A la seu nacional del carrer Nicaragua troben a faltar l’època del tripartit. La diputada del PSC Alícia Romero ha afirmat que l’enyoren, perquè malgrat que “alguns l’anomenaven Dragon Khan”, considera que no té comparació amb “la incertesa” que diu que està havent-hi aquesta legislatura pel pacte polític entre Junts pel Sí i la CUP.

Romero, que ha intervingut des de la tribuna parlamentària per defensar el seu veto als comptes d’Oriol Junqueras, ha criticat que se’ls titlli dels “més socials de la història”, assenyalant que els últims pressupostos del govern de PSC, ICV i ERC, el 2010, tenien una despesa social de fins a 3.000 milions d’euros més (19.000 en comptes de 16.000). “Sumem i restem”, ha reclamat la socialista.

Amb tot, la diputada ha admès que “se’ns fa estrany analitzar uns pressupostos que no s’aprovaran”, cosa que Junqueras “ha ignorat bastant” i és “l’element més important del que avui es podria dir”. En aquest sentit, ha considerat “irresponsable” presentar-los sense tenir garantida l’aprovació, generant “un cert teatre que realment fa mal a Catalunya”.

Negociació

No hi ha hagut diàleg. Romero ha lamentat que des de l’Executiu de Carles Puigdemont no s’hagi generat “cap pont amb un altre grup”, que no els hagin “trucat”, volgut “asseure's”, o obrir una “finestra” per acordar. “S’ha d’intentar dialogar pel bé dels ciutadans”, ha reivindicat després.

En qualsevol cas, “són uns pressupostos continuistes, resignats i desobedients amb el Parlament”. Per les files socialistes el que entreveu tot això, amb una esmena a la totalitat per part de tots els grups de la cambra, és que Junts pel Sí va llegir “malament” els resultats del 27-S. “La realitat és molt tossuda, i no és que ens n’alegrem, però ens donarà la raó”, ha assenyalat Romero, afegint que “està clar que no comparteixen (amb la CUP) projecte polític i estratègia política”.

Però els de Miquel Iceta no ho han volgut acabar només en termes econòmics, sinó de procés sobiranista. “No són ambiciosos ni amb el full de ruta”, ha dit la diputada socialista, mirant cap a les files anticapitalistes, a qui posteriorment ha definit com a “coherents” amb el que defensen. A més, ha clamat “no veure” la resposta a la desigualtat, a l’atur, a la pèrdua de qualitat dels serveis públics i polítiques de reactivació econòmica.