El president, Carles Puigdemont, rep El Nacional a primera hora de la tarda de divendres a Brussel·les. Arriba al cafè de l'hotel en què hem estat citats enfundat en l'abric negre amb què se l'ha vist passejant pels carrers d'aquesta capital europea on s'està convertint en un convidat molt popular. Des de l’exili belga el president s’està preparant per a la campanya més sorprenent que ha viscut mai el Parlament i està disposat a lluitar, amb un punt d’indignació, contra la suspensió de l’autonomia i contra totes aquelles formacions que hi fan costat —el clan del 155, ironitza—. És conscient de les dificultats d’aquest pols desigual però també de l’oportunitat d’aconseguir un nou aval democràtic. Puigdemont reivindica el seu Govern, la proclamació de la República feta al Parlament i la vigència de l’1-O i nega que cap dels membres del seu executiu s’hagi compromès a acatar el 155. Deixa clar que les espases estan en alt i que està disposat a enfrontar-se amb qui calgui, inclosos els grans grups de comunicació espanyols, als quals acusa d'actuar d'altaveus del discurs de l'Estat.

Puigdemont Brusel·les OK - SergiAlcazar

Les formacions independentistes han decidit concórrer a les eleccions del 21-D. Ho han decidit perquè és l’única sortida possible? 
Hi ha una raó de fons, nosaltres, a diferència de la banda del 155, no hem denigrat mai les urnes, i a cada oportunitat democràtica que hem tingut al davant no només l’hem aprofitat sinó que hem guanyat sempre. No fem com ells que davant de propostes d’urnes, selectivament les rebutgen quan no els convenen. No rebutgem mai les urnes, al contrari, els derrotarem a les urnes, com fins ara. La segona raó, és que, per nosaltres, la prioritat més absoluta és derrotar el cop d’Estat, derrotar la banda del 155, Iceta, Arrimadas, Albiol, Rajoy, que perdin clarament les eleccions, i per tant, es comprometin a acceptar el resultat dels catalans, i si el resultat és una bufetada al 155 i a tots ells, a part de prendre les decisions que hagin de prendre políticament, si creuen que han de dimitir o no, el que han de fer és comprometre’s a aplicar el resultat, que és anul·lar aquella mateixa nit el 155. S’hi comprometran o no? Acceptaran el resultat democràticament explicitat amb les seves regles del joc, amb les garanties que ells donen, que ja veurem si són les que han de ser, acceptaran el resultat? Anul·laran el 155 aquell mateix vespre, sí o no? És fàcil de respondre.

Hi ha democràcia més enllà de la Constitució. O no és democràtic defensar la República espanyola?

El delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, ha dit que encara que aixequin el 155 no comporta que la intervenció econòmica acabi, i el mateix Mariano Rajoy va dir la setmana passada a Barcelona que parlarà amb tothom però sempre dins dels límits de la Constitució i la llei. Fa la sensació que donem voltes a una història ja coneguda...
El que vingui de la banda de mentiders de Madrid té relativa importància, perquè el senyor Rajoy, que és el senyor de no a tot, de no puedo ni quiero hablar, és evident que no vol parlar de res. Algú li haurà d’explicar que hi ha democràcia més enllà de la Constitució. O no és democràtic defensar la República espanyola? Són uns antidemòcrates els qui defensen la República espanyola, perquè no està prevista a la Constitució? Són antidemòcrates els qui defensen l’eutanàsia? Pregunto. A vegades sembla que ens creiem amb normalitat el que aquesta banda de gent va definint com a democràcia, i al final acabarà sent una democràcia orgànica. És o no democràtic una expressió que no estigui contemplada a la Constitució però que es faci per vies democràtiques, que vol dir respecte a la decisió de la gent i no violenta? La defensa de la República espanyola és o no democràtica? Sembla que amb les paraules del senyor Rajoy no es pugui parlar d’això. Del senyor Millo ja he dit el que pensava. Un mentider compulsiu com el senyor Millo no té cap autoritat moral ni per parlar en nom de les institucions catalanes, ni per prendre cap decisió en nom de les institucions catalanes. El poble de Catalunya no ha autoritzat el PP a prendre decisions, de res, ni de Sixena ni de l’economia. Si el poble català el 21-D vota majoritàriament per derogar el 155, quina autoritat moral pot invocar per mantenir el bloqueig econòmic dels comptes de la Generalitat, que, per altra banda, és il·legal.

