Carles Puigdemont ha escrit un extens article que publica el diari El País, titulat “L’única sortida que té el socialisme espanyol és el trencament”, en el que analitza vastament la situació política espanyola. El president a l’exili planteja un escenari actual molt greu que amenaça la democràcia i que ha posat al PSOE, el principal partit del govern espanyol, al límit del precipici. El líder de Junts considera -com diu en el títol de la Tribuna-, que l’única sortida que té el partit socialista per sortir de l’abisme és que “emprengui la ruptura que es va negar a fer fa 50 anys”, amb la mort del dictador Francisco Franco, i que aquest trencament, comença per “reconèixer el dret a l’autodeterminació dels pobles”, que és un concepte, destaca Puigdemont, que “el Partit Socialista havia defensat durant dècades”. El dirigent independentista sosté que “amb pactes amb l’Antic Règim, com va ser el pacte de la transició i la continuïtat de la monarquia restaurada per Franco, només perpetuaran el règim, que és el que han estat fent fins ara, tot i que gallegen com uns galls quan evoquen els 50 anys de la mort del dictador. Uns galls sense cap, per ser precisos”.
El president a l’exili acaba així la tribuna que publica el diari de Prisa, però abans, explica el perquè s’ha arribat a una situació que descriu quasi com apocalíptica. “Espanya bull, la divisió social no pot dissimular-se i el clima s'assembla molt al d’altres períodes convulsos que van tenir, tots, un final tràgic (guerres i dictadures) o tragicòmics (el 23F)”. Puigdemont afirma que no sap “si serà el cas”, i que aquesta situació no li importa pel fet de sentir-se interpel·lat com espanyol “perquè només ho soc per obligació i no per voluntat, identitat o sentiment”, però sí que admet que l’afecta com a “demòcrata europeu” i com a “independentista català en particular”, perquè “tot això passa, en gran part per la negativa a acceptar la democràcia radical com a metodologia per a la resolució dels conflictes”.
Puigdemont també ha fet referència a la "politització del poder judicial" i ha retret al PSOE que "s'alineés amb el PP el 2017" en contra dels independentistes, “una rendició incondicional que, pensaven, les seria recompensada el dia de demà amb la mateixa comprensió que es dispensa als abusos de la dreta, la politització del poder judicial i el discurs del rei del 3 d’octubre de 2017”. Però en comptes de ser així, el president de Junts ve a dir que el PSOE ha estat pagat amb la mateixa medicina. "Avui, als socialistes els han enviat a la mateixa sastreria en la qual es van fabricar els vestits a mesura que van preparar per nosaltres", ha dit en referència a la indefensió judicial que van patir els independentistes del procés.
Al principi de l’article, Puigdemont va desgranant la successió d’esdeveniments que van envoltar la signatura del Pacte de Brussel·les, que va “sacsejar les aigües quasi sempre tèrboles, però normalment estancades de l’Espanya profunda”, i “urticària es va fer evident” des de la primera trobada amb el PSOE. Però les aigües es van agitar per quatre factors, explica el president a l’exili. Una, el relat que “trencava la narrativa oficial que el poder espanyol -mediàtic, econòmic, polític i judicial”. La segona, la referència a “1714 com a origen del conflicte no resolt”, la tercera, l'acord de depurar les responsabilitats de la guerra bruta contra l’independentisme” i la “la menció del terme 'lawfare' que va provocar la primera erupció cutània a la pell de l'Estat profund", ha dit. I la quarta, la “llei d’amnistia, que fins aquell moment havia estat quasi un tabú del qual no es podia parlar”, i recorda una frase del president de la Generalitat, Salvador Illa, en la que va exclamar que “no hi haurà ni amnistia ni res d’això!”
Puigdemont recorda algunes “incomoditats”, com el fet d’haver de negociar amb un mediador verificador internacional”, l’exigència de fer oficial el català a la Unió Europea i l’aprovació de l’oficialitat del català en el Congrés dels Diputats. “Les costures no s’havien trencat, només les havíem tensionat, però s’intuïa un mar de fons”, diu el president de Junts. I “dos anys després”, remarca, “el protagonista d’aquella foto -de la reunió presidida als despatxos del Parlament Europeu davant un mural del referèndum que es van fer amb Santos Cerdán- ja s’ha passat uns quants mesos a la presó, acusat de corrupció, s’han obert processos penals contra l’entorn del president Sánchez i també directament sobre la seva família, i el fiscal general alineat amb el govern i peça clau per garantir el compliment de la llei d’amnistia acaba de ser condemnat i inhabilitat per exercir el càrrec”.