L'amnistia no resol el problema polític i el conflicte entre Catalunya i Espanya es manté vigent. Aquest ha estat un dels missatges que ha volgut deixar clar el president a l'exili, Carles Puigdemont, en la compareixença des de Brussel·les en què ha valorat la decisió del Tribunal Constitucional d'avalar aplicar l'amnistia al delicte de malversació. En la seva intervenció, Puigdemont ha reiterat que mantenen la defensa del "caràcter irrenunciable del dret a l’autodeterminació i de les accions unilaterals de caràcter democràtic i pacífic que s’escaiguin quan s’hagin esgotat els intents de trobar una solució negociada".
Després que el Tribunal Constitucional ha avalat aplicar l'amnistia al delicte de malversació, el jutge instructor Pablo Llarena ha anunciat que deixava sense efecte l'ordre de detenció contra Puigdemont. Això no obstant, el magistrat adverteix que la decisió és de caràcter transitori i provisional fins que disposi del text íntegre de la decisió del Constitucional.
Aznar i Sánchez
En la seva declaració, Puigdemont ha subratllat que el pronunciament del TC representa la derrota dels diversos poders públics espanyols que han obstaculitzat l'aplicació de l'amnistia per raons polítiques. En aquest punt s'ha referit al "qui pugui fer qui faci" de José María Aznar, però més endavant també hi ha inclòs Pedro Sánchez, quan s'ha referit a la derrota dels poders públics espanyols que els han intentat portar davant dels tribunals, "inclòs l'encara primer ministre, Pedro Sánchez, que s'hi va comprometre".
El líder independentista, que ha citat Toni Comín i Lluís Puig, però no Clara Ponsatí, ha assegurat que han aconseguit mantenir una posició basada en quatre principis bàsics: la defensa de les institucions i la legitimitat de les seves decisions davant de la repressió; la construcció d'un marc jurídic que defensi els drets fonamentals millor que el 2017, gràcies a les diferents sentències del TJUE; el caràcter irrenunciable del dret a l’autodeterminació i les accions unilaterals de caràcter democràtic i pacífic que s’escaiguin quan s’hagin esgotat intents de solució negociada; i el manteniment polític de l'exili i el refús de cap itinerari personal per resoldre situació de cadascú.
Puigdemont ha assegurat que van anar a l'exili per fer política i s'ha assegurat que tingués un sentit polític, no per defensar els partits polítics de cadascú, sinó les institucions i els drets del poble català, "greument amenaçats pels partits del 155 i la repressió policial i judicial". "I tornarem de la mateixa manera, no al servei del nostre partit sinó el nostre país", ha reblat.
La mentida de la normalització
Ha admès, això no obstant, que la repressió ha tingut un impacte en l'àmbit personal i social i que també ha perjudicat els seus projectes polítics. Ha denunciat que els han hagut de defensar amb una mà lligada a l'esquena, com ho demostra que Toni Comín encara no hagi pogut assumir el seu escó al Parlament Europeu o que ni ell ni Lluís Puig puguin ser al Parlament després de protagonitzar campanyes electorals en situació de desigualtat.
Després d'aquest retret, ha dedicat un missatge implícit al president, Salvador Illa, que ha fet bandera del discurs de la normalització política. "Negar i pretendre que vivim en normalitat, retrobament i concòrdia és mentir. És insultar tantes persones que de prop o lluny pateixen les conseqüències de la repressió", ha reblat Puigdemont, que ha acabat dedicant la victòria de l'amnistia a tots aquells que els han fet costat durant 9 anys.