El Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dijous instar el Govern a elaborar, abans que acabi el primer trimestre del 2026, un paquet de mesures per regular la compra d’habitatges amb finalitats especulatives. La iniciativa ha prosperat a partir de dues mocions calcades presentades per ERC i la CUP, que han obtingut el suport de PSC, ERC, Comuns i CUP. PP, Vox i Aliança Catalana hi han votat en contra, mentre que Junts s’ha desmarcat amb una abstenció. Les mocions reclamen a l’Executiu que treballi aquestes propostes en col·laboració amb els grups parlamentaris i que faci pública, abans de tancar el 2025, l’avaluació interna que ja està realitzant sobre l’impacte i la viabilitat de la futura regulació. L’objectiu principal és posar fre a operacions especulatives que, segons els grups favorables, tensionen el mercat i dificulten l’accés a un habitatge habitual i permanent.
La idea d’establir limitacions a la compra d’habitatge en zones d’alta pressió especulativa ha guanyat pes polític en els darrers mesos. El detonant ha estat un informe del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), que apunta que la mesura podria tenir encaix jurídic, un element fins ara discutit. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ja va expressar a finals d’octubre la seva disposició a estudiar la proposta, arran d’una pregunta de la CUP al ple. Aquest novembre ha reforçat el compromís, assegurant que el Govern l’està analitzant “a fons” i que ha sol·licitat nous informes jurídics al Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica.
Aquesta línia de treball també ha estat defensada per ERC i els Comuns. Aquests últims han anat un pas més enllà presentant una proposició de llei i impulsant, conjuntament amb l’Executiu, un grup de treball que preveu fer públic un informe “a principis de gener”. De fet, la proposta presentada pels Comuns pretén modificar la Llei catalana d’urbanisme per introduir a l’article 9 la prohibició de comprar habitatges en àrees declarades com a zones de mercat tensionat, excepte si s’utilitzen com a residència habitual en un termini màxim de dotze mesos després de la compra, amb algunes excepcions.
Retrets entre partits
Durant el debat parlamentari, els grups proposants han argumentat que la regulació és compatible amb l’ordenament vigent i que ja s’aplica en diversos països europeus. La diputada d’ERC Mar Besses ha rebutjat frontalment que es tracti d’una ingerència en la propietat privada i ha girat l’argument en sentit contrari: “El veritable atac a la propietat privada és que un fons voltor pugui comprar un edifici sencer, expulsar-ne els veïns i multiplicar els seus beneficis”. En la mateixa línia, la cupaire Laure Vega ha assegurat que l’especulació immobiliària s’ha convertit en una preocupació estesa entre la ciutadania i que desperta un “rebuig popular evident”. Segons ella, l’acaparació d’habitatges per part d’actors financers és el veritable factor que amenaça l’estabilitat residencial.
Per part del PSC, la diputada Eva Candela ha celebrat que quatre formacions polítiques amb tradicions i sensibilitats diferents hagin estat capaces de teixir consens en una qüestió que considera central. Alhora, ha criticat el que interpreta com la por de la dreta a regular el mercat immobiliari. Des dels Comuns, Susana Segovia ha remarcat que la manca de mecanismes de control en la compra d’habitatges ha permès que els preus s’enfilessin de manera sostinguda. Ha defensat que la regulació evitaria que els compradors particulars competeixin en desigualtat de condicions amb fons i inversors que paguen en efectiu, un fenomen que ja representa més del 30% de les adquisicions.
Crítiques des de l’oposició
Al marge del bloc favorable, Junts i el PP han carregat contra la mesura. La diputada de Junts Glòria Freixa ha criticat que les dues mocions presentades fossin idèntiques i ha posat l’accent en el que considera el veritable problema: la manca d’inversió pública. Segons ha dit, Catalunya hauria de construir 9.200 pisos de protecció oficial cada any durant dues dècades per satisfer la demanda actual. El PP, per boca de la diputada Àngels Esteller, ha anat encara més enllà denunciant que la proposta “contradiu el marc jurídic espanyol i europeu” i acusant les forces d’esquerra d’utilitzar-la com a instrument per atacar la propietat privada. “És la seva obsessió: anar contra l’economia, contra la propietat i contra tot el sistema fins a destruir-lo”, ha afirmat.