament gallec. Aleshores, sota les sigles d'Aliança Popular i el lideratge de Geraldo Fernández Albor, van obtenir fins a 26 diputats. Una representació insuficient per aconseguir la presidència de la Xunta. Galícia venia d'una clara victòria d'UCD en les eleccions espanyoles del 1977 i 1981. Tot i això, els populars van aconseguir la primera victòria amb 26 diputats, mentre UCD n'aconseguiria 24. Sobretot perquè Manuel Fraga, gallec de naixement, va tenir un paper important en la campanya.
Els dos partits acabarien pactant amb una suma de 50 escons dels 71 del parlament gallec. Tot i ja tenir majoria absoluta, Albor va comptar a més amb un vot favorable dels socialistes i 3 abstencions d'aquests. En canvi, els altres 12 diputats del PSdeG van votar-hi en contra, com també ho van fer els 3 del BNG, l'únic d'Esquerda Galega i l'únic escó del Partit Comunista. Que Albor, un metge de professió, obtingués els vots d'UCD obtingués no va comportar una coalició de govern. Això va comportar un govern en minoria d'Albor que va haver de pactar en totes les qüestions, sobretot amb els díscols que anaven sortint d'UCD.
1985-1989, un mandat convuls amb dos presidents
En les eleccions del 24 de novembre del 1985, l'Aliança Popular d'Albor va tornar a guanyar les eleccions aconseguint 8 diputats més (34). La segona força va ser el Partit Socialista, amb 22; i la tercera, amb 11 diputats, Coalició Galega, un partit amb el suport de Convergència Democràtica i el primer embrió del Partit Reformista de Miquel Roca. El Partit Socialista Galego n'aconseguiria 3, mentre que el BNG únicament 1. Tot i perdre en les dues primeres votacions, Albor assoliria l'objectiu de seguir al capdavant de la Xunta després de l'abstenció dels 11 diputats de Coalición Galega.
De fet, això va provocar una escissió de 5 diputats d'aquest partit liderat per Pablo González Mariñas. Aquests 5 representants acabarien creant el Partit Nacionalista Gallec (PNG). A més, la coalició d'Aliança Popular d'Albor també patiria escissions. Els dos partits amb qui es presentaven en coalició (Partit Demòcrata Popular i el Partit Liberal) abandonarien la coalició, però segueixen al grup parlamentari. Una altra turbulència d'aquella legislatura va ser la destitució del vicepresident de la Xunta de Xosé Luis Barreiro, qui va ser expulsat de la coalició d'Aliança Popular, juntament amb 4 diputats del seu espai. El seu partit, Unión Democràtica Gallega, s'acabaria integrant a Coalició Gallega.
Aquests terratrèmols constants acabarien provocant una moció de censura contra Albor encapçalada per l'aleshores líder del PSdeG, Fernando González Laxe. El novembre del 1987, Laxe va aconseguir la presidència de la Xunta amb el suport del seu partit, Coalición Galega, el PNG i el PSG, amb el vot en contra d'Aliança Popular i l'abstenció del BNG. Malgrat la debilitat parlamentària, Laxe va aconseguir seguir amb la presidència de la Xunta fins al 1989, quan ja el Partit Popular, aleshores amb Manuel Fraga al capdavant, aconseguiria la primera majoria absoluta, que duraria fins al 2005.
2005-2009, Manuel Fraga perd per primer cop la majoria absoluta i el PSdeG el jubila de la política
Manuel Fraga Iribarne, el ministre franquista, creador d'Aliança Popular i president de la Xunta durant 16 anys, va perdre la majoria absoluta del Partit Popular a Galícia un 19 de juny del 2005. Per primer cop en 16 anys, els populars van perdre un dels seus feus i un pacte entre PSdeG i el BNG va enviar Manuel Fraga a la jubilació. Tot i que els populars van guanyar (37) els comicis, van baixar dels 38 diputats que suposava la majoria absoluta. En canvi, el PSdeG d'Emilio Pérez Touriño va aprofitar l'embratzida socialista en l'àmbit estatal, amb Zapatero al capdavant, i va créixer 8 diputats, amb un total de 25.
Aquests diputats, juntament amb els 13 del BNG, van fer possible una coalició alternativa al PP per primer cop en 16 anys. Això provocaria 4 anys seguits de bipartit gallec, però ja el 2009, els populars, amb Alberto Núñez Feijóo, van créixer un diputat en detriment del BNG i van assolir, novament, la majoria absoluta. De fet, la tenen fins a l'actualitat.