PSOE, PP i Vox han vetat la tramitació d'una iniciativa d'ERC que pretenia que la Cambra investigués el paper de l'emèrit Joan Carles I, i també del Govern de José María Aznar, al finançament del 'Pla Colòmbia'. El pla va ser un acord entre el Govern nord-americà i el colombià a finals dels anys 90 per combatre el narcotràfic on Espanya actuava com a intermediari entre EUA i Colòmbia si sorgien problemes. A canvi, els EUA havien d'ajudar Espanya a aconseguir més pes internacional, com, per exemple, entrar dins del G8. Però l'entrellat del "Pla Colòmbia" i el suposat lligam de Joan Carles I no podrà ser investigat perquè la proposició no de llei ha estat inadmesa amb els vots del PSOE, el PP i Vox. La majoria parlamentària ha rebutjat la proposta d'ERC perquè, a parer seu, el Congrés no és competent per controlar la Corona, però els socis de Govern del PSOE, Unidas Podemos, sí que han donat suport als republicans. 

Concretament, el grup republicà, encapçalat per Gabriel Rufián, volia que el Congrés instés l'Executiu a lliurar-li, en un termini màxim de tres mesos, tota la documentació o qualsevol "recurs informatiu" sobre la implicació del rei emèrit o del Govern de José María Aznar al "Pla Colòmbia". Els republicans reclamaven, especialment, tota la informació relacionada amb la campanya iniciada temps enrere per donar suport al finançament d'aquest pla i que, després d'estudiar-la, el Congrés considerés l'obertura d'una investigació sobre aquest fet.

El "Pla Colòmbia"

Segons apunta ERC a la iniciativa refusada, el 'Pla Colòmbia. Per a la pau, la prosperitat i l'enfortiment de l'Estat' va ser dissenyat pel Govern estatunidenc de Bill Clinton i del llavors president colombià, Andrés Pastrana, a finals dels anys 90 per combatre el narcotràfic. L'estratègia va desembocar en una intervenció militar nord-americana en territori colombià i una injecció econòmica de 10.000 milions de dòlars al país per part dels Estats Units i d'altres països com ara Espanya. És en aquest context que ERC sol·licita investigar unes informacions i converses classificades que van sortir a la llum el juny del 2021. En elles, es revela que Joan Carles I i el llavors ministre d'Exteriors, Abel Matutes, van mantenir una reunió amb l'aleshores president estatunidenc i membres del seu Gabinet, en què el cap d'Estat va reclamar que es tingués Espanya en més consideració en els fòrums internacionals i que s'inclogués el país al G8.

Segons ERC, el rei Joan Carles I es va oferir a fer de mediador entre els Estats Units i Amèrica del Sud si sorgien problemes. A canvi, Clinton exerciria com a líder en la defensa de l'estratègia de més pes internacional d'Espanya davant la Unió Europea. En aquest sentit, Matutes va informar que Espanya estava pressionant els països escandinaus, França i Alemanya perquè financessin el "Pla Colòmbia". De fet, al juliol de 2000 es va organitzar a Madrid una Taula de Donants per al pla, però organitzacions no governamentals colombianes i europees s'hi van posicionar en contra per les seves mancances democràtiques i el seu impacte sobre la població camperola. Tanmateix, Espanya, el Japó i Noruega van contribuir-hi econòmicament de forma individual, tal com va fer les Nacions Unides. Organismes financers internacionals també van fer públic que atorgarien préstecs.

Actitud "busca-raons" del govern d'Aznar

Per sustentar les sospites al "Pla Colòmbia", ERC ha posat èmfasi en un document que palesa l'actitud "busca-raons" del Govern d'Aznar en aquella Mesa de Donants. Segons l'escrit, dels 871 milions de finançament anunciats llavors per Pastrana, només eren realment finançament directe els 100 milions oferts per l'Executiu espanyol, ja que la resta eren crèdits o no anaven directament al pla. Amb tot, per als republicans tota aquesta informació planteja molts dubtes sobre l'interès i la implicació de la Monarquia i el Govern d'Aznar al Pla Colòmbia que haurien de ser "legítimament" aclarits pel poder legislatiu. A pesar de l'intent del partit de Gabriel Rufián, la petició només ha trobat el suport d'Unidas Podemos, i la iniciativa no podrà  debatre's al Congrés després del veto imposat per la Mesa de la Cambra.