Diumenge passat, La Vanguardia feia entendre que, aquest dimarts, el president Puigdemont i el vicepresident Junqueras signarien plegats un article conjunt al diari.

L’article conjunt, però, no apareix a La Vanguardia sinó a El Periódico.

Cap misteri. Presidència i el diari dels Godó havien pactat que la peça signada Puigdemont-Junqueras es publiqués aquest dimarts 28. L’acord es va fer amb prou antelació, de forma que la sotsdirectora de política, Isabel García Pagán, podia escriure diumenge que “...dimarts nou article conjunt sobre les infraestructures per rebre Rajoy...”, en una columna on il·lustrava així la "imatge de camaraderia i gairebé ubiqüitat” de la parella governant, que hauria decidit unir noms i esforços, tot aixoplugant-los sota el lema “el referèndum és cosa de tots”, que era el títol de la peça.

Aquí és on entra La Moncloa, que va oferir una entrevista amb Mariano Rajoy per publicar el mateix dimarts. El president del govern espanyol avançaria les promeses multimilionàries per a Rodalies que faria a Barcelona el mateix dia, segons expliquen fonts coneixedores dels tractes.

Sigui perquè el diari va considerar incompatibles l’article conjunt i l’entrevista, sigui perquè La Moncloa no va acceptar compartir el mateix dia del diari amb Palau o viceversa, la subhasta per ocupar la portada del dimarts se la va endur Rajoy. Llàstima. Els dos temes plegats en primera hauria estat l’epítom perfecte de les portades de La Vanguardia. Ni les millors paròdies l’haurien encertat tant.

Presidència va oferir l’article conjunt a El Periódico, que l’ha publicat aquest dimarts. Es titula “Catalunya, estat pel progrés”.

Els que no són de la cosa es poden preguntar per què La Vanguardia ho anuncia diumenge. Quina necessitat en tenia? Doncs potser perquè la columna s’escriu i es tanca divendres, aquests divendres tan llargs de les redaccions dels diaris impresos on s'avancen peces de diumenge i dilluns. En canvi, l’entrevista a Rajoy es devia fer diumenge, aprofitant la seva visita per a cloure el congrés del PP català. El mateix director del diari esmentava dilluns passat a la tertúlia de El Món a RAC1 que havia parlat amb altes fonts de Madrid sobre què passaria dimarts.

Per sort, La Vanguardia sempre podrà dir que la frase no diu literalment que l’article es publicarà a les seves pàgines. Cert. Potser tampoc no és la típica columna del divendres pel diumenge, potser encara es negociava si el premi se l'emportaria La Moncloa o Palau i l’autora va optar per la prudència. Potser. En qualsevol cas, quin sentit tindria anunciar una peça tan important al teu diari si l’ha de publicar la competència? Passa a les millors famílies.