Portaven 30 minuts reunits amb el president de la CEOE, la patronal espanyola, Juan Rosell, quan els equips negociadors de PSOE i Ciutadans (C's) van baixar a retre comptes de la trobada davant la premsa. No havien parlat ni del nou líder de la UGT, Josep Maria Álvarez, ni tampoc "havien entrat en detall" sobre els punts del pacte. Però l'exministre, Jordi Sevilla, va trigar poques paraules a aventurar el motiu de la trobada. "Hem vingut a traslladar-li l'acord al president i al vicepresident de la CEOE", explicava, i "hem obtingut tranquil·litat i suport per la banda d'un pacte entre C's i PSOE". És a dir, que el seu objectiu era obtenir el vist-i-plau del màxim representant dels empresaris, malgrat el text no estigués subscrit, d'entrada, pel Partit Popular (PP).

"Estan d'acord amb propostes de reforma de l'impost de societats, amb una oficina que treballi per a les PIME, amb la digitalització de la societat espanyola, o amb el contracte públic innovador", deia el socialista. Ara bé, en qüestions sobre la reforma del mercat laboral, "hi ha més discrepàncies", assegurava el de Ferraz. Com comentava, hi hauria dos elements "fonamentals" per a Rosell: "potenciar la negociació col·lectiva", i "facilitar l'arbitratge entre les parts", treballadors i empresaris, "per reduir la conflictivitat laboral i que aquesta no sigui traslladada als tribunals". Així i tot, els punts estarien compresos en l'acord, com ja havia explicat Sevilla, i també assegurava l'economista dels taronges, Luis Garicano. "El nostre acord posa molt d'èmfasi en què els diners per a la formació siguin controlats pels treballadors", deia Garicano, indicant que la mesura era una preocupació per a l'empresariat espanyol, igualment. 

"Derogar", el concepte buscat

Desde la CEOE va emergir el vell dubte de per què l'acord entre PSOE i C's no parla explícitament de "derogar" la reforma del PP, com li reclamaven al PSOE des d'Izquierda Unida (IU) i Podemos, setmanes abans. "Es planteja un nou model de relacions laborals, i en tant que és nou, deixar d'estar en vigor l'altre, i per tant, el primer queda derogat" deia Sevilla. A aquests efectes, fonts socialistes havien donat fa setmanes una explicació metafòrica similar: "Això és com si dic: en un lloc de la Manxa, del nom del qual no vull recordar-me...Tots sabem que parlem del Quixot, oi? Amb la derogació de la reforma laboral passa el mateix" deia un dels dirigents del PSOE. És a dir, que no caldria, segons Ferraz, citar-la per identificar-la com a tal. 

Cooptar el PP sense Rajoy

La mateixa referència quixotesca havia estat utilitzada també, pel secretari general del PSOE, Pedro Sánchez. Però desde C's havien reiterat que "en absolut es tracta d'una derogació", segons Garicano. Amb tanta expectació entorn del terme, una de les explicacions podria venir de l'intent de preservar "la tranquil·litat" de l'empresariat de Rosell, alhora que l'altra, podria tenir un origen en la voluntat dels taronges de cooptar el PP: si no es parla de desfer el llegat laboral de Génova, existirien més possibilitats per aproximar-s'hi.

Així, a escasses hores de la possible trobada entre el líder de Podemos, Pablo Iglesias, i Sánchez, Albert Rivera convidava dilluns al matí, novament, a Mariano Rajoy a concretar quina reforma no li agradava del pacte. Alhora, lamentava que n'hagués rebutjat la seva oferta de diàleg i "no deixés els seus equips negociar". Eren les mateixes paraules de l'economista Garicano a la seu de la CEOE, quan explicava que el PP no volia seure a tres. Tanmateix, Marta Martin, diputada de C's, ja havia deixat clar que Rajoy no era la persona que trobaven més indicada per liderar la nova etapa de Govern. Tampoc era la qui trobava més idònia Jordi Sevilla, qui va repetir el mantra de setmanes anteriors: suport del PP, però sense el PP en el mateix executiu que ells, i sense Rajoy.

Així, sembla que la marxa del president dels populars és quelcom compartit i consolidat entre PSOE i C's. "Només vol parlar de cadires" deia Rivera en al·lusió a Rajoy, "fins i tot ens va oferir unes vicepresidències". El líder dels taronges ignorava en la seva crítica que no havia estat el seu cap de llista, sinó el vicesecretari Javier Maroto, l'artífex de la proposta, com es van apressar a rectificar els de Génova. En conseqüència, la reunió amb la patronal, així com la trobada amb els autònoms, la setmana anterior, o amb la pròpia Unió Fotovoltaica, eren un clam a les files de la dreta espanyola. Així, es simbolitzava una afinitat ideològica cap a ella, i un bastir ponts que, no obstant, no sembla que s'hagin de materialitzar. Més, després que el diumenge passat Mariano Rajoy reiterés per enèsima vegada que "en cap cas" dimitiria.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat