El conseller Quim Forn (Barcelona, 1964) confessa en declaracions a El Nacional que no esperava que la presó preventiva que va dictar la jutge Carmen Lamela fos tan llarga. Avui, però, es compleixen dotze mesos de l'empresonament i assegura sentir-se fort i preparat per al judici. Forn havia entrat al govern de Carles Puigdemont el 14 de juliol. Encara no feia quatre mesos que havia assumit el càrrec quan divendres 27 d'octubre el Parlament va proclamar la República. El conseller va marxar aquell cap de setmana a Bèlgica amb el president i part del Govern, però dimarts, 31 d'octubre, va tornar a Barcelona. Dos dies després va acudir a l'Audiència amb la resta de membres de l'executiu presents.
Des d'aquell 2 de novembre, Forn no ha pogut sortir de la presó, igual com el vicepresident Oriol Junqueras -amb qui va compartir cel·la durant tres mesos a la presó d'Estremera- i els responsables de les entitats sobiranistes, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que havien estat empresonats quinze dies abans. Se'ls imputen delictes de malversació, sedició i rebel·lió. Aquest divendres, just el dia en què es compleix un any d'empresonament, la fiscalia presentarà l'escrit d'acusació.
Em sento fort i preparat per afrontar el judici
Porta ja un any de presó. Com està?
Estic bé. En aquests moments em sento fort i preparat per afrontar el judici que previsiblement se celebrarà el mes de gener. Després de tants mesos privat de llibertat aprens a controlar aquesta situació.
Vaig trigar uns mesos a prendre consciència de la situació, a entendre que la presó anava per llarg
Va ser tres mesos i mig responsable de la conselleria d’Interior i porta 12 mesos a la presó. Havia pensat mai que tindria una presó preventiva tan llarga?
No. Vaig trigar uns mesos a prendre consciència de la situació, a entendre que la presó anava per llarg. El segon cop que el jutge em denega la llibertat afirma en la seva resolució, cito textualment, que la meva ideologia coexisteix en un context polític en què no té la certesa que hagi desaparegut la intenció d’assolir la independència de Catalunya. És la demostració que som a la presó per les nostres idees. Un cop assumeixes aquest fet et prepares per als pitjors escenaris.
Quin ha estat el pitjor moment?
El 4 de desembre de 2017, quan a una part del govern empresonat se’ls concedeix la llibertat i se’ns denega a l’Oriol, als Jordis i a mi. També hi ha dos altres moments molts durs. Quan els nostres companys tornen a entrar a la presó, el 23 de març, i quan al cap de dos dies, el President Puigdemont és detingut a Alemanya. Són uns dies tristos, d’impotència.
Com viuen ara a Lledoners?
Estem bé. El tracte amb la resta de reclusos i els funcionaris és bo. El fet de ser tots set al mateix mòdul també és positiu. Ens permet parlar, intercanviar idees i animar-nos els uns als altres quan cal.
Vostè en el seu llibre i la resta de presos s’han queixat de qüestions concretes del tracte durant l’empresonament a Estremera, de punts com els trasllats... Ha notat diferència de tracte a Lledoners?
Des del dia que vaig arribar a Lledoners només he hagut de sortir un sol cop per fer-me unes proves mèdiques a Terrassa. El trasllat no té res a veure amb els que vaig conèixer quan era a Estremera i havia d’anar a declarar al Suprem. Tinc molt mal record d’aquells trasllats, les manilles, el viatge en la furgoneta de la Guàrdia Civil, les hores d’espera al calabós de l’Audiència.... Li asseguro que declarar en aquestes condicions no és fàcil. Els trasllats són un dels pitjors records que tinc de la presó. Ara ens preocupa que aquests trasllats es repetiran diàriament durant uns mesos, mentre duri el judici.
Amb l'Oriol ens hem fet companyia, ens hem animat en moments difícils
Quina relació ha establert amb Oriol Junqueras, en el seu llibre explica que al començament el vicepresident gairebé no parlava...
