El 'no' rotund de Pedro Sánchez a la investidura de Mariano Rajoy ha permès al PSOE retenir el lideratge de l'esquerra que tenia risc de perdre. El pacte entre el Partit Popular i Ciutadans havia col·locat els socialistes entre les cordes per facilitar la governabilitat. Unidos Podemos esperava un pas en fals per erigir-se –aquest cop sí– com a líder moral de l'esquerra, després de punxar el 26 de juny. Però resistir en el 'no' ha permès a Sánchez arraconar els podemistes, legitimar-se per liderar un front contra Rajoy amb les "forces del canvi" i donar incentius a la seva formació per a no evitar terceres eleccions.

La presència de Podemos en el taulell polític ha planejat durant mesos com una amenaça per al PSOE per l'històric sorpasso. Tanmateix, la voluntat de Pablo Iglesias de presentar-se com l'alternativa real al PP va punxar la nit del 26-J. Quedant tercers, l'aliança Unidos Podemos només ha comptat amb una opció per remuntar en l'hegemonia que havia disputat a Ferraz. Preguntat per El Nacional, Iglesias va afirmar que ells serien els caps de l'oposició de facto, si Pedro Sánchez s'avenia a l'abstenció sense entrar al govern de Mariano Rajoy.

Malgrat les tensions, els socialistes no han cedit i això els ha permès reafirmar el seu lideratge i remuntar. Sánchez ha esquivat les veus que insinuaven l'abstenció, com ara Felipe González, o Jose Luis Rodríguez Zapatero, o el president de la Junta d'Extremadura, Guillermo Fernández Vara. La direcció s'ha centrat a distingir-se de "les forces conservadores" amb qui emplaça Rajoy a pactar. El PSOE també ha presentat proposicions al Congrés per controlar el govern del PP i ha assenyalat Podemos per mantenir-se sense iniciativa durant aquest temps.

El temps de gestió del pacte entre PP i C's els ha permès posposar la decisió a prendre i elaborar una estratègia per esquivar la pressió. Sánchez ha supeditat les accions –i/o l'abstenció– al comitè federal del PSOE que volia convocar passades les eleccions basques i gallegues, el 25 de setembre. A més, en les darreres hores Sánchez ha apel·lat a les forces "del canvi" per trobar una sortida a la ingovernabilitat i desbancar Rajoy. Això no implica necessàriament un intent de govern, però li permet guanyar temps, i mirar de no ser el culpable de nous comicis. La qüestió és que diversos diputats socialistes feia dies asseguraven "no veure-ho" amb Podemos i independentistes, o amb C's.

De fracassar en el seu intent, si és que n'hi ha un, el PSOE podria tenir possibilitats de créixer en escons –per aquest motiu, el PP l'acusa de voler terceres eleccions. Aferrar-se al 'no' rotund a Rajoy i erigir-se com l'alternativa al PP, li ha permès doblegar el discurs de Podemos: ara és Sánchez qui ha recuperat el lideratge de l'esquerra i actua com a vot útil per a aquests electors. I succeeix en paral·lel mentre algunes enquestes auguren una davallada de Podemos i creixen els incentius per a Ferraz de repetir una convocatòria electoral.

La formació morada mostra els símptomes d'un cert declivi intern. Els podemistes van reconèixer que havien d'aprendre a ser un "partit normal" i que havien de buscar una estratègia per consolidar-se en l'oposició. En cas d'eleccions, el discurs de la il·lusió podria no generar el mateix efecte que el 20-D o el 26-J. A més, Iglesias ha tingut problemes per reeditar les aliances gallegues i En Comú Podem manté un front obert amb ERC a Catalunya per l'espai del sobiranisme d'esquerres. Alguns portaveus de la formació han manifestat ja el temor que el PSOE "prefereixi" nous comicis a un pacte alternatiu.

Així les coses, Sánchez tindrà un test d'estrès a les eleccions de Galícia i el País Basc sobre la idoneïtat del camí que ha seguit. Aquestes li permetran ratificar si aferrar-se a la negativa té premi, o no, entre l'electorat, i orientar les accions futures en un moment en què el fantasma de les terceres eleccions torna a planejar per Madrid. Tanmateix, alguns periodistes que segueixen el PSOE acostumen a afirmar: "Pedro té set vides".