Aquest dilluns farà un mes de la proclamació de la República. El president és a l’exili i el Govern a la presó o a l’exili. S’ho havien imaginat? És el que esperaven?
No era el que esperàvem, el que desitjàvem, però tanmateix, entre totes les possibles reaccions de l’Estat espanyol n’hi havia una, que era la que donàvem menys possibilitats, era una reacció antieuropea, antidemocràtica, antiga, d’un Estat que li presumíem que almenys aquestes quatre dècades de democràcia hauria deixat un pòsit de generacions de demòcrates que no permetrien els excessos que hem vist que s’ha permès.

Van ser hores molt intenses: la reunió del grup parlamentari de dijous on va anunciar que convocaria eleccions, una convocatòria de premsa al migdia, on s’esperava que ho anunciés, però on finalment no ho fa...
Sempre vaig dir que estava disposat a convocar eleccions si això servia per aturar aquest 155, que és un veritable cop d’estat, il·legal i anticonstitucional, que tenia una intenció liquidadora, d’arrasar. Valia la pena, ja que encara tenia sota la meva responsabilitat la possibilitat de convocar eleccions, explorar aquesta possibilitat, si servia per aturar el 155 i amb les eleccions aconseguir una situació de normalitat que ja no es donava en aquell moment. M’hi vaig dedicar a fons, primer a intentar explicar dins del Govern que aquella era la decisió que ens convenia, i segona, sobretot, a buscar a través de persones que actuaven de mitjanceres, perquè era impossible parlar amb el Govern espanyol, que ens donessin aquestes garanties. Això no va aparèixer mai. Jo havia convocat la premsa en previsió, no vaig dir el perquè. Tenia un decret redactat, però no el vaig firmar mai, perquè em va semblar irresponsable signar un decret de convocatòria si no hi havia les garanties mínimes exigibles de l’Estat espanyol perquè es poguessin celebrar les eleccions.

Puigdemont Brusel·les OK - SergiAlcazar

Al Parlament, les cares eren de transcendència; sabíem el que ens hi jugàvem, però no podíem deixar de fer-ho

Finalment, el ple va aprovar divendres la declaració sobre la República catalana... El president no intervé en el ple, però parla des de l’escalinata del Parlament davant dels alcaldes concentrats. Hi havia cares llargues. Què estava passant en aquell moment? 
Ja explicarem els detalls de cada cosa, el que va anar bé, el que no; si ens hem equivocat allà o aquí. Per cert, convidem a aquest exercici l’Estat espanyol i tots els socis. Jo crec que no toca recrear-nos... Les cares eren de transcendència, perquè sabíem el que ens estàvem jugant i que la gestió era complexa, però que no podíem deixar de fer-ho. Era un rictus de responsabilitat que no hem abandonat mai, i a més l’exigim, això no pot ser una festa major, després de l’1-O, que va ser una orgia de violència policial, i em nego a donar carta de naturalitat, posant bona cara a la violència que va desencadenar l’Estat espanyol. Ens hem de rebel·lar sempre. Perquè és un fet de vergonya. Per això teníem cara de responsabilitat i l’hem de mantenir.

Tot seguit, el Govern es reuneix a la Generalitat, mentre la gent es concentrava a la plaça Sant Jaume. Sabien ja aleshores què faria l'Estat?
Sabíem que hi hauria una reacció molt intolerant per part de l’Estat; que tenim un plus de responsabilitat; i que una de les possibilitats era que una part del Govern pogués quedar preservat i amb llibertat de moviments per continuar pilotant la fase en què entràvem.

L’Estat està disposat a renunciar a la violència? Perquè jo no estic disposat a caure en la violència

Un dels temes que encara estan provocant polèmica són aquestes alertes de violència extrema als carrers...
A vegades fem una mica de riure com a país. L’1-O què va passar? Va ser una carícia, es van repartir flors, globus i caramels? O porres i van buidar l’ull a una persona i van colpejar seriosament altres, sense cap tipus de control, al contrari, amb un gegantí a por ellos que va fer el mateix Rei? Què més ens hem de demostrar, quines proves més calen per saber que davant teníem un Estat disposat a tot. I quan dic tot a Espanya vol dir tot. Hem d’anar amb el lliri gaire més temps o què? Que l’Estat estava disposat a aturar la independència i la república, si convé empobrint el país, fent por a la gent i atonyinant la gent, és que ens ho han de tornar a demostrar. A qui ens creiem? La senyora Cospedal que pensa que soc un espia rus? O ens creiem la gent com Marta Rovira o jo mateix o altra gent que sabem a què estava disposat l’Estat. I que els únics que hem actuat amb responsabilitat som nosaltres. Torno a fer la pregunta: l’Estat espanyol està disposat a renunciar a la violència per impedir la independència de Catalunya? Perquè jo no estic disposat a caure en la violència. Pregunto, senyora Arrimadas, senyors Iceta, Albiol, Rajoy, estan disposats a comprometre’s públicament a no fer servir mai la violència si el resultat de la voluntat dels catalans és fer una república independent? Jo no els he sentit mai comprometre’s. Per tant, quan un Estat com l’Espanyol que té la tradició que té no es compromet a no fer us de la violència em sembla que no hem de ser massa malpensats per saber què està disposat a fer.