Vostè va defensar reeditar una llista unitària, però no ha estat possible... Finalment ha fet una llista amb la marca Junts per Catalunya, està satisfet amb la llista?
Molt satisfet amb la resposta, la disposició que va haver-hi de moltíssima gent que de seguida va entendre el missatge. Les llistes són el primer discurs d’un projecte polític i, a partir del discurs que emet la llista, la gent pot entendre el que ens proposem.

El PDeCAT ha tingut una gran generositat en incorporar-se al projecte de JuntsXCat

Aquest discurs, però, no va agradar a alguns membres del PDeCAT que van interpretar que se’ls deixava de banda...
La perfecció no existeix. Segur que una llista feta pel mateix PDeCAT tampoc hauria agradat a tot el PDeCAT, i quan parlo del PDeCAT podria parlar d’ERC o de la CUP. Estaríem en societats que no serien democràtiques, si no hi hagués discrepància i contrast d’opinions. El que és evident és que el PDeCAT ha tingut una gran generositat en incorporar-se en aquest projecte, com l’ha tingut molta altra gent. En general tothom ha llegit molt bé de què anava aquesta llista, els qui hi participen, el PDeCAT, la gent que no ha fet mai política, la gent que s’ha mobilitzat en favor de la unitat, és una llista que fàcilment la pot votar gent que ha votat altres opcions polítiques tradicionalment. No és una llista que apel·li a només un aspecte dels votants potencials del sobiranisme, apel·la a tots i per tant me’n sento molt satisfet.

Tindrà continuïtat JuntsXCat o és només una plataforma de cara al 21-D?
Estem prenent decisions en circumstàncies molt excepcionals. Soc a Brussel·les, aviat farà un mes, amb un assetjament per part dels mitjans de comunicació espanyols, la Justícia espanyola actuant com una justícia de venjança, més de mig Govern a la presó, amb evidents dificultats... No ens podem plantejar l’anàlisi de la situació com ens la plantegem en termes normals. No he mirat si és un projecte d’un partit polític. No és just ni fer la pregunta, estem en un moment d’emergència nacional, molt difícil, hem de fer tot el que puguem per aturar aquesta regressió democràtica, aquesta agressió a les institucions catalanes. Si això passa perquè avui l’eina més bona és una llista el més transversal possible, avui demana això, però vol dir que d’aquí a tres mesos serà aquesta l’eina? No ho sabem. No està fet amb vocació maquiavèl·lica de dir a partir d’aquí farem no sé què, és exactament el que hi ha. No hi ha res més que això. És el que toca fer ara, com a resposta més eficaç i efectiva a aquest cop que ens ha volgut inflingir el clan del 155.

Puigdemont Brusel·les OK SergiAlcazar 40

Realment donarem per normal unes eleccions que es fan en aquests termes i aquestes condicions? Jo no

És una campanya molt important, en unes condicions extraordinàries, com hi podrà participar?
Estem intentant fer anàlisi de normalitat, amb una anormalitat extraordinària. I donarem per bo que hi hagi candidats que estiguin a la presó o a l’exili, que no tinguem igualtat de condició ni de tracte pels mitjans de comunicació, públics i privats espanyols. Donarem per normal això? Realment donarem per normal unes eleccions que es fan en aquests termes i aquestes condicions? Jo no. Farem el que podrem. I òbviament, si el Govern espanyol em garanteix, i el convido que ens garanteixi a tots els candidats igualtat en les oportunitats de defensar els nostres projectes que té tothom, encantat de demà mateix anar a Barcelona a fer la campanya, encantat, però no depèn de mi això.

Es trobarà amb problemes, com per exemple, els debats de candidats. Com s’ho farà?
Jo els ho preguntaria a ells. Acceptaran un debat de candidats al qual un candidat no hi pugui anar a debatre? Ho acceptarà tothom amb normalitat això? Em nego a normalitzar-ho. Per tant, els demano: facin el que sigui, el que està a les seves mans, que és molt, molt i ja saben perquè ho dic, facin el que està a les seves mans. Ells que estaven tan preocupats per les garanties dels diputats en la reforma del reglament del Parlament, les garanties dels candidats els preocupen ara sí o no? Ajudaran que tots els candidats tinguin les mateixes garanties i la protecció de què ells gaudeixen. Ja no espero el suport mediàtic de què gaudeixen, i ja no parlo del finançament.