Crec que quan escric això és el mes de desembre, feia poc temps que érem junts al mateix mòdul. Amb l’Oriol ens hem passat un any junts. Primer a Estremera i ara a Lledoners. A Estremera vàrem compartir cel·la durant tres mesos. La nostra relació és molt bona. Ens hem fet companyia, ens hem animat en moments difícils. Quan vius aquest tipus d’experiència durant tant de temps s’estableix una relació especial. Crec que puc dir el mateix de la resta de companys que som a la presó. En el meu llibre dic que les petites diferències polítiques desapareixen i les grans discrepàncies s’escurcen molt. Aquí preval el tracte i la relació personal i humana.
Encara que hi hagi soroll polític fora de la presó, nosaltres ens mantenim units
Quina relació mantenen a la presó?
Tenim una bona relació. El fet de ser tots set al mateix mòdul hi ajuda. Cadascú fa la seva vida, participa en les feines i les activitats que li corresponen però la relació és estreta. Intentem trobar moments per compartir reflexions i estratègies. Som conscients del nostre paper, sabem que la gent vol saber la nostra opinió, volen saber què pensem. Encara que hi hagi soroll polític fora de la presó, nosaltres ens mantenim units.
Té contacte amb Carles Puigdemont i els consellers a l’exili?
Tinc contacte amb el president i alguns consellers a l’exili. Malauradament no és tan fàcil i ràpid com m’agradaria. Tenim unes limitacions importants. No disposem d’internet i només tenim 7 trucades a la setmana, que serveixen per comunicar-nos amb la família. Els contactes són per carta o a través de terceres persones, això alenteix molt la nostra relació.
Com ha afectat a la seva situació el fet que hi hagi part del govern a l’exili? Els ha perjudicat?
Jo crec que no només no ens ha perjudicat, sinó que el paper dels membres del govern a l’exili està essent molt positiu des del punt de vista jurídic. Hem obtingut unes grans victòries als tribunals alemanys i belgues. La decisió del tribunal de Schleswig-Holstein rebutjant el delicte de rebel·lió és molt significativa. També hi ha una tasca molt important d’internacionalització de la nostra causa que s’està fent des de l’exili i que ara es canalitzarà a través del Consell per la República.
No me’n penedeixo d’haver tornat de Brussel·les. No he comès cap delicte, sóc responsable de les meves accions i les defensaré allà on calgui
Se n’ha penedit d’haver tornat de Brussel·les després d'haver marxat amb els membres del Govern que van anar a l'exili?
No. Vaig tornar des de Brussel·les convençut i no me’n penedeixo d’haver-ho fet. No he comès cap delicte, sóc responsable de les meves accions i les defensaré allà on calgui.
Tinc la consciència tranquil·la perquè he complert un compromís polític i amb la nostra actuació no hem comès cap delicte
Com afronta el judici?
Amb tranquil·litat. Tinc la consciència tranquil·la perquè he complert un compromís polític i amb la nostra actuació no hem comès cap delicte. Sabem que s’ha volgut construir un determinat relat que permeti als jutges justificar el delicte de rebel·lió o de sedició. No hi ha cap raó jurídica, cap argument, amb el codi penal a la mà, que justifiqui les penes que previsiblement demanarà la Fiscalia.
Espero que es pugui demostrar la nostra innocència i que s’han vulnerat els nostres drets polítics i les llibertats ciutadanes
Què n’espera d’aquest judici?
Espero que es pugui demostrar la nostra innocència i espero que puguem demostrar que s’han vulnerat els nostres drets polítics i les llibertats ciutadanes. Això ho farem al Tribunal Suprem o bé en instàncies europees.
Els presos s’estan convertint en moneda de canvi per als pressupostos? Quan Pedro Sánchez comença a qüestionar que es pugui parlar de rebel·lió, creu que és un intent d’acostar-se a l’independentisme per facilitar el seu vot als pressupostos?
