"Catalunya troba i trobarà poca comprensió en el conjunt de l’Estat. Trobarà suport, només, per allò que indefectiblement han de donar-nos perquè altrament hi hauria un greu perjudici general. I ara Espanya està novament orientada cap a la gradual però forta residualització de Catalunya". És el diagnòstic que feia l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol en un escrit de l'abril de l'any passat que considera plenament vigent i que ha publicat aquest dimecres, després de la Diada, en el blog de l'Associació Serviol amb el títol "Sobre idiosincràsies i valors a l'Estat Espanyol. Difícils d'encaixar".

Davant això, Pujol entén que "només serà útil una actitud i una acció potents d'afirmació catalana". Així, argumenta: "El camí està barrat. No sabem com aniran les coses d’aquí a sis mesos o quatre anys. El que ara sí que sabem és que només serà útil una actitud i una acció potents i persistents d’afirmació catalana. Potents i prou inclusives. Audaces i alhora prou hàbils, pacífiques i democràtiques, prou sòlides i persistents. Sense això a Catalunya ningú no li farà cap concessió. Cap cas. Sense això no s’obrirà ni una escletxa. Només si l’acte d’afirmació català és potent, les coses poden canviar", afirma.

Prèviament, Pujol fa un recorregut en l'escrit sobre les diferents "idiosincràsies" d'alguns territoris de l'Estat des de la perspectiva històrica, incloent-hi Catalunya i en relació amb Catalunya.

Catalunya: "(...) l’èxit econòmic i social que Catalunya havia anat forjant (...) no es valorava només positivament, sinó també negativament. Perquè es considerava una manifestació de materialisme. En canvi, entre nosaltres produïa un cert sentiment d’autosatisfacció i de suficiència que ens feia alhora envejats i antipàtics"

"Cal afegir a això el fet determinant de la llengua i del fort sentit de personalitat pròpia que això dóna. Pròpia, de personalitat nacional. La llengua és un fet cabdal de la personalitat de Catalunya. De difícil acceptació en el conjunt de l’Estat".

Castella: "Castella té motius per l’orgull. (...) És erroni, contraproduent, injust i poc intel·ligent no valorar l’aportació que Castella ha fet al Món. Però això no li dóna dret a l’arrogància ni al rebuig."

Andalusia: "Hi ha un fet incontrovertible que és el gran progrés que hi ha hagut a Andalusia durant els últims 40-50 anys amb molt suport de l’Administració espanyola i molt beneficiada pels ajuts europeus, però amb això sol no n’hi hauria prou. (...)

País Basc: "S’entén que la reivindicació independentista hagi passat a segon terme. De fet disposen d’un marc polític i financer que els permet enfortir la seva identitat i practicar una política social i econòmica adequada al que el país és i vol ser".