Què vol dir quan diu ja saben el que tenen a les seves mans?
Perquè tenen molta força. Ells tenen molta i molta força.

No ha estat possible fer una llista unitària però sí uns punts comuns...
Això ja venia d’abans, de la llista meva, de les converses PDeCAT, ERC, CUP.

Una de les coses que més s’ha destacat en aquests punts és que sembla que s’aparta la via unilateral i s’aposta per una negociació bilateral amb l’Estat.
Jo ja havia privilegiat sempre en la proposta de referèndum acordat i en el desplegament dels efectes del referèndum per la bilateralitat. En els punts que entrego al president Rajoy la primera vegada que ens veiem, aquest és un dels elements a reivindicar. Això ha d’excloure cap altra possibilitat? De cap manera. Sobretot quan davant tenim un Estat que actua unilateralment. O és que el 155 ha estat dialogat, ha estat bilateral? Fem una mica de riure a vegades. Tenim un Estat que ens aplica amb tota la contundència i tota la il·legalitat la seva unilateralitat, perquè el 155 és un acte unilateral, no? I nosaltres hem de dir no, democràticament renunciem a una via democràtica. No hem de renunciar a res, a priori. No vol dir que no privilegiem una estratègia. Tots estem d’acord en això. És clar que hem de privilegiar, fins i tot en aquestes situacions, que una part del Govern és a la presó i una altra a fora, és clar que la prioritat és el diàleg i la negociació. Per descomptat. I això requereix bilateralitat. És clar que sí.

No podem renunciar a la unilateralitat si l'Estat no renuncia a la seva unilateralitat

Això no vol dir que es renunciï a altres vies...
És que no podem renunciar si l’Estat no ha renunciat a la seva unilateralitat. L’Estat diu: renuncio a la unilateralitat, i per tant, renuncio a la violència, a imposar unilateralment el 155, a la unilateralitat del TC, a demanar la suspensió de tot el que recorre al TC... Però és que al davant hi tenim un Estat que actua de manera unilateral. Hem d’anar amb el lliri a la mà gaire temps més o no? Que l’Estat espanyol renunciï a la unilateralitat. Aleshores parlarem en altres termes.

Què vol dir?
Poso un exemple, si ara a les eleccions legislatives espanyoles guanyés un partit que fos republicà i en el seu programa electoral digués: "proclamaré la república si tinc més vots que els partits monàrquics", i va i guanya. La proclamació d’aquella república serà un acte unilateral o l’haurà de negociar amb el Rei? Serà inconstitucional i s’arriscarà a estar 30 anys a la presó? Perquè no és constitucional! Haurà de fer una ponència constitucional de reforma de la Constitució perquè al cap de no sé quants anys pugui haver-hi una Constitució que, aleshores sí, digui que Espanya és una República? No fem riure! Si hi ha un partit republicà espanyol que guanya les eleccions, i les guanya en vots, és un plebiscit. I no crec que pugui ningú justificar que al cap d’una setmana, Espanya pugui ser considerada una monarquia. Per tant, serà un acte que en diuen unilateral per treure-li valor i prestigi, però què haurem de fer? Una negociació bilateral amb la monarquia?

Puigdemont Lasalas Brusel·les - SergiAlcazar

No podré votar. Prefereixo mantenir la llibertat de moviment i la defensa de la posició de la institució

No podrà votar aquestes eleccions, president?
No podré votar. Hauria pogut votar si hagués estat detingut. Però prefereixo mantenir la llibertat de moviment i la defensa de la posició de la institució que represento en les condicions en què em trobo ara que tristament m’impediran de votar.

Hi ha qui especula que es pot presentar a Barcelona el dia de la votació...
No vull entrar en especulacions. No dono a l’abast...

