Com estableix l'article 107 de la Constitució espanyola, "el Consell d'Estat és el suprem òrgan consultiu" del Govern espanyol. El conformen un ampli ventall de personalitats públiques, amb un president al capdavant i tres grups de consellers: els "permanents", els "nats" i els "electius". És una espècie de consell de savis, que emet dictàmens preceptius, però no vinculants, circumstància a la qual s'aferra la Moncloa per a ignorar el veredicte. Fernández de la Vega, Ibarra, Romay Beccaría són només alguns dels seus "excel·lentíssims senyors i senyores".

El seu president és José Manuel Romay Beccaría, jurista i gallec com Rajoy, que va començar la seva carrera a les institucions de l'Estat en ple franquisme. El 1963 va ser nomenat secretari general de Sanitat del govern franquista. Després va ser director de l'Institut d'Estudis de l'Administració Local (1966-1973), sotssecretari de Presidència (1974) i subsecretari del Ministeri de Governació (1975). Ja en democràcia ha estat vicepresident de la Xunta de Galícia amb Gerardo Fernández Albor, conseller amb Manuel Fraga, ministre amb Aznar, diputat al Congrés dels Diputats i senador.

Al consell permanent hi ha el lleidatà Landelino Lavilla, que va ser ministre de Justícia d'Adolfo Suárez i president del Congrés dels Diputats; Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón, un dels "pares de la Constitució"; Fernando Ledesma, exministre de Justícia de Felipe González i magistrat del Tribunal Suprem; María Teresa Fernández de la Vega, exvicepresidenta de Zapatero; Miguel Rodríguez-Piñero, expresident del Tribunal Constitucional; José Luis Manzanares, magistrat del Tribunal Suprem i exmagistrat del TC; Enrique Alonso, catedràtic, i Alberto Aza, diplomàtic.

Entre els deu consellers nats hi ha el director de la Reial Acadèmia Espanyola (RAE), Darío Villanueva; el cap de l'Estat Major de la Defensa, Marcos Peña; el governador del Banc d'Espanya, Luis María Linde; el president de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques, Juan Velarde, o el president del Consell General de l'Advocacia, Carlos Carnicer. Entre aquests també hi havia l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero, però va deixar de ser-ne membre el 2015 per incorporar-se a una ONG alemanya.

Finalment hi ha els consellers electius, entre els quals destaquen l'expresident de la Junta d'Extremadura, Juan Carlos Rodríguez Ibarra; els exministres d'Aznar, Ana de Palacio i José María Michavila, o l'expresident socialista del Senat, Juan José Laborda.

Malgrat l'informe negatiu que aquest dijous ha emès el Consell d'Estat, que no veu fonaments per a la impugnació de la candidatura de Carles Puigdemont, Rajoy ha optat per mirar cap a una altra banda i tirar endavant amb els seus plans: presentarà un recurs davant del Tribunal Constitucional per intentar aturar el debat d'investidura.