El president de Ceuta, Juan Jesús Vivas, ha assegurat aquest dimecres davant l’Audiència Nacional que va sol·licitar ajuda al govern espanyol dies abans de l’entrada massiva a la ciutat autònoma d’immigrants procedents del Marroc a finals de juliol. Segons ha explicat als periodistes després de declarar com a testimoni davant la jutgessa María Tardón, va intentar contactar amb Pedro Sánchez fins a deu vegades durant els dies previs, però només va obtenir resposta en tres ocasions.
Vivas ha afirmat que l’executiu de PSOE i Sumar no va adoptar les "mesures preventives" que, segons el seu criteri, eren necessàries per contenir la "invasió" de la ciutat autònoma. En l’últim contacte, el 28 de juliol, el director de gabinet de Sánchez, Diego Rubio, li hauria comunicat que a partir d’aquell moment la comunicació s’havia de canalitzar a través de la delegació del govern espanyol i no de la Presidència, a la Moncloa.
Segons el relat del president ceutí, durant els dos primers contactes Rubio li va traslladar que estava treballant en l’assumpte, que parlava amb els ministeris competents i que necessitava més temps. En la tercera resposta, Vivas ha explicat que va rebre la indicació de dirigir-se a la delegació de la ciutat autònoma.
El president de Ceuta no ha volgut concretar què ha explicat a la magistrada durant la seva declaració, tot i que ha assegurat que ha respost totes les preguntes. També ha demanat confiança en la tasca de la justícia. Vivas ha assenyalat que la ciutat autònoma disposava de menys informació que el govern espanyol en els dies previs a l’entrada massiva, perquè no tenia contacte amb els serveis d’intel·ligència.
Primera declaració després de l’obertura de diligències
La compareixença s’ha produït dos dies després de la dimissió de Miguel Ángel Pérez Triano com a delegat de l’executiu de Sánchez a la ciutat autònoma. En una roda de premsa, Triano va afirmar que havia avisat el govern espanyol "setmanes abans" de la mobilització que s’estava produint a l’altre costat de la frontera. La de Vivas és la primera declaració després que Tardón obrís diligències prèvies a principis del passat mes d’agost. La compareixença arriba, a més, dos mesos després del dia dels fets.
En assumir la causa, Tardón va apuntar a "permissivitat" i a "una clara i indubtable gestió afavoridora del procés des del territori del Regne del Marroc", que, segons la magistrada, "s’evidencia a través del comportament constatat i gràficament contrastat de les Forces de Seguretat del Marroc". La jutgessa va admetre la personació de Ceuta com a acusació particular en el procediment, en considerar que la ciutat autònoma va ser "víctima directa i immediata" dels "greus fets" ocorreguts a la frontera del Tarajal. Segons el text original, aquests fets van provocar la mort d’almenys 83 persones quan intentaven arribar a territori espanyol.