Millo hauria de dimitir; forma part del problema, de la regressió democràtica més important des de Franco

Enric Millo ha dit que és una mentida miserable parlar d’una amenaça de violència als carrers...
El senyor Millo no es caracteritza per ser un exemple d’explicació de veritat i coherència. El que hauria de fer el senyor Millo és per vergonya dimitir, perquè forma part del problema, d’aquesta narrativa que ha permès que a Catalunya s’hagi fet la regressió democràtica més important des de la mort de Franco. No es pot riure de la gent que està a la presó ni a l’exili, ni de la violència. Són representants d’un Govern que nega al món que l’1-O hi va haver violència. A qui ens creiem? Millo, Cospedal i Santamaría? La tria és fàcil. Que triïn els catalans, qui es creuen? Un govern que té gent a la presó, gent vivint fora de casa, que té la necessitat de defensar la dignitat de l’elecció dels catalans del 27-S, o uns mentiders compulsius que neguen fins i tot davant del món que l’1-O hi va haver violència. A qui ens creiem? Jo no tindria dubtes. Si algú els té, no sé què més ha de fer l’Estat espanyol per acabar d’acreditar davant la societat catalana el que estava disposat a fer.

Puigdemont Brusel·les OK SergiAlcazar 47

Aquesta amenaça l’ha sentit directament sobre vostè, per exemple l’1-O amb aquella maniobra que va fer sota un pont per canviar de cotxe...
Quan segueix un helicòpter de la Guàrdia Civil els teus moviments i no tens cap denúncia presentada i no ets cap delinqüent, què caram estava fent els senyors Millo, Pérez de los Cobos [coordinador del ministeri d'Interior] o Zoido [ministre d'Interior]? En base a què van ordenar un helicòpter de la policia que em seguís? Això és un exercici de respecte a la seguretat i la privacitat o és una amenaça clara? Quan es truca la meva família i se l’amenaça de mort, de matar tots els Puigdemont i no es deté ningú, què és? Hi ha gent que empara, i tolera i pensa que viure en un país que permet això és la democràcia exemplar. Jo ho combatré sempre, sigui on sigui. Per això sóc aquí, no em vull resignar, no vull formar part d’una generació de gent resignada a un Estat demofòbic i totalitari, que es comporta com un estat autoritari.

Com és possible que es publiqui una mentida com que vaig marxar via Marsella i se li doni credibilitat? Espanya té un problema gravíssim amb els mitjans de comunicació

L’endemà de la proclamació, dissabte, Rajoy anuncia el 155 i la convocatòria de les eleccions el 21-D. Aquell dissabte, el president es va deixar veure a Girona. Tot seguit, va marxar cap a Brussel·les, es publica que via Marsella...
Com és possible que es publiqui una mentida com aquesta? I per què se li dona credibilitat? Jo no vaig passar per Marsella. L’única vegada que vaig passar per Marsella va ser fa 25 o 30 anys. Entre que sóc espia rus, que passo per Marsella i que visc en una mansió, i es dona per fet. Ho explicaré el dia que toqui. Qui hagi publicat que jo vaig marxar via Marsella ha de demostrar d’on ho ha tret, que expliqui les seves fonts. Perquè si amb les fonts que es fa informació a Espanya, jo vaig marxar via Marsella i sóc espia rus, Espanya té un problema gravíssim amb els seus mitjans de comunicació. Qui ho diu? Tele5? Antena 3?, el grup Planeta?, el grup Godó? Qui ho diu?

Podria ser dades del seguiment policial al president i als membres del Govern...?
Si el seguiment al president i els membres del Govern el fan els mateixos serveis que diuen que soc espia rus, vol dir que la seguretat d’Occident perilla. És al·lucinant. Que la ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, no dimiteixi amb una trola que li han colat per l’escaire i si els seus serveis secrets li han donat informació que fa veraç aquesta versió, hi ha un problema de seguretat gravíssim al sud d’Europa. És prou important el tema perquè deixem de sintonitzar els grups de comunicació espanyols que s’han vestit de caqui, de militar, i intenten contaminar i colonitzar l’imaginari col·lectiu de veritables animalades i falsedats. He vist informacions de televisions espanyoles assenyalant una casa on suposadament faig reunions polítiques i on no he posat mai els peus, ni a la casa ni al poble on és. Això és el que passa per ser informació veraç a la majoria de la població espanyola. Jo no faré desmentiments, qui vulgui publicar falsedats té les seves responsabilitats. No aniré a remolc de les falsedats que es publiquen perquè n’hi ha tantes, tantes... Ara ens toca deixar de parlar d’això i parlar del 21-D, l’única oportunitat que tindrem per derrotar el 155, Mariano Rajoy i tots els mentiders que l’acompanyen.

