A cada tempesta, una polèmica pel Govern. D'ençà de la tragèdia de la DANA al País Valencià, on el govern de Carlos Mazón va enviar l'ES-Alert per confinar a la població quan bona part de les víctimes ja havien mort, aquesta alerta als mòbils de la població per fenòmens meteorològics violents s'ha convertit en un mal de cap per a l'Executiu de Salvador Illa. Tant per haver-lo enviat quan finalment les previsions no s'han complert i ha acabat plovent molt menys del que s'havia considerat, com per no haver-ho fet quan hi ha hagut inundacions. Aquest dimarts, el Govern va decidir suspendre les classes i restringir la mobilitat en cinc comarques davant l'alerta -cinc sobre sis- de pluges fortes que no s'han acabat produint. Tot plegat, amb l'enviament d'un ES-Alert inclòs. En canvi, als llocs on ha plogut amb més intensitat, no s'havia avisat a la població. La polèmica, per tant, està servida.
Meteorologia, probabilitat i incertesa
Des de Protecció Civil i el Servei Meteorològic de Catalunya han defensat les restriccions i l'enviament de l'alerta malgrat les queixes de la població. "Amb els models meteorològics que teníem ahir, età totalment justificat", ha assegurat el cap de l'Àrea de Predicció del Meteocat, Santi Segalà, en la roda de premsa en què s'ha anunciat l'aixecament de les restriccions. Així, el meteoròleg explicat que si finalment ha plogut menys del que havien previst els models d'aquest dimarts ha estat perquè les tempestes s'han mogut "més ràpid" i s'han desplaçat cap al mar. "Treballem amb les probabilitats i la incertesa. I hem de prendre decisions. Aquesta és la complexitat de les emergències meteorològiques", ha reflexionat l'expert, insistint que amb les pressions que hi havia sobre la taula existien "tots els condicionats necessàries per a unes tempestes fortes".
"La nostra responsabilitat és transmetre-ho perquè els organismes prenguin decisions reals sobre el territori", ha insistit Segalà, apuntant que amb el nou context de crisi climàtica "els models de vegades no veuen l'exactitud del lloc ni la temporalitat ni la intensitat".
Diferents condicions a l'interior
Pel que fa a les queixes pel fet que no s'hagi enviat l'ES-Alert a les zones de Catalunya on més ha plogut aquest dimecres —el Berguedà, la Garrotxa i el Lluçanès, entre d'altres—, els experts han resolt que "no hi havia les mateixes condicions" per fer-ho que a la costa. Cal tenir en compte el paper que juga la temperatura de l'aigua del mar en aquestes tempestes de setembre. Segons les dades publicades aquest mateix dimecres, aquest estiu no només ha estat el més càlid a "terra" sinó també a l'aigua, que ha assolit els 26,1 graus entre el juny i l'agost, més de dos graus per sobre de la mitjana.
Protecció civil defensa ser "proactius"
En aquest sentit, Imma Solé, subdirectora de Protecció Civil, ha defensat que s'enviés l'ES-Alert allà on hi havia més risc, malgrat que aquest no s'ha acabat complint: "És difícil, treballem amb probabilitats i intentem, dins la informació que tenim, ser proactius de cara a la població perquè tingui coneixement de quines són les mesures més adequades en aquell moment". Així, davant les crítiques, ha defensat que aquest ens ha de ser "garantista".