Al seu pas per la comissió d’investigació, Mariano Rajoy ho va negar tot, tant la caixa B del Partit Popular com l’Operació Kitchen per a espiar i robar documentació comprometedora a Luis Bárcenas. María Dolores de Cospedal directament va optar per no respondre cap de les preguntes relacionades amb aquesta trama. En contra de la instrucció a l’Audiència Nacional, que parla d’un “operatiu parapolicial” creat per “òrgans superiors i directius de l’Administració General de l’Estat”. Els partits del govern espanyol i els independentistes van un pas més enllà i assenyalen tant l’expresident espanyol com l’exsecretària general del PP, que responsabilitzen del que es va ordenar. Ho fan en les seves conclusions de la comissió Kitchen del Congrés dels Diputats, que seran debatudes i votades aquest dimecres. Hi ha dos escrits: el del PSOE en solitari i un altre d’Unidas Podemos, ERC, Junts, la CUP i EH Bildu.

En el seu escrit, el PSOE conclou de les feines de la comissió d’investigació que “la cúpula del Partit Popular va ordenar la utilització partidista, delictiva i il·legal d’efectius, mitjans i recursos del Ministeri de l’Interior, per a fer un seguiment i trobar les proves que estaven en poder de l'extresorer Luis Bárcenas i que inculpessin el PP sobre el finançament irregular i els casos de corrupció durant els anys que governaven”. En aquest sentit, continuen: “L’operació es dirigia des de tres seus, la seu del Partit Popular al carrer Gènova, amb el coneixement de la secretària general del partit, María Dolores de Cospedal, que informava el president del Partit i del govern, Mariano Rajoy; la seu del Ministeri de l'Interior, amb el ministre Jorge Fernández Díaz que va encarregar al secretari d'Estat de Seguretat, Francisco Martínez, la posada en marxa de tot l'operatiu delictiu i, el seu epicentre, a la Direcció Adjunta Operativa de la Policia Nacional que dirigia Eugenio Pino”.

“La finalitat de l'Operació Kitchen era l'obstrucció de les investigacions judicials en marxa i que les proves que poguessin estar en possessió de Luis Bárcenas es destruïssin o ocultessin perquè mai fossin utilitzades per l'administració de Justícia, i fins i tot dels mateixos membres del Cos que actuaven com a policia judicial”, assegura el document dels socialistes. I afegeix: "Per a aquesta finalitat d´interès particular exclusiu del Partit Popular es van utilitzar il·legalment fons reservats i efectius policials".

 

L’escrit d’Unidas Podemos i les formacions independentistes es mou en uns termes molt semblants. També detecta tres estructures. En primer lloc, l’estructura política, “liderada per aquelles persones que se sentien perjudicades per aquestes ‘informacions sensibles, a saber, María Dolores de Cospedal, Ignacio López del Hierro i com a mínim el coneixement i aquiescència del senyor Mariano Rajoy”. En segon lloc, l’estructura policial, integrada per la Direcció Adjunta Operativa de la policia, la secretaria general de la DAO, la Comissaria General d’Informació i la Comissaria General de la Policia Judicial. I en tercer lloc, l’estructura “parapolicial” encarregada de la “localització i extracció del poder judicial” de determinats documents.

Les conclusions d’aquests partits ratifiquen que sota el mandat de Jorge Fernández Díaz es va construir una “policia patriòtica, que també va actuar contra el PSOE, contra Unidas Podemos i contra l’independentisme català. De la mateixa manera fan referència a la compareixença de l’excomissari José Manuel Villarejo sobre informacions que suposaven un perill per a les “altes institucions de l’Estat”. En aquest punt assenyalen com podrien ser comptes corrents a Suïssa de “persones rellevants de l’Estat espanyol”, com el rei emèrit Joan Carles I.

A tall de conclusió, Podemos, ERC, Junts, la CUP i Bildu constaten com tot això va ser possible “gràcies a una cultura de la impunitat” i que “hauria de ser un punt de partida per a un profund i extens debat” sobre els mecanismes de control i també sobre “quins són els límits democràtics de la raó d’Estat”.