Nou moviment del PSOE amb l'objectiu de sumar veus que instin el Parlament Europeu a autoritzar l'ús del català, l'eusquera i el gallec. El grup socialista ha registrat una proposició no de llei al Congrés dels Diputats perquè l'Eurocambra doni via lliure a aquestes tres llengües i també incorpora altres punts, com que la cambra baixa espanyola doni suport a les "gestions" efectuades pel govern espanyol per poder aconseguir l'oficialitat del català, l'eusquera i el gallec en el marc de la Unió Europea. De fet, aquest és un dels punts subscrits amb Junts per Catalunya que van permetre l'acord per la Mesa del Congrés. El mes d'agost, el Ministeri d'Afers Exteriors va formalitzar la sol·licitud per efectuar els tràmits que permetin l'oficialitat d'aquestes tres llengües, i és un afer que va portar a les reunions del Consell d'Afers Generals de la UE quan Espanya tenia la presidència rotatòria del club comunitari. Això ha seguit passant en algunes trobades d'aquest òrgan amb la presidència belga, però la qüestió segueix encallada pels dubtes d'alguns països.
A l'exposició de motius de la proposició no de llei, el PSOE subratlla que, per a l'Estat, és molt important el "multilingüisme" i defensa la "rellevància jurídica i política" que tenen aquestes tres llengües: "Són maternes per a més de 12 milions de persones". En aquesta, incorporen que "el respecte i la protecció de la diversitat cultural i lingüística és un dels principis fonamentals del Tractat de la Unió Europea". El text també incorpora instar el govern espanyol a "continuar impulsant les negociacions i processos administratius necessaris per a l'adopció del català, eusquera i gallec com a llengües oficials de la Unió Europea".
Aconseguir el suport de les famílies polítiques europees
De fet, un dels elements nuclears per al PSOE és que el Parlament Europeu és l'única institució comunitària principal amb la qual Espanya encara no té cap acord administratiu per a l'ús d'aquestes tres llengües cooficials a l'Estat, i concreten que això és possible amb un acord de la Mesa de la cambra europea. Per això, la proposició no de llei reclama al Congrés que s'aconsegueixi "obtenir el suport de les famílies polítiques europees" per tal que aquestes hi donin suport en aquest òrgan de govern de l'Eurocambra. En una reunió celebrada el passat 1 de març, el ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, ja va traslladar a la presidenta de l'òrgan legislatiu de la Unió Europea, Roberta Metsola, la petició perquè el català, l'eusquera i el gallec es puguin utilitzar en els plens.
La previsió és que aquesta iniciativa es pugui debatre al Congrés durant la precampanya de les eleccions al Parlament del 12 de maig i les europees del 9 de juny. Sobre la petició d'ús de la llengua catalana a l'Eurocambra, també convé destacar que el govern espanyol s'havia compromès en una reunió de la taula de diàleg amb el Govern el juliol de 2022 a sol·licitar-ho.