Estem caient en l’estratègia de la clínica de rumors que ha fabricat Espanya per contaminar el nostre marc mental

Depèn de vostè...
Estan especulant sobre intencions meves que ni tan sols jo m’he imaginat. Això és molt injust i em crea molta indefensió. He d’anar, ben bé, a remolc de les mentides del que és ben bé la construcció del rumor com a arma de guerra. Llança la mentida o la calúmnia, que en la negació de la calúmnia, trobaràs part de la confirmació d’aquesta calúmnia i la credibilitat. Ens hem de deixar de llepar el dit. Gratem una mica més. Qui ha publicat que jo era un agent sionista que podia estar al darrere, fins i tot, del que li ha passat al fiscal Maza? Ho trobo delirant inclús per a la família del senyor Maza... Algú pot mirar qui els paga aquests confidencials? Els paga alguna d’aquestes empreses que han deslocalitzat la seva seu a Catalunya? Els paga alguns fons reservats? De què viuen? D’on treuen la informació, algú pregunta: diari tal d’on treu la informació que el senyor Puigdemont és un agent sionista? No em puc passar la vida desmentint el que són dissenys de calúmnies. No podem estar tot el dia així! Estem caient en l’estratègia de la clínica de rumors que ha fabricat Espanya per contaminar el nostre marc mental.

Prendrà possessió de l’escó després de les eleccions?
Sí. Si surto escollit i els ciutadans volen que sigui diputat, prendré possessió de l’escó.

Es veu restituït en el càrrec?
És que no em veig destituït, per veure’m restituït m’hauria de veure destituït i no ho soc. No he estat destituït.

Si el poble de Catalunya i el Parlament ho decideixen, allò que em fa diputat i president no em pot portar a la presó

Contempla una investidura a l’exili?
Legalment no és possible una investidura a l’exili. El que contemplo és una investidura al Parlament de Catalunya. Si el poble de Catalunya vol que jo sigui diputat, si la majoria parlamentària vol que jo sigui president, allò que m’ha fet diputat i president no em pot portar a la presó. És una contradicció molt bèstia. Allò que et porta a ser president, un programa que genera la confiança d’un Parlament votat democràticament i amb les regles del joc del Govern espanyol és allò que et pot portar cinc minuts després a ser detingut i a la presó... Això és una anomalia democràtica que s’hauria de resoldre.

No he pres la decisió de si aniré a prendre possessió

Vol dir que anirà a prendre possessió?
No he pres la decisió. Però el que hauria de ser normal és això. Si hi ha un mandat democràtic que el veu tot el món. Si jo soc diputat i puc tenir majoria per ser investit president, què és el normal? Que jo prengui possessió de president. I que faci la feina que m’encarrega el Parlament de Catalunya. El que és anormal és que jo amb les mateixes idees i el mateix programa polític que em porten a ser president hagi d’estar 30 anys a la presó. Això és anormal.

Puigdemont Brusel·les OK - SergiAlcazar

Els ciutadans han de saber si votant determinat partit polític estaran votant el 155

S’ha apuntat la possibilitat que hi hagi un Govern legítim i un Govern executiu. Aquesta dualitat l’acceptaria?
Poden haver-hi moltes fórmules que permetin fer compatible el que és indiscutible per part d’una majoria, que és quin és el Govern legítim de Catalunya. Això no està en discussió de veure com ho plasmem. Però, prèviament a això, voldria sentir un compromís explícit dels candidats, de tots, especialment dels de la banda del 155, que si el poble de Catalunya vol que al Parlament hi hagi una majoria independentista i aquesta majoria vol investir de president una persona que és a fora, que es comprometin que aquesta persona pugui prendre possessió del càrrec. Perquè seria una manera de respectar els resultats. Quan dic que diguin si estan disposats a acceptar els resultats, vol dir això. Crec que els ciutadans mereixen una resposta abans d’anar a votar. Han de saber si votant determinat partit polític, estaran votant el 155 passi el que passi. I no es val a mentir. És molt clar: Sr Iceta, vostè demanarà la liquidació del 155 l’endemà d’unes eleccions en què el 155 perd? Sí o no, senyor Iceta, sí o no? Sra Arrimadas, senyor Albiol, es comprometen o no a respectar els resultats i, segona cosa, si el Parlament de Catalunya té una majoria que pot investir president algú que està vivint a fora, es comprometen a respectar el resultat del Parlament? O aquesta vegada les garanties dels diputats de la majoria no compten? Les garanties dels diputats que volen investir a una persona que ha de viure fora perquè si entra és detinguda, les pensen respectar o no? És ben senzill de respondre, no valen fer circumloquis, és ben senzill: sí o no? Els votants catalans es mereixen aquesta claredat, que ho expliquin, si us plau, i que la gent, quan vagi a votar, sàpiga què està votant, no s’hi val enganyar a posteriori.

