Els catalans pateixen aquest diumenge dues menes de càrrega. La policial i la mediàtica. De la primera se n'ocupa la policia espanyola i la Guàrdia Civil, i afecta físicament als agredits mentre fan cua per votar al referèndum. La segona castiga a tots els ciutadans i la gestionen els mitjans espanyols, especialment els digitals i les ràdios. Les teles, excepte La Sexta i el 24H de TVE, emetien els programes d'entreteniment habituals. Les ferides que infligeixen són d'un altre tipus, diguem-ne, morals. Cap d'aquests mèdia no pot amagar la violència i les humiliacions contra els electors, però la majoria les disfressen i justifiquen carregant contra els Mossos: la seva "passivitat" ha obligat els agents del CNP i la Guàrdia Civil a apallissar la gent.

Aquí és on entra l'altra pota d'aquest relat: que la repressió és "proporcionada" i "puntual" (en el sentit de poca), que és el vidre amb que volen que es mirin els assalts i les càrregues contra els votants. Com aquesta, a l'Institut Pau Claris de Barcelona:

És el mateix discurs que fabrica La Moncloa. Mèdia i govern espanyol es van retroalimentant, indiferents a la realitat o, més aviat, deformant-la per a fer-la encaixar en aquesta narrativa. L'objectiu de tot plegat és no causar indignació ni fer onades a Espanya ni a fora, mantenir el públic anestesiat, insensible o, per als més indefensos, estalviar-los de pensar pel seu compte com pot ser que les garrotades, puntades i cops de la policia espanyola i la Guàrdia Civil els donin, en realitat, els Mossos. És la màgia dels mèdia.

Tot plegat s'encaixa malament amb l'altre gran argument destil·lat pel govern espanyol des de fa dies: no hi ha cap referèndum, circuli. És veritat que la gent vota als punts electorals, de fet fa dos dies que hi els manté oberts amb activitats com tallers de caligrafia xinesa, cinefòrums i campionats d'escacs, etcètera. Fins i tot s'hi han quedat a dormir dins. Qualsevol que es pregunti per què aquestes persones actuen així sap que la resposta és una: volen votar. Però aquí no hi ha cap referèndum, circuli.

Almenys tothom té clar que no és una botifarrada ni un show, ni uns castellets, com pronosticà el ministre de Justícia, Rafael Català.

A l'hora de començar a escriure aquesta peça, els principals titulars a les webs dels diaris de Madrid són aquests:

  • La Fiscalia actuarà contra els Mossos per la seva passivitat en el referèndum il·legal (El País).
  • El Govern acusa els Mossos de plegar-se a la Generalitat "per sobre del criteri professional" (El Mundo).
  • La desídia dels Mossos força a una intervenció tardanaLa Delegació de Govern justifica la intervenció policial perquè en els Mossos s'ha imposat la línia política (ABC).
  • La passivitat dels Mossos obliga a intervenir la Policia i la Guàrdia Civil (La Razón).
  • Els líders separatistes aconsegueixen votar gràcies a l'estratagema del cens universal (El Español). Una maça per tirar la porta: Així va trencar la Policia el bloqueig en un col·legi i Guàrdia Civil i Policia impedeixen per la força l'accés de votants en col·legis (El Español).

El Confidencial no surt a la llista perquè seria injust pels altres. En aquell moment obria la seva web amb una mentida: que la Generalitat havia habilitat un sistema de vol per internet ("sense cap garantia", etc.). Ho han retirat al cap d'una estona llarga. No hi ha res més enganxós que alguna cosa que t'agradaria molt fort que passi, per molt increïble que sigui.  

Cal ser just, però. Hi ha tres digitals, però, que s'esforcen més i ho expliquen amb molts menys filtres:

  • Puigdemont denuncia la "violència de l'Estat" i Zoido replica que "tot és un paperot" (El Independiente).
  • La Policia dispara pilotes de goma contra la gent, prohibides a Catalunya. Clam a Catalunya contra Rajoy i l'actuació policial: "És una vergonya" (Público).
  • La intervenció policial no aconsegueix impedir que es voti a Catalunya (eldiario.es).

Crida molt l'atenció que la violència, les porres, les pilotes de goma, les puntades, la sang... és tracten com una mena de tràmit policial, una minúcia tècnica de la tasca real i decisiva: retirar urnes i material electoral, cosa que fan amb gran eficàcia per a preservar l'Estat de dret i la democràcia, etcètera. Molt en la línea del hashtag o etiqueta que fa servir el Ministeri de l'Interior (i la seva policia i la Guàrdia Civil) al seu compte de Twitter: #estamosporti (els tuits de rèplica van marcats #estamoscontrati, estava cantat).

Una altra gran línia de titulars és la que segueix la línia el referèndum ha sido desbaratado (o desmantelado), també moguda pel Ministeri de l'Interior, amb aroma d'operació antiterrorista, com volent dir comando desarticulado, i on s'hi inclouen, per exemple, l'assalt al CTTI de la Generalitat, les incautacions de butlletes, els atacs als sistemes informàtics, els assalts, agressions i tot plegat.

Les ràdios... no és fàcil d'explicar sintèticament el seu comportament. Un exemple, potser fa el fet. A la COPE, a les vuit i poc del matí, quan el conseller Romeva explicava que el cens era universal, etcètera, en castellà, el conductor del programa ha entrat per a dir "Romeva está ahora tratando de vender su mercancía averiada..." i ha tallat la connexió per seguir amb la tertúlia. A Romeva no li han deixat acabar ni la primera frase. Cap dels tertulians s'ha queixat. Així gairebé tot.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat