Els líders independentistes condemnats per l'1-O i els exiliats han presentat una cascada de recusacions contra el magistrat del Tribunal Constitucional Cándido Conde-Pumpido, a qui volen apartar dels procediments relacionats amb el procés.

Si la setmana passada era Carles Puigemont i la resta d'exiliats a Bèlgica, Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig, ara l'exvicepresident Oriol Junqueras i l'exconseller Raül Romeva demanen apartar el magistrat del procés. I encara no es pot descartar que s'hi acabin afegint la resta de presos polítics.

Els incidents es basen en una conferència pronunciada al Congrés dels Diputats el 23 de novembre del 2017 per Conde-Pumpido, de la qual va informar Libertad Digital el 3 de març passat, com així es recull en un dels escrits que sosté la demanda dels independentistes.

Aquell dia va dir: "El que em preocupa és, concretament, la pretensió de subvertir l'estat social i democràtic de dret utilitzant fraudulentament la pròpia bandera de la democràcia (...). En resum, em preocupa que s'invoqui la democràcia —en concret, la democràcia directa— per enderrocar la Constitució".

A més va assenyalar que "disposen per a això de la preeminència, dels mitjans i dels instruments que els proporciona el propi marc constitucional per garantir l'autogovern de la seva comunitat, inclosa la disposició de quantitats rellevants de diners públics o fins i tot la disposició d'armes proporcionades a les seves forces de seguretat (...) Uns instruments que poden, en determinats casos, desviar-se de la seva finalitat essencial".

La parcialitat de Conde-Pumpido

Els líders independentistes asseguren que "Conde-Pumpido, en la seva intervenció, es va alinear plenament amb totes i cadascuna de les tesis del ministeri fiscal en la seva querella del 30 d'octubre del 2017", amb al·lusions a la malversació, a un alçament i als Mossos.

Sobre la base d'això, al·leguen que la seva intervenció el "priva de qualsevol aparença d'imparcialitat" per resoldre els recursos d'empara en el Constitucional i invoquen no solament el dret a un jutge imparcial, sinó també el dret a la igualtat en l'aplicació de la llei, perquè la seva situació és "anàloga" a la d'un altre magistrat del TC.

Sobre aquest tema, l'escrit assenyala que aquest discurs va ser pronunciat en "circumstàncies semblants" al del magistrat Antonio Narváez, qui recentment va decidir apartar-se voluntàriament de participar en les resolucions del procés en el tribunal de garanties després d'un devessall de recusacions de tots els implicats en els fets.

És per això que els condemnats i processats busquen repetir la mateixa jugada que contra Narváez, per la qual cosa, en cas que els incidents de recusació s'admetin a tràmit, es paralitzaran novament tots els procediments en què intervé el magistrat mentre es resolen les recusacions.

I això implica, en cas de tramitar-se, que la resolució dels recursos d'empara pendents de resoldre contra la sentència del Suprem es dilati almenys un parell de mesos, que és el temps mitjà que triguen a resoldre's els incidents presentats.

Només que, en aquest cas, les recusacions apunten més alt, perquè Cándido Conde-Pumpido, per la seva dilatada experiència en assumptes de dret penal, coordina l'equip de lletrats que ha revisat fins avui tots els recursos del procés durant la instrucció de la causa, una tasca en la qual va estar acompanyat per un altre penalista, Antonio Narváez, fins que aquest es va apartar del procediment per aquestes mateixes recusacions que ara es dirigeixen cap a Conde-Pumpido.