Als periodistes sovint se’ls retreu que abusin de l’ús de l’adjectiu “històric” però a la microhistòria política d’aquest petit país avui serà un d’aquells dies que sí, que hi escau.  

Si definim “històric” com un fet important, inusual, que marca un punt d’inflexió en la successió natural dels fets, la jornada d’aquest dimecres al Parlament ha estat això: històrica. Mai un Govern no havia perdut el suport dels seus socis per tirar endavant els pressupostos de la Generalitat. Encara menys, mai un president de la Generalitat s’havia sotmès a una qüestió de confiança.

Cop d’efecte magistral d’un Puigdemont a qui no li ha tremolat el pols i ha anunciat que, al mes de setembre, se sotmetrà a una qüestió de confiança per explicitar amb quin suport compta per tirar endavant el full de ruta i assentar les bases de la nova República catalana.

El president, Carles Puigdemont, ha sortit com a guanyador moral d’una situació molt complicada i passa tota la pressió a la CUP, que haurà de decidir si vol continuar com a soci del Govern o no, en pro de la independència. Però no només això, amb aquest moviment el mandatari català ha deixat clar que, si decideixen seguir el camí plegats, el Govern no tolerarà cap rebequeria més.  

Pressió a la CUP

Passaven pocs minuts de les cinc de la tarda quan Puigdemont ha demanat el torn de paraula, just després que prosperessin les esmenes a la totalitat als pressupostos que han presentat tots els grups parlamentaris excepte JxSí.

“Les condicions que van donar peu a l’inici de la legislatura han canviat radicalment”, ha avançat el president per després retreure a la CUP la seva deslleialtat tant amb el Govern –“confiava en vostès i els he defensat fins al final”- com amb milions de persones a qui “han decebut i que s’han mobilitzat durant tots aquests anys perquè Catalunya sigui un Estat”.

Des dels escons, els diputats de la CUP seguien la intervenció del president amb cara de circumstàncies. La jornada no ha estat fàcil per als cupaires.

Minuts abans, la cupaire Eulàlia Reguant afirmava des del faristol que, passés el que passés, “el full de ruta i la via de la unilateralitat continuava plenament vigent” i que la CUP “no renuncia a trobar acords perquè el 2017 sigui l’any de la desconnexió”. “Ensopegar, és un bon senyal”, ha conclòs.

Des dels escons de JxSí, mirades de cabreig monumental que s’ha explicitat en un discurs molt agressiu del president del grup parlamentari de JxSí, Jordi Turull. “Avui alguns han triat l’orgull i JxSí la dignitat”, ha afirmat visiblement emprenyat després de recordar les hores i hores de reunions i trobades “per adaptar-se al que la CUP volia”. “Ens poden aguantar la mirada ara?”, ha reblat.

El portaveu junter, Roger Torrent, ha jugat amb el lema dels cupaires #sensepor: “La responsabilitat pesa però, com la sobirania, s’exerceix sense por”.

Jornada tensa

Aquest ha estat el colofó d’una jornada més que tensa, tant a l’hemicicle com als passadissos del Parlament on, fins i tot les petites capelletes de diputats, eren esquives i efímeres.  

Després del debat de les esmenes a la llei de pressupostos -que s’ha allargat fins ben entrada la tarda- i la rèplica del vicepresident econòmic, Oriol Junqueras, Turull ha demanat a la presidenta un recés de 30 minuts.

S'ha celebrat així una reunió a porta tancada de JxSí, on el president ha aprofitat per anunciar el seu pla. Una vintena de càmeres i periodistes escoltaven aplaudiments mentre feien guàrdia a la porta de la sala de grups. JxSí tancava files, un cop més, amb Puigdemont.

Reaccions dels grups

La líder de C’s, Inés Arrimadas, ha descrit la situació com la “crònica d’una mort anunciada” i, malgrat tot, els socialistes i el sempre combatiu Joan Coscubiela (CSQP) han acabat allargant la mà al Govern per negociar el suport als comptes en un futur.

Des de la CUP, Joan Garriga no ha amagat la sorpresa per la decisió de Puigdemont. “Ens sentim corresponsables però no culpables”, ha dit.

Tot i així, la cara dels cupaires -els últims a abandonar l’hemicicle i a fer-ho en petits grups- era un poema.

Escorpins i granotes

Els detalls de la jornada han quedat eclipsats per l’anunci de Puigdemont. Enrere queden les diverses versions d'una faula africana que ha encetat el popular Enric Millo, que ha reinterpretat Oriol Junqueras i, que als passadissos, ha estat objecte de comentari dels cupaires.

En la versió de Millo, l’escorpí demana a una granota que l’ajudi a travessar el riu amb el compromís de no picar-la, perquè si no els dos moriran ofegats. A l’hora de la veritat, però, l’escorpí per la seva naturalesa, no se’n pot estar, i els dos moren ofegats. Per a Millo, la CUP és l’escorpí i, en la versió de Junqueras, l’escorpí és el govern del PP que ataca la Generalitat.

Metàfores que han amanit el debat de les esmenes a la totalitat dels pressupostos on, fins i tot, els socialistes han etzibat que sembla que es trobi a faltar “el Dragon Khan del tripartit”.

Com a matís, val a dir que la rèplica del vicepresident econòmic, Oriol Junqueras, a la CUP ha estat sorprenentment tova, com quan la mare, cansada de repetir arguments, torna a demanar al nen que faci el favor d’estar quiet a taula. A vegades, els fets parlen més que les paraules.