La gran coalició d'esquerres a l'estil portuguès proposada ahir pel líder del PSOE, Pedro Sánchez, es comença a moure. Avui, la presidenta d'Andalusia, Susana Díaz, ha avalat aquesta fórmula en una entrevista a Canal Sur Radio, donant el seu "suport i confiança" a Sánchez per conformar una "alternativa" d'esquerres amb el "límit clar" que Podemos "renuncïi" al dret d'autodeterminació.

Però la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, s'ha encarregat de recordar avui que els dos partits "no sumen" prou per investir president (159), en el que considera que seria "una agenda radical de govern que s'aparta del que els ciutadans han votat sobre la unitat d'Espanya". Així, els socialistes i podemistes necessitarien sumar suports d'altres bandes, encara que siguin abstencions.

Iglesias s'hi posa bé

El líder de Podemos, Pablo Iglesias, ha reiterat diverses vegades la seva promesa electoral: el referèndum no és negociable. Però ja el 28 de desembre va deixar entreveure un possible canvi de posicionament. Aleshores Iglesias, després de reunir-se amb el president del Govern espanyol en funcions, Mariano Rajoy, va assegurar que "més urgent" que el referèndum és la llei d'emergència social.

 

Avui Mònica Oltra, líder de Compromís i vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, ha assegurat que "clar que és negociable el referèndum en la forma i en el fons". A Oltra, el partit de la qual ha anat en coalició amb Podemos a les generals a València, no li agrada parlar de línies vermelles "perquè no es pot plantejar d'inici posicions inamovibles" i s'ha mostrat convençuda que un govern "progressista i de canvi" és possible.

No de Rivera

El líder del PSC, Miquel Iceta, conscient que si abandonen el referèndum caldria el suport dels de Rivera, ha apostat avui en una entrevista a Efe per un pacte tripartit que inclogui Ciutadans i que suposi formar un Govern espanyol "reformista". Iceta així li ha "recomanat" a Pedro Sánchez mostrant-se convençut que Podemos farà un pas al costat sobre el referèndum perquè la majoria dels seus votants "el que volen és un canvi progressista".

 

I no és una opció a descartar que a Ciutadans també s'hi posi bé. El portaveu de C's a l'Assemblea de Madrid, Ignacio Aguado, va obrir la porta el 28 de desembre a una abstenció del seu partit en cas que hi hagi un pacte entre PSOE-Podemos que aparti el referèndum de la seva agenda de govern que "obriria un nou escenari de negociació".

El president de C's, Albert Rivera, ja ha reiterat que el seu partit no s'abstindria per permetre un Govern del PSOE amb el suport de Podemos perquè la formació de Pablo Iglesias planteja un referèndum sobre la independència de Catalunya.

El paper dels sobiranistes

"S'obren finestres interessants", deia el president en funcions de la Generalitat, Artur Mas, com a valoració dels resultats de les eleccions generals del 20D, que donaven 69 diputats als de Pablo Iglesias i els seus aliats territorials, entre els quals En Comú Podem. Però amb una renúncia que el cap de llista de Democràcia i Llibertat, Francesc Homs, considerava punt fonamental per valorar donar suport a una investidura, l'opció s'esfuma.

 

En aquest context, els nacionalistes bascos treuen el cap. Des del Govern basc ja van dir que podien pactar amb qualsevol que respongués als seus interessos, i avui el seu portaveu, Josu Erkoreka, ha vist el que es comença a moure i ha sortit a defensar "tota la legitimitat" del dirigent del PSOE per proposar aquesta gran aliança i criticant que tots "se li hagin tirat a sobre".

(Foto: Pedro Sánchez amb el primer ministre portuguès, António Costa / EFE)