El PSC de Salvador Illa ha subscrit el preàmbul l'Acord de Brussel·les entre Junts per Catalunya i el PSOE. Els socialistes han avalat diversos punts de la proposta de resolució presentada per Junts per Catalunya i que, amb la resta de partits independentistes, han aconseguit tirar endavant. Entre aquestes propostes de resolució hi ha la literalitat del preàmbul de l'acord que va fer retornar Pedro Sánchez com a president del govern espanyol que ha obtingut els vots favorables de 107 diputats de PSC, Junts, ERC, Comuns i CUP, contra els 28 diputats de PP, Vox i Aliança Catalana. Tot i avalar aquesta qüestió, el que no ha tirat endavant és la proposta dels juntaires de negociar un referèndum a la taula de Suïssa: "Fruit d’aquesta realitat històrica i de la necessitat compartida de resoldre el conflicte descrit, es plantejarà en l'espai de negociació habilitat a tal efecte la celebració d’un referèndum d’autodeterminació sobre el futur polític de Catalunya", deia el redactat. Tot i que no era la literalitat de l'acord de Brussel·les, els juntaires buscaven alinear el PSC amb l'acord entre el PSOE i els juntaires, que, posteriorment, no s'han mostrat satisfets. "Ho han votat gairebé tot amb PP i Vox", deia un dirigent juntaire en sortir de l'hemicicle, que a partir d'ara hauran de prendre decisions "pas a pas". En canvi, des del Govern asseguraven que, davant les "amenaces dels juntaires", a Catalunya no hi hauria conseqüències.
Concretament, l'acord de Brussel·les establia que Junts era qui "proposaria" la celebració d'un referèndum, mentre que el PSOE "hi defensaria" el desplegament de l'Estatut del 2006. La proposta dels juntaires ha comptat el suport dels 65 diputats de Junts, ERC, CUP i Comuns, mentre que els 70 escons de PSC, PP, Vox i Aliança Catalana hi ha votat en contra. L'altra cara de la moneda és reclamar al govern a reclamar que el poder judicial espanyol compleixi i apliqui la llei d'amnistia de "manera immediata i efectiva per restablir la confiança amb la democràcia". "L'amnistia completa és el primer pas imprescindible per a la resolució del conflicte i l'obertura d'un futur diàleg i llibertat entre Catalunya i Espanya", reclama el Parlament amb els vots favorables del PSC, Junts, ERC, Comuns i CUP. On el PSC s'ha abstingut és en el punt en el qual la llei d'amnistia és "la prova de l'existència d'un conflicte polític profund entre Catalunya i l'Estat espanyol", que, de fet, és el que apareix a l'acord de Brussel·les. Tot i l'abstenció del PSC, ha tirat endavant amb els vots de Junts, ERC, la CUP i els Comuns.
Sense seleccions catalanes ni balances fiscals
El que no ha tirat endavant, tampoc, és la voluntat del reconeixement de les seleccions catalanes, la incorporació de Catalunya a la UNESCO o la publicació de les balances fiscals, amb els 67 vots a favor de Junts, ERC, Comuns, CUP i Aliança Catalana, per contra dels 68 escons de PSC, PP i Vox. Sí que reclamen per això l'oficialitat del català a la Unió Europea amb només els vots en contra del PP i Vox, mentre que el Parlament també ha constatat tot una llista dels incompliments del PSOE cap a Junts per Catalunya amb 76 vots favorables, 27 en contra i 28 abstencions.
El PSC rebutja el preàmbul de la llei d'immigració
Una altra de les votacions que han causat malestar entre les files de Carles Puigdemont és sobre la delegació de les competències en immigració. Tot i que ha tirat endavant, els socialistes s'han abstingut en el punt en el qual manifestava el suport a la delegació integral de les competències en immigració i "condemnava l'actitud anticatalanista dels partits que no van donar suport al Congrés". De fet, els Comuns i Aliança Catalana també s'hi han abstingut. En canvi, el que no ha tirat endavant és la literalitat del preàmbul de l'acord per a la delegació de les competències en immigració, que, sorprenent, el PSC hi ha votat en contra.
On PSC, PP i Vox també han coincidit -de facto, implica el rebuig del Parlament- és amb rebutjar unes pensions adaptades al cost de la vida catalana o l'execució pressupostària. També el vot favorable al concert econòmic o la proposta d'eliminar el districte universitari únic per formar metges catalans. Aquests tres partits, alhora, han coincidit a rebutjar l'infrafinançament en infraestructures, reclamar el traspàs de Rodalies o reprovar el president d'Aena, Maurici Lucena, per les declaracions en les quals rebutjava una cogovernança a l'aeroport del Prat.