Com si no existís o com si fos invisible. L’assistència de Joan Carles I al funeral de la reina Elisabet II el dilluns 19 de setembre a la Badia de Westminster fa la guitza al govern espanyol. Per això, la ministra portaveu, Isabel Rodríguez, s’ha apressat a desvincular-se de la presència de l’emèrit a Londres, tal com ha confirmat aquest dilluns la Zarzuela, i ha situat la seva decisió en l’àmbit estrictament personal i privat. “El govern no farà cap consideració sobre la tramitació d’una invitació privada” ha recalcat Rodríguez aquest dimarts en la compareixença habitual després del Consell de Ministres, on ha apuntat: “Sí que volem posar de manifest que el nostre país estarà representat pel rei Felip VI com a cap de l’Estat”.
Però Joan Carles I no representa Espanya, doncs? La Moncloa insisteix que la representació institucional l’encapçalarà el fill de l’emèrit i la reina Letizia Ortiz deixant entreveure que l'exmonarca - que té un parentiu amb Elisabet II - no formarà part de la delegació. Fonts de la Moncloa tampoc aclareixen si hi haurà algun representant de l’executiu central dilluns a la cerimònia fúnebre malgrat que la invitació de la casa reial britànica estava dirigida als caps d’Estat i excaps d’Estat.
El focus també apunta al desplaçament de la reialesa espanyola a la capital britànica. Ningú aclareix com serà el dispositiu. Segons fonts de La Zarzuela, el viatge, tant dels actuals monarques com els emèrits, s’adaptaran “als criteris protocol·laris, a les decisions organitzatives i a les instruccions logístiques que adoptin les autoritats britàniques”. En aquest sentit, la casa reial espanyola —que guarda una bona relació amb la corona britànica —va anunciar aquest dilluns a la tarda que Joan Carles i la reina Sofia tenien “intenció d’acudir” a Londres després de confirmar al matí que Felip VI i Letizia Ortiz també hi anirien.
El rei espinós
El paper de l’antic cap d’Estat sempre ha estat espinós pel govern de Pedro Sánchez pel perjudici que provoca a la imatge d’Espanya. Des que Joan Carles ha tingut problemes amb la justícia, l’equip de Sánchez sempre ha mesurat cada paraula per no caure de peus a la galleda. De fet, el retorn de l’emèrit a Espanya aquest maig a les regates de Sanxenxo, a Galícia, va irritar el govern de coalició. Van lamentar que la visita gairebé tres anys després de marxar de l’Estat als Emirats Àrabs - on està instal·lat - fos “poc discreta” i li van recriminar que “hagués perdut l’oportunitat de disculpar-se” a la societat espanyola arran dels escàndols que l’han perseguit.
L’última fotografia: gener de 2020
Per a l’opinió pública espanyola, l’interès – i el morbo - recaurà en la possible fotografia conjunta dels actuals reis amb els anteriors. L’última vegada que van coincidir junts en un acte públic va ser el 29 de gener de 2020. Llavors Joan Carles, Sofia, Felip i Letizia Ortiz van assistir al funeral de la Infanta Pilar de Borbó – germana de l’emèrit - al Monestir de l'Escorial. Al veure’s pare i fill es van fer un petó a la galta. Després d’aquella imatge va esclatar la tempesta judicial que ha assetjat l’excap d’Estat i que ha acabat en res. La Fiscalia del Tribunal Suprem va arxivar aquest març les tres investigacions que havia obert contra ell. El ministeri públic va esgrimir la inviolabilitat i la prescripció de delictes per descartar engegar un procés penal contra els negocis foscos de l’emèrit a l’estranger.
L’esquerra, irritada
L’assistència de Joan Carles al funeral d’Estat ha sacsejat el Congrés dels Diputats. Allunyant-se del discurs més respectuós de la Moncloa, el portaveu parlamentari del PSOE, Patxi López ha posat en dubte que la Zarzuela estigui “molt contenta” amb la decisió de Joan Carles. Els socis a l’esquerra dels socialistes han sigut més contundents. El portaveu de Més País, Iñigo Errejón, ho ha trobat “vergonyós” i el cap de files d’Esquerra, Gabriel Rufián, ha ironitzat amb la causa que té pendent l’emèrit al Regne Unit: “ Tant de bo hagués tingut una estona per anar a declarar”, en referència a la denúncia de l’examant Corinna Larsen per assetjament. En canvi, el president del PP, Alberto Núñez Feijóo ho veu "oportú, adequat i lògic".