L’alcalde de Lleida, Angel Ros, repetirà com a president del PSC, l'alcaldessa de L'Hospitalet, Núria Marín, serà adjunta a la primera secretaria, i el primer secretari del partit al Vallès Oriental, Salvador Illa, serà el nou secretari d’organització, segons l’acord que han tancat a les quatre de la matinada Miquel Iceta i Núria Parlon. L'alcaldessa de Santa Coloma, fins ara viceprimera secretària del partit, serà la responsable de política municipal, com ella havia demanat, en una executiva on dividida en quatre àrees i paritària, formada per 24 dones i 25 homes. El congrés ha aprovat la proposta per un 88% dels vots a favor i cap en contra.
El primer secretari del partit ha defensat aquest matí davant del congrés que la proposta representa “un esclat d’unitat, fortalesa i diversitat”, ha agraït a Parlon que hagi fet possible l’acord, i ha pronosticat que l’entesa garanteix que el partit supera la cimera “mes unit, més fort i més útil per a la societat catalana”.
No ha estat fàcil. La nova cúpula socialista ha estat resultat d’intenses negociacions que s'han tancat només hores abans que avui a les nou del matí, el primer secretari presentés la seva proposta al congrés. Les primàries del PSC van assenyalar Miquel Iceta com a primer secretari del partit, però l’ajustat 54% dels vots que va recollir enfront del 45% que va obtenir Núria Parlon van deixat clar la necessitat de pactar la nova executiva.
Al llarg del dia d’ahir les converses es van accelerar en el marc del congrés però a mida que avançava la jornada la inquietud dels dirigents parlonistes s’anava fent cada cop més evident pels passadissos de la cimera. La secretaria d'organització, que fins ara encapçalava Assumpta Escarp, apareixia com un dels punts de conflicte, i tot i que el nom d'Illa comptava amb consens de les dues bandes, el responsable del partit a l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, es resistia a renunciar a una peça clau del seu equip com a coordinador del grup municipal a Barcelona.
La temperatura del desacord en el repartiment de les responsabilitats de l'executiva ha pujat encara més entrada la nit, a partir del moment en què els delegats han marxat i només han quedat al palau firal els responsables dels diferents sectors del partit i els representants territorials.
A dos quarts de dues de la matinada, Parlon ha abandonat el palau de Congressos per deixar clara la seva discrepància amb la proposta d’Iceta. De res ha servit que el primer secretari la intentés retenir oferint-li una nova proposta.
L’alcaldessa de Santa Coloma ha marxat de manera ostensible, sense fer declaracions i envoltada dels dirigents afins, entre els quals l’eurodiputat Javi López, i els alcaldes Xavier Amor, Lluïsa Moret, Jordi Ballart, Sergi Vilamala i Eduard Rivas. En representació del sector parlonista ha quedat només l’alcalde de Sant Joan Despí, Antonio Poveda, que ha volgut treure ferro a la situació assegurant que les converses continuaven en marxa.
I han continuat. Fins a les quatre del matí quan la darrera proposta d’Iceta s’ha fet arribar al sector parlonista.
L'executiva
| Càrrec | |
|---|---|
| President | Àngel Ros |
| Primer Secretari | Miquel Iceta |
| Adjunta a la Primera Secretaria | Nuria Marín |
| Responsable de l'àrea de política municipal i formació | Núria Parlon |
| Responsable de l'àrea de política institucional, econòmica i social | Eva Granados |
| Responsable de l'àrea d'organització | Salvador Illa |
| Responsable de l'àrea de polítiques d'igualtat | Lluïsa Moret |
| Secretari d'impuls europeu | Javi López |
| Secretària d'impuls federal | Meritxell Batet |
| Acció Electoral | Assumpta Escarp |
| Coordinació i implantació territorial | José Luis Jimeno |
| Estudis i programes | Carles Martí |
| Acció política | Antoni Balmón |
| Territori, infraestructures, energia i medi ambient | Jordi Terrades |
| Sindicalisme, moviments socials i memòria | Ferran Pedret |
| Universitat | Pilar Díaz |
| Salut | Caterina Mieras |
| Cultura i societat | Joan Francesc Marco |
| Educació | Ana del Frago |
| Justícia i Funció Pública | Rosa Maria Ibarra |
| Món rural i sector agroalimentari | Òscar Ordeig |
| Economia, emprenedoria, treball i economia cooperativa | Carles Ruiz |
| Ciència i R+D+I | David Bote |
| Adjunt a organització | Juli Fernández |
| Comunicació | Enric Casas |
| Adjunta a Comunicació | Bego Floria |
| Xarxes | David Donaire |
| Transparència i innovació | Susanna Mèrida |
| Coordinació del món local | Sònia Guerra |
| Formació | Alícia Romero |
| Secretaris nacionals | Sergi Vilamala |
| Abigail Garrido | |
| Kenneth Martínez | |
| Maria Beltran | |
| Josep Masdeu | |
| Araoa Araúzo | |
| Francisco Romero | |
| Secretària de la dona | Raquel Sánchez |
| Persones amb discapacitat | Javier Rojano |
| Infància i famílies | Carmen Andrés |
| Persones LGTBI | Arnau Ramírez |
| Ciutadania i solidaritat | Maribel García |
| Gent gran i sistema de pensions | Isabel López |
| Habitatge | Jordi Ballart |
| Secretaris nacionals del plenari | Pere Casellas |
| Mercè Cardona Junyent | |
| Sílvia Faja Domingo | |
| Mònica Lafuente | |
| Enric Roig | |
| Maria Angeles Sariñena |
La proposta s'ha aprovat amb un 88% dels vots a favor. Han votat 700 delegats on 80 vots han estat en blanc i la resta nuls. Cap en contra.