S’ha parlat d’investir Puigdemont, encara que no guanyi les eleccions...
El que és indiscutible és que si hi ha una majoria independentista suficient, Catalunya haurà enviat un missatge colossal al món, i és que, malgrat tot, i malgrat el permís d’Europa perquè Rajoy faci el que vulgui i tingui barra lliure per fer el que vulgui per resoldre el que ell considera que és un problema, haurà estat derrotat. Això serà una victòria impressionant i un missatge al món. Si amb detinguts, exiliats, amb violència, amb cop d’estat del 155, amb 10.000 policies, amb persecució fiscal, amb guerra mediàtica, guerra econòmica, tot i així guanyem, el senyor Rajoy haurà de donar moltes explicacions a Europa.

La proclamació de la República no ha estat desautoritzada per ningú. L’1-O és vigent

Si guanyen, on quedarà la proclamació de la República que es va fer al Parlament?
No ha estat desautoritzada per ningú. L’1-O és vigent. Si el poble de Catalunya ratifica la voluntat expressada el dia 1 i el dia 3, qui té dret a no ser conseqüent amb aquesta decisió del poble de Catalunya? Torno a posar l’exemple de la República espanyola. A algú li passaria pel cap que després que un partit polític que defensés la República espanyola guanyés per majoria absoluta, es digués haurem de sotmetre a consideració del TC o demanar un dictamen del Consell d’Estat? A ningú li passaria pel cap, deixem-nos de fer segons quines preguntes. Si el poble de Catalunya desmenteix la versió espanyola, les intencions, i desautoritza i venç el cop d’estat del 155, què hem de fer, acceptar el 155? És evident que no. Qui mana en una democràcia? Mana la gent. Ni el Consell de Garanties, ni el TC, mana la gent.

Han aconseguit canviar-nos el marc mental. Donem com a normal coses que són molt anormals

El Constitucional, però, va tombar aquella declaració? On serem?
Exacte. On serem? Com el descriuríem un Estat que permet que passi això? És el mateix cas que li deia d’un partit republicà. El TC diria, i segurament tindria raó, que la proclamació de la República espanyola seria inconstitucional, i potser trobarien un fiscal general de l’Estat que a la persona que hagués proclamat la República li presentaria una querella per rebel·lió, i probablement diria que les manifestacions que li donen suport són tumultuàries i, per tant, tenen violència, i a més, potser també el detindrien i el portarien a l’Audiència Nacional i el portarien a presó preventiva perquè podria reincidir en el delicte... Han aconseguit canviar-nos el marc mental. El que és anormal és això. Donem com a normals coses que són molt anormals. Si l’Estat espanyol és un país en què hi ha ciutadans de primera i de segona i segons què es voti val i segons què es voti no val, ho hem de saber abans de votar. Això definirà un Estat que segurament no serà dels més exemplars de les democràcies del món.

Acatar el 155 no se li ha passat pel cap a ningú. Voldrien presentar la gent que està a la presó com una gent que renuncia

De tota manera, tots els membres del Govern a la presó han hagut d’acatar o admetre la vigència del 155...
Hi ha hagut una confusió molt gran amb això. Si algú pensa que acatem el 155 i que ens sembla bé és que no ha sentit ni han llegit ni han volgut sentir el que han dit els consellers que estan a la presó. Cal no confondre el que és una legítima i comprensible estratègia de defensa amb el que són els compromisos i les decisions polítiques. No he vist a cap, vagi a la llista que vagi, ni el vicepresident ni els consellers, dient que si estan al Govern de la Generalitat acceptaran el 155. Per favor, és una ofensa a la seva situació personal. No és això el que han dit. Acatar el 155 no li ha passat pel cap a ningú en els termes que aquesta coalició, aquesta unitat en lo editorial voldria que passés. Voldrien presentar la gent que està a la presó com una gent que renuncia... Això és mentida i tremendament injust amb la seva situació personal. Gent absolutament compromesa amb tirar endavant el que el poble de Catalunya decideix, com han fet sempre.

