Aquest divendres, les portades de la premsa impresa de Madrid demanen paciència. No les mateixes portades, no, sinó la dificultat enorme de resumir en un títol què passa al Parlament. Com és difícil, passen del fons i cada diari ho vesteix de la manera que més afavoreix el seu relat, tan se’ls en fot sis com seixanta, amb l’objectiu poc dissimulat d’acoquinar els diputats indepes, sobretot al president del Parlament, Roger Torrent.
La versió curta, pels que tenen pressa (perdona l’expressió), és aquesta: el desacord entre els dos blocs de la majoria, JxCat i ERC, sobre la delegació de vot dels diputats empresonats i a l’exili ha obligat a ajornar el debat de política general al Parlament, com ja va passar al juny. És senyal que l’independentisme ha tancat en fals la ferida oberta el 30 de gener en no posar-se d’acord per investir Carles Puigdemont. És mostra de la debilitat del Govern, que té una base parlamentària fràgil. És símptoma que tot pot acabar en noves eleccions.
A partir d’aquí, les versions són aquestes:
El Mundo titula amb tres boles. En la primera busca un culpable (Puigdemont), descriu la situació com un “caos” (se’n diu ajornament, bloqueig si vols), i fa un judici d’intencions (volen desacatar al Suprem). En la segona diu que s’ha pactat contra els lletrats (un altre judici d’intencions). En la tercera s’inventa un futur apocalíptic, en condicional, el temps verbal dels que neden i guarden la roba o et volen espantar.
La Razón interpreta la situació com un bloqueig del Parlament. Pot ser, malgrat que el Parlament funciona, justament perquè ha decidit ajornar el plenari. Tot seguit, afegeix que Torrent no fa cas a l’informe dels lletrats, etcètera. Aviam, l’informe dels lletrats accepta l’acord entre JxCat i ERC i, en qualsevol cas, fer-los-hi cas és potestatiu, doncs no són els dipositaris de la sobirania popular.
A l’ABC sembla que l’ha espantat la complexitat de l’afer i opta per inflar una decisió del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) que era òbvia, perquè la recurrent no havia esgotat els recursos a l’Estat espanyol. Els hi deu semblar prou munició i ho presenten com si el TEDH donés carpetada al procés. La foto és del Parlament, però, en dissonància amb el titular principal. El titular petit parla de “desobediència” dels separatistes, pel broc gros. Encara no han desobeït gens ni mica, però es coneix que el diari monàrquic té ganes que ho facin.
El País tria no explicar l’embolic i va directe a les seves conseqüències: el Govern trontolla, el Parlament està bloquejat –tornem-hi. Explica què passa, que ja és prou greu, en contrast sagnant amb els altres tres, que hi posen més pa que formatge amb tot de paraules carregades i dramàtiques (aquí s’hi han apuntat també La Vanguardia i El Periódico, que parlen a l’ensems de “col·lapse”).
La versió llarga
La versió llarga… és llarga. El Parlament ha ajornat el plenari per les discrepàncies entre JxCat i ERC, i els dubtes dels lletrats de la cambra, sobre com s’ha d’aplicar la suspensió dels diputats en presó provisional (o a l’exili) per rebel·lió.
Joaquín Urías, professor de Dret Constitucional de la Universidad de Sevilla i exlletrat del Constitucional, ha explicat que la suspensió és un automatisme imposat per la llei d’enjudiciament criminal, no per Llarena: quan la interlocutòria de processament per terrorisme o rebel·lió és ferma, i el processat té un càrrec públic i és a la presó, queda suspès de les seves funcions públiques. És un automatisme legal, però no és gens clar com s’ha d’aplicar.
Interpretació o desobediència
El Parlament ha de interpretar la llei i decidir com executar la suspensió, sempre provisional fins que no siguin condemnats en ferm, i sense alterar les majories parlamentàries, segueix Urías. Pot aprovar la delegació de les funcions (entre altres el vot) dels processats en un o diversos parlamentaris. També pot decidir substituir-los temporalment.
L’acord entre JxCat i ERC –al que s’hi van sumar els comuns– triava aquesta segona opció. Mentre Junqueras i Romeva ja han designat substituts, els quatre de JxCat (Puigdemont, Rull, Turull i Sánchez) mantenen la delegació vot per vot en el diputat Albert Batet, com abans que la interlocutòria del jutge Pablo Llarena es confirmés –com volent dir que aquí no ha passat res.
Aquí és on tot s’embolica. Els lletrats del Parlament dubten que la decisió de JxCat encaixi amb una suspensió. ERC també arrossega els peus. Els partits de l’oposició, naturalment, s’hi oposen –i han armat un gran escàndol.
Més dubtes
Urías diu que els diputats que se sentin perjudicats per la decisió del Parlament –o de la Mesa– la poden recórrer. Però per aclarir-ne la interpretació, no via querella i cercant la sanció penal. No es tracta d’una desobediència, sinó “d’una discussió jurídica legítima”. “Això –conclou– per no parlar de fins a quin punt la llei obliga a suspendre algú que està en llibertat a Bèlgica però amb ordre de presó a Espanya. O de si és possible suspendre sense rebel·lió violenta. En fi, som al davant d'un debat legal. No hi ha una única solució i el debat és raonable”.
La clau de tot plegat és que JxCat no vol aparèixer com qui accepta la interlocutòria de Llarena, perquè consideren la instrucció del Suprem arbitrària i mentidera. Alhora, ERC i el president el Parlament no volen que les seves decisions s'interpretin com una desobediència o un desacatament i acabin amb més gent a la presó, que per als indepes va barata. Els republicans (i l’oposició) saben bé que la interpretació final depèn de qui té més poder per executar-la, el Suprem en aquest cas, que no és la teva àvia que tant t’estima.
Potser és ben bé el que deia Javier Pérez Royo: Catalunya no té Constitució, té Codi Penal. La por plana sobre la majoria indepe i la seva debilitat parlamentària n’és la conseqüència lògica. Un detall: el silenci eixordador al Twitter dels diputats de JxCat i d’ERC aquest dijous a la tarda.
Si has arribat fins aquí, rellegeix ara les portades del trio antigovernamental de diaris de Madrid i pensa si t’ho volen explicar o et volen espantar.