_MG_2217

Al Parlament s'hi ha celebrat, com es fa habitualment els 27 de gener, el Dia Internacional de Commemoració de les Víctimes de l'Holocaust, amb la presència de les principals autoritats catalanes. L'acte ha tingut lloc davant un públic poc habitual al Parlament: jueus, gitanos, bisexuals i deficients omplien la sala, en companyia de descendents de represaliats polítics.

L'estel groc i el triangle blau

En l'acte, a més de retre memòria als jueus morts (identificats als camps nazis amb un triangle groc a la roba), hi ha hagut constants records pels republicans desapareguts (identificats amb un triangle blau). Carme Forcadell i altres ponents han fet referència als morts catalans als camps, al llibre K.L. Reich  del supervivent Joaquim Amat-Piniella, a la lluitadora Neus Català i fins i tot a l'escriptora Montserrat Roig, que va recuperar la memòria d'aquestes víctimes, amagada pel franquisme.

6 espelmes

Al Parlament s'hi han encès 6 espelmes: una en memòria dels jueus, una altra pels republicans catalans i espanyols, una tercera per als infants morts, una quarta per als altres col·lectius de víctimes, la cinquena per als supervivents, i la sisena per als justos, que van arriscar la vida per salvar altres persones.

Units, però distants

Els discursos dels representants polítics han deixat paleses les seves diferències respecte al record de l'holocaust. Si bé han coincidit que és imprescindible evitar que es repeteixi un altre genocidi, i que sempre existeix el perill d'una retorn a la barbàrie, han valorat de forma molt diferent el present. L'alcaldessa Colau ha relacionat el racisme i la crisi migratòria actual amb el genocidi i ha tancat el seu discurs amb una crítica oberta a les polítiques migratòries de la Unió Europea:
Mai més una Europa amb centres d'internament. Mai més una Europa de FRONTEX. Mai més
En canvi, el president Carles Puigdemont ha reconegut "greus imperfeccions" i fins i tot "greus errors" en les polítiques actuals d'Europa, però ha afirmat que els "elements d'esperança" són més que els "elements d'autocrítica". Per això ha sentenciat que "la Europa d'avui és la derrota dels que van inspirar l'holocaust" i ha mostrat la seva satisfacció perquè "el sacrifici de tantes generacions no va ser en va".

La veu dels col·lectius

També han pres la paraula els diferents col·lectius perseguits pels nazis (jueus, gitanos, discapacitats, testimonis de Jehovà, col·lectius LGTB, republicans espanyols...). Molts d'ells també s'han fet ressò dels paral·lelismes entre la situació actual i el genocidi. El més radical, potser, ha estat Enric Garriga, president de l'Amical Mathausen, qui ha afirmat sentir ràbia i decepció per les subvencions a la fundació Francisco Franco, o pel manteniment de monuments franquistes, i sentir vergonya per la proliferació de tanques de filferro separant territoris i ciutadans i pel comportament de la "vella Europa" front a la crisi dels refugiats. Ha rebut forts aplaudiments del públic.

Mai més?

Un acte emotiu, però sens dubte insuficient. L'escriptor Elie Wiesel, supervivent del camp nazi d'Auschwitz, es feia una pregunta terrible: "Com es ploren sis milions de morts? Quantes espelmes s'encenen?". Davant la magnitud del desastre, només tenia una resposta: "El deure del supervivent és donar testimoni d'allò que va succeir [...] hi ha que advertir la gent que aquestes coses poden passar, que el mal pot desencadenar-se. L'odi racial, la violència i les idolatries encara proliferen".