En quina situació es veu vostè?
És difícil dir-ho perquè la situació és tan anòmala que em nego a pensar en termes de normalitat. A mi m’agradaria demà ser a Catalunya i poder defensar les meves idees en igualtat de condicions com fan els altres candidats a la presidència de la Generalitat. I poder gaudir del mateix respecte per part dels mitjans de comunicació, almenys els públics, i no haver de veure la meva imatge associada a la banda sonora d'El Exorcista a TVE, que és una veritable màquina de manipulació de la gent. Passarà això? Tristament no. I davant això què he de fer, resignar-me? Tampoc. Combatre. I demanar al poble de Catalunya que derroti el 155, que digui no al cop d’Estat, que restitueixi la legitimitat democràtica que ens va encarregar el 27 de setembre del 2015. Això ho tenim a l’abast, el poble de Catalunya disposat a defensar la República, a defensar peti qui peti a l’Estat, està en condicions de defensar a través dels vots aquesta legitimitat. Però jo em veig confrontat a un Estat que té tics cada vegada més autoritaris. No és fàcil i no vull normalitzar aquesta situació. És molt greu. I mirat des d’Europa és molt més greu. Entenc que viure allà cada dia, pot arribar a banalitzar una mica el que està passant, i fins i tot a comprendre-ho. És molt greu el que ha fet l’Estat espanyol. S’ha carregat la democràcia. I ens va costar molt poder-la recuperar perquè ara a través d’un decret llei la ventili, amb una decisió absolutament il·legal i inconstitucional. La mateixa convocatòria del ple del Parlament de Catalunya, amb quina llei es regula? Es respectarà la llei que ho regula o un decret del Govern espanyol serà suficient. Perquè la llei diu que l’únic que pot convocar el ple de constitució del Parlament és el president de la Generalitat i ara aquesta competència se l’ha arrogat el president Rajoy. Exactament en quina llei ho diu això? S’ha carregat la llei per fer-ho. No estem parlant d’adoptar mesures per fer complir allò que una comunitat autònoma no està complint, està quedant-se amb articles d’una llei que reserva al president de la Generalitat en funcions, que és el que teòricament hauria d’estar jo si hagués dissolt el Parlament, qui convoqui el ple de constitució del Parlament de Catalunya.

Puigdemont Brusel·les OK SergiAlcazar 26

Iceta, després de tantes dècades a la política, hauria de fer un bon servei i és que si surt derrotat, si la seva coalició, la 155, surt derrotada, plegar. Ja li toca

També el PSOE li fa costat, Miquel Iceta (PSC) ha dit que no investirà un president independentista, i fins i tot l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha dit que espera explicacions de per què ha marxat el president...
Em sembla que és molt injust que se’ns demani explicacions als que estan a la presó o als que estem fora. Crec que hauria de demanar explicacions a gent que té molt a prop. Que també les esperem, per cert. Iceta, després de tantes dècades a la política, hauria de fer un bon servei i és que si surt derrotat, si la seva coalició, la 155, surt derrotada, plegar. Ja li toca. No es pot anar sempre contra els interessos del poble de Catalunya. Si els interessos majoritaris, per exemple, eren l’Estatut, no s'hi podia anar en contra; si és derrotar el 155, no es pot estar a favor del 155. Si es vol respectar la decisió del poble, evidentment. A mi, el que la coalició del 155 decideixi és una unitat també en lo constitucional. És un mateix espai polític. És el mateix votar PSC, que PP, que votar Cs. Hi ha una cosa per damunt fins i tot de la democràcia, és la unitat d’Espanya, és com una idea sagrada, religiosa. No hi ha diferències. Són capaços de pactar amb la dreta, si convé, o d’incorporar-la a les seves llistes. Fins i tot a la dreta homòfoba. Són capaços de tot. A la política catalana li convé una renovació important de lideratges. Si el poble de Catalunya majoritàriament vol que a Catalunya hi hagi una majoria que situï el clan del 155 a l'oposició, això s’haurà de respectar.

És el mateix votar PSC, PP, Cs. Hi ha una cosa per damunt fins i tot de la democràcia, és la unitat d’Espanya, és com una idea sagrada, religiosa.

Manté contacte amb els membres del Govern que són a la presó?
Directament és impossible. Molt difícil, vaja. Indirectament sí, perquè a través d’advocats els fem arribar missatges d’ànims i suport a tots. Sí, evidentment.