L'Estat filtra el que li dona la gana, quan li dona la gana, i ningú no pregunta, com van obtenir aquestes converses?

Quan, finalment, no es desplega la república s’acusa el Govern de no tenir preparades les estructures d'Estat i es posa com a mostra la filtració de converses d’alts càrrecs del Govern, com el Secretari d'Economia, en què així es reconeix... 
La conversa que s’ha filtrat, en quin moment es grava? No és el mateix una conversa en l’inici de preparació d’un seguit d’estructures que potser van estar preparades després. L’Estat espanyol ens fa anar per on vol, filtra el que li dona la gana, quan li dona la gana, i ningú no es pregunta, vostès com van obtenir aquestes converses, hi havia permís per escoltar les converses que tenien els membres del Govern o s’ha blanquejat a posteriori la punxada del telèfon de membres del Govern? Per la defensa dels drets i les llibertats interessa més això segon. Tenim una policia que actua impunement, escoltant la gent, i que a partir d’una ordre posterior blanqueja escoltes anteriors sí o no. Que en un moment que està construint estructures d’Estat, en un moment determinat, admeti que en aquell moment no les té a punt això no prejutja que mesos després no les pugui tenir a punt.

Puigdemont Brusel·les OK - SergiAlcazar

Hauríem pogut tirar endavant, sí, però probablement no hauríem fet un bon servei a la consolidació de la república

Per tant, estaven preparats?
Estàvem preparats per desplegar una república en els termes de normalitat democràtica que havíem buscat. I que havíem dit que volíem i que necessitàvem per desplegar la República. És evident que davant d’un Estat que actua amb tant d’autoritarisme i amb tanta violència i a més amb un cop d’Estat com és l’aplicació del 155, que et deixa fora de les institucions legítimes on has estat escollit legítimament, no és el mateix. Pots tenir preparades totes les estructures que creus necessàries per començar a arrencar la República... Vam parlar d’un procés de transició nacional, he dit moltes vegades que no hi ha un botó per a la independència. Sabem que un procés de transició cap a la independència, amb un Estat que no s’hi posa bé i que ara sabem que s’hi posa especialment malament, no serà fàcil. Calen unes estructures i unes decisions que s’han d’anar compassant a les respostes que té l’altra banda. Crec que la decisió que vam prendre en aquelles hores i posteriorment és la que corresponia prendre per responsabilitat. Hauríem pogut tirar endavant, sí, però probablement si el que volem és la consolidació de la República no hauríem fet un bon servei a aquest projecte.

Es veu dialogant amb Rajoy després de tot el que ha passat?
Rajoy, si creu finalment que pot parlar -després d’haver dit manta vegada que no en volia ni parlar-, a on sigui i quan sigui. És el que he dit sempre. Però també és veritat que dos anys després de la meva investidura com a president de la Generalitat, les actituds queden descrites pels fets. Si aquest senyor a totes les propostes de diàleg, ho ha rebutjat i ha dit que no, no perdo mai l’esperança, però la gent la coneixes pels seus fets. La disposició hi és sempre, no pot ser d’una altra manera, però el senyor Rajoy ha demostrat que més aviat té més tendència a la imposició i a l’autoritarisme que no a la negociació i la democràcia.

De què serveix un cap d’Estat que pren partit? Ja votem polítics que tenen etiqueta de partit. Ens podem estalviar els maldecaps que representa

El Rei tampoc queda massa ben parat en la seva valoració. Vostè el coneixia, l’ha sorprès?
Jo no he fet una opinió, he descrit uns fets que dibuixen molt bé quin paper ha fet el Rei. El Rei ha fet un paper d’acord amb la Constitució espanyola? Pregunto als constitucionalistes: va fer de rei de tots els espanyols? També es va adreçar aquella nit del 3 [d’octubre] als espanyols independentistes catalans, que no són pas pocs, o explícitament els va excloure del seu missatge? Va ser neutral, va ser moderador, arbitral com diu la Constitució, o va prendre partit? El Rei va trencar la neutralitat del cap d’Estat, de què serveix un cap d’Estat així, que pren partit? Ja votem polítics que tenen etiqueta de partit, no cal, ens podem estalviar els maldecaps que representa. Aquell dia el Rei va començar a marcar un canvi d’era, no precisament favorable, va deixar de ser el Rei de molts catalans, de catalans republicans que el respectaven.