Ja hem dit en reiterades ocasions que no volem ser moneda de canvi dels pressupostos. Pensem que no té cap sentit. Quan Sánchez qüestiona que es pugui parlar de rebel·lió ho fa perquè sap que aquest delicte que se’ns vol imputar no té cap fonament jurídic, perquè li preocupa una condemna pel delicte de rebel·lió. Pedro Sánchez, fa pocs mesos, quan no era president del govern, va anunciar que presentaria una proposició de modificació del Codi Penal perquè sabia que la declaració del Parlament no es pot encaixar en els actuals tipus de delicte de rebel·lió i sedició.
Si acceptés l’indult estaria acceptant la culpabilitat i això no ho puc fer de cap de les maneres
Acceptaria un indult?
Si acceptés l’indult estaria acceptant la culpabilitat i això no ho puc fer de cap de les maneres. Reitero que l'única sentència justa és l’absolutòria. No hem comès cap delicte, posar les urnes perquè la gent exerceixi el dret de vot no és delicte.
He après a no fer pronòstics. Haig de viure el present
Com s’imagina la seva vida els propers anys? En quin moment es veu fora de la presó?
He après a no fer pronòstics. Haig de viure el present. En cap moment no he perdut l’esperança però és inútil pensar en el dia que sortiré de la presó, això no ajuda.
Tots els instruments són vàlids, també la desobediència civil i pacífica. No n’hem de sacralitzar cap
La Crida parla de desobediència pacífica. Creu que és el camí?
Tots els instruments són vàlids, també la desobediència civil i pacífica. Jo no crec que n’haguem de sacralitzar cap. Pot tenir sentit si s’aplica amb criteri però com deia fa pocs dies en Jordi Sànchez, no podem institucionalitzar la desobediència. Fa poques setmanes hem vist com l’alcaldessa de Berga, que ha estat inhabilitada pel jutge, ha trobat una fórmula per complir la inhabilitació sense desobeir la sentència judicial.
Com veu el futur del procés independentista a Catalunya? Creu que el procés ha quedat encallat?
Fa molts anys que sentim dir als nostres adversaris polítics, a l’unionisme en general, que el moviment independentista a Catalunya és artificial, un suflé. Encara hi ha gent que confon desitjos amb realitats. Crec que hem de recuperar l’orgull i deixar-nos de tanta autoflagel·lació. No fa ni un any que vàrem revalidar una majoria al Parlament de Catalunya en unes eleccions convocades pel govern espanyol amb l’únic objectiu de fer-nos perdre aquesta majoria. Tenim un país que respon, que està determinat. Mai havíem arribat tan lluny com ho hem fet ara. No podem pensar que l’empresonament i l’exili de molts líders polítics no tindria cap efecte. Vol dir això que ho estem fent tot bé? És evident que no, però mantenim la força de la gent i ara cal que des dels partits sobiranistes definim una estratègia conjunta que ens permeti seguir avançant.
Es va equivocar el Govern amb la resposta al resultat de l’1-O? La consellera Ponsatí ha arribat a dir que anaven de farol...
Jo mai no ho hauria dit. Menys encara quan hi ha persones a la presó i a l’exili.
Es va fer el que tocava i el que es podia fer
Quan mira enrere, després d’aquests mesos, què s’hauria d’haver fet diferent?
A pilota passada és molt fàcil dir “jo això no ho hagués fet”. Es va fer el que tocava i el que es podia fer. Hem avançat i ara cal preguntar-nos què fem per seguir avançant.
Sense les mostres de suport i la força que se’ns transmet, ens seria molt difícil seguir i mantenir-nos ferms
Senten les manifestacions a les portes de Lledoners? Sent accions com la de JoanBonanit? Què en pensen?
Primer de tot vull expressar el meu agraïment. Sense aquestes mostres de suport, sense tota aquesta força que se’ns transmet, ens seria molt difícil seguir i mantenir-nos ferms. Si les nostres conviccions es mantenen intactes és gràcies a tots els actes que es fan arreu de Catalunya, a les cartes que rebem. Sentim la gent que es manifesta a Lledoners. Sentim els seus cants i els seus crits de Llibertat!, sentim en JoanBonanit. Ens emocionen i ens recorden cada dia, que no estem sols.