El president Carles Puigdemont firma una tribuna al diari Le Monde, juntament amb el diputat francès Sébastien Nadot, on denuncien l'actitud dels estats membre de la Unió Europea davant el conflicte independentista, incapaç de resoldre, per part del govern espanyol. Puigdemont i Nadot són contundents d'entrada: "Els 27 guarden silenci davant Madrid amb el pretext que prendre una posició sobre Catalunya corre el risc d'esquerdar Espanya".
Imatge de la tribuna de Puigdemont i Nadot a Le Monde
Cas Junqueras
Així doncs, Puigdemont cita el cas d'Oriol Junqueras per recordar l'anomalia dels drets del polític amb les decisions judicials: "Oriol Junqueras, eurodiputat electe el 2019, es va beneficiar d'una sentència principal del Tribunal de Justícia de la UE del 19 de novembre del 2019, que declara que efectivament era diputat al Parlament i tenia immunitat parlamentària des de la proclamació dels resultats de les eleccions europees. Oriol Junqueras ha passat uns quants anys a la presó a Espanya i ja no és eurodiputat a causa de la justícia espanyola, que es troba a la sentència del Tribunal de Justícia de la UE".
La irrellevància que va donar la UE en el cas Junqueras i com aquest va perdre els seus drets legítims fan que tots dos siguin molt crítics amb la passivitat de la UE: "La gravetat d'aquests atacs als principis fonamentals de la democràcia ens concerneix a tots els europeus, ciutadans corrents i funcionaris electes nacionals i europeus, aferrats als valors i principis consagrats als tractats europeus i les constitucions nacionals".
Nadot també se suma en l'exemple amb el del seu company de tribuna, Puigdemont: "Va ser elegit eurodiputat el 2019, va ser detingut a Sardenya per la petició d'extradició immediata d'Espanya i va ingressar a presó policial, abans que la justícia italiana decidís suspendre el procediment i remetre l'assumpte al Tribunal de Justícia de la Unió Europea". La conclusió que ambdós donen és clara: "Aquesta democràcia és Europa. Aquests parlamentaris són els eurodiputats catalans".
Balança desigual entre Catalunya i Polònia?
Però l'avís que fan no es limita només a Catalunya, sinó que l'amenaça de no afrontar conflictes territorials que fan penjar d'un fil els drets i llibertats de les persones es pot estendre si ens fixem en altres esdeveniments lluny d'aquí. Malgrat tot, la diferència en la reacció entre uns fets i altres és rellevant. L'exemple el trobem amb la política del govern ultra de Polònia, que posa entre les cordes els valors amb què es va constituir la Unió i pels quals un estat també passa a ser membre.
Puigdemont es pregunta: "Quan el govern polonès ataca els drets fonamentals de les persones LGBT (lesbianes, gais, bisexuals, transgènere), algú s'atreviria a dir que això és només un assumpte purament polonès? Però quan el govern espanyol i la justícia es van centrar en els funcionaris electes catalans, el govern francès mira cap a una altra banda tímidament i proclama, amb la mà al cor, que això és només un assumpte purament espanyol. Tot Europa es mou per la decisió del tribunal constitucional polonès de no reconèixer més la primacia del dret europeu sobre el dret nacional. Per justificar aquesta posició que ataca el cor del projecte europeu, els jutges constitucionals polonesos es recolzen en el precedent de la justícia espanyola, que desobeeix la llei europea pel que fa als drets fonamentals dels funcionaris electes europeus catalans".
I conclouen amb una pregunta que pot ser la finestra a les excuses que poden trobar governs com el de Polònia per seguir endavant amb les seves polítiques radicals: "Què cal respondre als líders europeus quan, de fet, adopten una lectura a dues velocitats dels drets fonamentals europeus?".