El Protocol 24, més conegut com a 'Protocol Aznar', restringeix, tot i que no elimina, la possibilitat que un Estat membre de la Unió Europea proporcioni asil polític a una altra persona amb nacionalitat d'un altre Estat membre, com seria Carles Puigdemont, si aquest demanés protecció a Bèlgica. 

Aquest és un protocol que forma part del Tractat d'Amsterdam, aprovat l'any 1999, que parteix de la base que tots els Estats membres de la UE ho són perquè compleixen uns estàndards de democràcia i respecte als drets fonamentals molt elevats, que farien incompatible que un dels seus ciutadans es convertís en refugiat. Per poder demanar asil polític es necessita ser perseguit per raons d'ètnia, raça, religió o idees polítiques sense que l'Estat ni el sistema judicial puguin o vulguin fer alguna cosa al respecte. 

En concret, el 'Protocol Aznar' té un només article en el qual estableix que "donat el grau de protecció dels drets i llibertats fonamentals per part dels Estats membres de la Unió Europea, es considerarà que els Estats membres constitueixen recíprocament països d'origen segurs amb caràcter general jurídics i pràctics en relació amb assumptes d'asil".

Ara bé, Aznar va ser el principal artífex d'aquest protocol perquè no volia que hi hagués terroristes d'ETA o afins que gaudissin d'asil polític dins d'altres Estats membres però el Protocol 24 va acabar recollint quatre excepcions sota les quals ara Bèlgica podria tramitar una hipotètica sol·licitud de Puigdemont informant prèviament al Consell Europeu. 

Les excepcions

La primera fa referència a la quarta de les clàusules que explica que una sol·licitud d'aquest tipus "només podrà prendre's en consideració o ser declarada admissible" per examinar-se "si un Estat membre així ho decidís unilateralment respecte a la sol·licitud d'un nacional d'un altre Estat membre" i aprofundeix dient que "en aquest cas, s'informarà immediatament al Consell. La sol·licitud s'atendrà basant-se en la presumpció que és manifestament infundada sense que afecti de cap manera a la facultat de presa de decisions de l'Estat membre", explica el protocol annex al Tractat d'Amsterdam. 

La segona és que aquest Estat, per causes com la guerra o un altre perill públic, hagi suspès dins el seu territori el Conveni per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals. La tercera és que s'hagi iniciat un procediment contra aquest Estat sobre la violació dels valors fundacionals de la UE, i la quarta és que en virtut d'aquest procediment el Consell hagi decidit suspendre aquest Estat.

En aquest apartat cal esmentar que Bèlgica es va reservar el dret d'estudiar qualsevol petició que arribi, sigui de qui sigui, i segons s'explica en el tractat i confirma un funcionari de l'ambaixada de Bèlgica a Ottawa i un altre de l'Oficina d'Asil Europea (EASO), en un document al qual ha tingut accés Europa Press, "es durà a terme un examen individual de qualsevol sol·licitud d'asil per un nacional d'un altre Estat membre". En aquest context, la petició sí que es podria tramitar. Segons l'EASO, "cada adult que sol·liciti asil de la UE a Bèlgica és convidat a una entrevista i, en principi, es pren una decisió justificada".

Per últim, és important conèixer que Bèlgica ja ha donat asil a altres europeus. El text, datat el 2015, assenyala que Bèlgica va rebre 220 sol·licituds d'asil de nacionals de la UE principalment de ciutadans de Romania, Eslovàquia, Bulgària i Croàcia. El 2013 no es va resoldre positivament cap d'aquestes peticions i el 2014 se'n van resoldre 10.