República Federal
El congrés del PSC ha aprovat una resolució en la qual aposta per construir una "República Federal, Democràtica i Social que agrupi el conjunt de pobles d'Espanya". La resolució aprovada en comissió, amb el títol "Per una República Federal, Democràtica i Social", planteja "obrir el debat amb serenitat i amb rigor", perquè "ha arribat el moment de tornar a posar en peu un ampli moviment republicà i federalista".
"Volem proposar una oberta aposta per la construcció d'una República Federal consegüentment democràtica i definitivament laica", assenyala el text aprovat que ha estat impulsat per les Joventuts Socialistes. No és l'única resolució federalista aprovada avui en el XIII congrés que els socialistes catalans celebren aquest cap de setmana al Palau de Congressos de Barcelona.
Una altra resolució, titulada "Cap a una Espanya federal", defensa el "reconeixement d'Espanya com a Estat federal integrat per nacionalitats i regions". Els socialistes proposen una reforma del Senat per convertir-lo en un "Consell Federal" integrat per representants dels governs autonòmics, una nova distribució competencial i la descentralització del poder judicial.
També suggereix regular el finançament autonòmic en la Constitució, de manera que quedin recollits els principis d'ordinalitat, autonomia financera, suficiència i solidaritat, a més de constituir "consorcis tributaris" amb participació paritària de l'Agència Tributària de l'Estat i les agències dels "ens federals que ho desitgin".
Aliança amb els comuns i independents del PSOE
Entre les ponències que s'han aprovat, hi ha la que proposa una "aliança catalana de progrés" al costat dels comuns d'Ada Colau, i reivindica la seva "personalitat jurídica pròpia, sobirania i autonomia" com a partit, sense suggerir canvis en el protocol actual de relació amb el PSOE. En tot cas, vindran per iniciativa del partit estatal.
La ponència marc del PSC, que ha de marcar l'orientació de l'estratègia del partit els anys vinents, ha rebut el suport majoritari dels delegats del congrés, després que aquesta tarda també tirés endavant en la comissió corresponent. El document aprovat llança una proposta a les "forces d'esquerra presents al Parlament", principalment a l'anomenat espai dels comuns, que engloba Barcelona en Comú d'Ada Colau, Podem, ICV i EUiA, per constituir una "aliança catalana de progrés".
El text planteja una "estratègia per impulsar l'agenda del socialisme català", que passa per "articular la gran majoria progressista i catalanista que existeix a Catalunya". Sense esmentar explícitament les confluències de l'esquerra alternativa, els anomenats comuns, els socialistes els allarguen la mà: "Tant les esquerres que enfonsem les nostres arrels en el passat col·lectiu com les esquerres de més recent formació hem de fer nostra aquesta responsabilitat, sense conservadorismes partidistes".
"Proposem la més estreta col·laboració possible entre les forces d'esquerres presents al Parlament de Catalunya per posar en comú aquesta voluntat i intentar dibuixar una estratègia compartida de canvi i d'articulació del bloc social i polític, que l'ha d'impulsar una aliança catalana de progrés", assenyala.
També després que als últims dies veus del PSOE hagin posat en qüestió la unitat amb el PSC, després de la ruptura de la disciplina de vot dels set diputats socialistes catalans al Congrés, la ponència marc inclou un gest de complicitat reivindicatiu per reafirmar l'autonomia del partit. "El PSC, ara més que mai, ha de tornar a ser el partit amb personalitat jurídica pròpia, sobirà i autònom de la seva fundació", apunta, sense que es qüestioni el protocol d'unitat amb el PSOE subscrit el 1978.
D'una altra banda, la ponència posa tot l'èmfasi en la via federal per la qual aposta el PSC i prescindeix de tota referència a un pla "B" en forma de referèndum "a la canadenca" sobre la independència de Catalunya, una opció que apareixia en l'esborrany de juny i que finalment ha estat suprimida del predictamen que va arribar al congrés, com demanaven diverses esmenes presentades per sectors del partit. A més de la ponència marc, el plenari del congrés socialista ha aprovat també els dictàmens de la comissió d'afers socials, com també el de la comissió d'economia i empresa, a falta de debatre i votar demà el de la comissió d'estatuts, que encara no ha conclòs els seus treballs.