Quin ha estat el pitjor moment d’aquest mes?
N’hi ha hagut molts, però crec que no toca ara explicar-los, els explicarem en el seu moment en el format que creiem més escaient.

Què va pensar en veure un exconseller com Santi Vila saludant dijous com ho va fer Mariano Rajoy?
És un disgust personal i una imatge de la vella política, de la que precisament hem de vèncer el dia 21. El dia 21, entre altres coses, ja no existirà la tercera via. És impossible. La gent que no voti les opcions clarament sobiranistes estarà votant per aquesta Espanya. Aquesta Espanya no canviarà mai. Li ha d’agradar molt a la gent que voti una opció que continua defensant l’statu quo actual, li ha d’agradar molt aquesta Espanya perquè s’hi quedarà per molts anys així, canviarà poquíssima cosa. Per tant, s’ha acabat el miratge, la fantasia. Hi ha un periodista que acostuma a parlar molt de les fantasies dels altres i mai no mira les seves pròpies. La fantasia de la tercera via algun dia algú l’haurà de purgar una mica. Perquè, exactament què vol dir la tercera via, i amb qui la pensa fer? O és simplement una tanda amb una llista d’espera inacabable, el dia que... Doncs aquella imatge representava encara aquesta fantasia.

Es penedeix d’haver acceptat la investidura?
No me'n penedeixo. Quan el president Artur Mas em va fer la proposta sabia el que estava assumint. No me’n puc penedir d’això. Va ser un gran honor, inesperat, al qual intento correspondre amb la meva actitud. No estaria aquí si no pensés que va ser un gran honor o si me n’hagués penedit. M’hauria lliurat, pactat, acatat i no sé què. Clar que no me'n penedeixo.

L’Estat espanyol intenta crear un estat de por perquè la gent vagi atemorida a votar

Tem que la pressió de l’Estat tingui efecte electoral? Aquesta repressió no es limita als membres del Govern exiliats i a la presó, hi ha també persecució del patrimoni personal, hi ha professors declarant per delictes d’odi...
No, evidentment. Hi ha un estat de por. L’Estat espanyol intenta crear un estat de por perquè la gent vagi atemorida a votar. Perquè la gent vegi: ves amb compte amb el que votes, no t’equivoquis perquè hi haurà represàlies, això que has vist és només una prova, no t’equivoquis perquè si no continuarem animant a les empreses que se’n vagin, afectarà la vostra economia... Aquest estat de por té còmplices a Catalunya. I crear un estat de por a la bona gent és tot menys democràtic. Clar que ho temo. O és que pot no tenir efectes que alguns no puguem fer una campanya electoral amb normalitat, que encara hi hagi gent a la presó? A vegades parlem d’una situació tan dramàtica i tan bèstia... L’interrogant gairebé sobra, ofèn. En aquests 42 anys d’ençà de la mort de Franco, quantes eleccions s’han produït en què el govern legítimament escollit està a la  presó i a l’exili i va a les eleccions? Cap ni una. Per tant, és clar que afectarà, i que l’Estat espanyol intenta condicionar els vots. O què està fent TVE? Què està fent el grup Planeta? Què estan fent altres grups de comunicació a l’hora d’escampar les falsedats i les calúmnies que estan escampant. Què estan fent? Intentant contribuir a la democràcia a través de la llibertat d’informació? No. Estan contribuint en la unitat de lo editorial que és un mecanisme més de combat contra una idea democràtica que és la independència de Catalunya.

Però una cosa és que ho intentin, li pregunto si tem que ho aconsegueixin...
Aquí està la resposta del poble de Catalunya, que no ha fallat mai, i que està més que mobilitzat, sobretot perquè hi ha una molla, que és la molla de la dignitat. Fa temps li vaig dir al senyor Mariano Rajoy que no menystingués el poder del poble de Catalunya. Fa quatre dies a la portada del diari italià La Repubblica en una entrevista al president Rajoy deia literalment: “He salvat Espanya”. Tornem als salvapàtries, els salvadors de la pàtria. El dia 21 la tria és entre els salvadors de la pàtria o els servidors del país, els que diuen l’Estat soc jo o els que diem l’Estat sou vosaltres, gent, i ajudeu-nos a fer un Estat molt millor i més democràtic del que no podrem fer mai dins d’aquest Estat espanyol.

Puigdemont Brusel·les OK - SergiAlcazar

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat