Carles Puigdemont va ser investit com a 130è president de la Generalitat de Catalunya el 10 de gener del 2016, succeint Artur Mas, i va exercir el càrrec fins al 27 d’octubre del 2017, quan va ser destituït per l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola. En aquest dia que es commemoren deu anys de la seva investidura, el líder de Junts per Catalunya reflexiona sobre el camí que ha recorregut el país i també ell mateix des que va assumir el compromís, sent plenament conscient de “les enormes dificultats amb què ens trobaríem”, i que el van obligar també a fer sacrificis personals per seguir lluitant  pels valors i principis del país que van marcar la seva presidència. En un escrit compartit a través de la xarxa X, Puigdemont destaca la resistència davant l'"Estat profund" espanyol, que va mobilitzar recursos lícits i il·lícits per bloquejar l'avanç catalanista. Subratlla com la unitat i la generositat van permetre assoliments com els pressupostos, la gestió de crisis i el referèndum de l'1-O amb declaració posterior del 27 “enmig d’una duríssima ofensiva de l’Estat, que mai no esborrarem de la nostra memòria”. I malgrat tot, el president a l’exili insta a “seguir lluitant" pel país que “tenim dret a somiar” tot reforçant “amb convicció” i una “legítima autoestima” els valors i principis que defensa.

Les armes de la unitat i la generositat

Puigdemont comença recordant el dia que fa deu anys la majoria del Parlament de Catalunya, “representant legítim del poble català” el va fer “l’honor” d’escollir-lo com a “president del país”. Sabia que no ho tindria fàcil, perquè “al davant hi teníem no només un govern molt hostil sinó també tot l’aparell de l’estat profund, mobilitzat a dreta i esquerra per impedir qualsevol avenç a través de qualsevol mitjà, lícit o il·lícit”. El president independentista destaca que malgrat tota “aquesta mobilització de recursos en contra”, van aconseguir empènyer  “els nostres propòsits” gràcies a les armes poderoses de “la unitat i la generositat”. Això, destaca Puigdemont, és el que va permetre tenir pressupostos, “en un context molt més complex que el d’ara”, o poder gestionar “tragèdies com l’accident de Freginals i plantar cara als terribles atemptats de Barcelona i Cambrils, fins al referèndum d’independència de l’1 d’octubre i la declaració del 27 enmig d’una duríssima ofensiva de l’Estat, que mai no esborrarem de la nostra memòria”.

Exili per seguir lluitant

També recorda el president investit fa deu anys que “fa 8 anys i dos mesos que vaig decidir exiliar-me per continuar lluitant pel que vaig defensar, amb encerts i errors, en els 21 mesos de president”.  Admet que moltes coses han canviat des d’aquell octubre del 2017 en el que va emprendre el camí de l’exili.  “Avui les condicions no són les mateixes, ni les del país ni les meves”, assegura Puigdemont, si bé el que importa, afirma, és que “hi ha valors i principis que, malgrat conjuntures i modes, resisteixen el pas del temps i pels quals val la pena continuar lluitant. I que, per més que ens amenacin i no s’aturin en l’intent de destruir-nos, si cal a nivell personal, no són renunciables”.

“No hi podem renunciar”

Són els valors i els principis pels quals segueix lluitant des de Waterloo, els que “han fet de Catalunya una nació capaç de sobreviure a totes les amenaces que ha rebut al llarg de la història”, i que ara estan en qüestió per les posicions cap a les quals “el món bascula” . “Per això no només no hi podem renunciar sinó que els hem de reforçar amb convicció, una legítima autoestima pel que hem estat capaços de fer i amb una esperança insubornable pel país que tenim dret a somiar i a construir”, conclou Puigdemont.

Esperant el retorn per primavera

Avui, el president investit fa deu anys espera al seu exili de Bèlgica que les decisions judicials a Espanya i Europa el retorn a Catalunya quan s’apliqui la llei d'amnistia sense risc d’ingrés a la presó. El Tribunal Suprem manté l'ordre d'execució provisional contra ell per malversació a l'1-O, considerant que no li aplica l'amnistia per "enriquiment personal" i afectació de fons europeus, tot i el dictamen favorable de novembre 2025 de l'advocat general del TJUE. Junts espera que a l’abril es pugui concretar la sentència del TJUE sobre la llei d’amnistia que podria rebutjar les excepcions del Suprem i forçar-ne l'aplicació, mentre que el Tribunal Suprem ha de suspendre l’ordre de detenció i avaluar el recurs de Puigdemont. Així, mentre esperen el retorn del seu líder cap a la primavera, el partit segueix reorganitzant-se internament per fer front al nou context polític.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!