Retorn a la feina del vicepresident i conseller d'Economia després del permís de paternitat. Pere Aragonès va marxar sabent que no podria aprovar els pressupostos i el primer que ha hagut de fer, acabat de reincorporar, és posar-hi remei. I això passa per l'aprovació, aquest dimarts, del decret llei que avala un suplement de crèdit als pressupostos amb què encara funciona l'executiu, que són els que van aprovar-se l'any 2017 -el conseller era aleshores Oriol Junqueras-. Es tracta, concretament, d'una injecció de 814 milions d'euros que es destinaran a pagar als funcionaris i treballadors públics.
Aquests milions, ha explicat Aragonès es destinaran a tres conceptes: garantir el poder adquisitiu dels treballadors públics, és a dir, adaptant-los el sou a l'augment anual de les retribucions; a pagar els salaris de nou personal de la Generalitat, especialment docents i sanitaris; i a retornar el 30% pendent de la paga extra de 2013 als funcionaris.
"Nosaltres no dimitim de les nostres responsabilitats", ha afirmat Aragonès, que ha responsabilitzat de l'actual situació els "grups parlamentaris que irresponsablement no han volgut aprovar els pressupostos perquè han entrat en precampanya electoral i el govern de l'Estat, que actua amb deslleialtat".
D'on sortiran els milions?
La partida de 813,9 milions beurà de dues fonts. La part més important, 573 milions, depèn del govern de l'Estat, dels diners que el ministeri d'Hisenda ha de retornar, per llei, a les comunitats autònomes per equilibrar el model de finançament. Aragonès no ha dubtat que acabaran rebent aquests diners per part de l'Estat, perquè si no "seria un incompliment no només amb Catalunya, sinó amb totes les comunitats autònomes i els ajuntaments". En aquest sentit ha lamentat que "la ministra Montero juga a fer de Montoro".
La resta, 241 milions, aniran a compte de l'objectiu de dèficit autoritzat el 2019.