Només faltava que la justícia confirmés el que molts ja suggerien, i presentés querelles contra el Govern i la Mesa del Parlament per haver volgut proclamar la República catalana, perquè gairebé tots diaris de Madrid sortissin en bloc a demanar presó preventiva per al president Carles Puigdemont, i ara que se n'ha anat a Bèlgica "amb més raó".

La premsa de l'Estat justifica —i felicita— les decisions de la Fiscalia i exigeixen a la justícia espanyola que no deixi impunes els "delictes" que creuen que han comès els de Puigdemont, mentre aprofiten per fardar de la destitució del Govern per part del president espanyol, Mariano Rajoy, del silenci que fa dos dies que protagonitzen i del viatge "inesperat" a Brussel·les.

La majoria tenen clar que se n'han anat "clandestinament" cap a Bèlgica en un intent de "fugida de la justícia espanyola" i, encara més, just el dia en què el fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, va presentar les querelles contra els de Puigdemont.

Detenció preventiva

"La patètica escapada de Puigdemont". Així titula la seva editorial La Razón, que llança un avís a Puigdemont recordant-li que "encara que ell visqui en una realitat imaginària, l'Estat i la justícia actuen amb especial escrúpol sobre els fets delictius que van en contra de l'ordre democràtic", mentre es ratifiquen en allò que ja estan dient des de fa setmanes posant en relleu que "ell n'ha comès alguns d'enorme gravetat".

De fet, el diari de Francisco Marhuenda obre la seva portada digital amb una imatge del Govern que pinta en blanc i negre el president i els consellers que han viatjat a Bèlgica i l'acompanya amb el títol "Desembarcament de consellers", a qui, en el seu editorial, recomanen "planejar una defensa sòlida dels delictes que se'ls imputen en la querella per rebel·lió, sedició i malversació".

Precisament per això, el rotatiu citat recorda a Puigdemont que "té llibertat per viatjar a Brussel·les, però també per tornar, si la seva presència és requerida ben aviat per declarar davant de l'Audiència Nacional, cosa que no tardarà" perquè, si no torna, asseguren, la seva situació penal s'agreujaria i desencadenaria la posada en marxa de mesures cautelars, entre altres, la detenció preventiva.

Però l'editorial va un pas més enllà i deixa anar que, potser, "en els càlculs politicovictimistes de Puigdemont entra provocar la seva detenció i, justament per això, envien un clar missatge a la justícia espanyola assenyalant que "si continua insinuant la recerca d'un lloc d'asil, caldria entendre-ho com una fuga dels requeriments de l'Audiència Nacional". I així ho simbolitzen, també, a la seva portada de l'edició en paper.

Segons els de Marhuenda, el viatge a Bèlgica "es tracta d'una fuga amb signes patològics preocupants i una manera de prolongar el fracàs del 'procés', fins i tot amb dosis d'electoralisme" i aprofiten per retreure-li que "ha triat el pitjor camí per afrontar la seva defensa: no ha comprès que el 'procés' ha fracassat, que l'aplicació de l'article 155 no serà un trauma insuportable i que la convocatòria d'eleccions obre unes perspectives a aquesta situació".

Viatge turístic

En l'edició d'avui, el director del diari fa el seu propi apunt sobre la qüestió i no s'està de res. Titllant la situació de "grotesca", Marhuenda carrega contra Puigdemont deixant anar que "Puigdemont va ser tan pusil·lànime que ni tan sols no es va atrevir a emular Macià o Companys proclamant la República".

I no només això. Té clar que "la gran esperança blanca de l'independentisme s'ha quedat en res" perquè, a part del conseller de Territori, Josep Rull, la majoria de càrrecs "assumien disciplinadament que s'havien quedat sense els seus càrrecs i els Mossos d'Esquadra van tenir un comportament exemplar". "Fins i tot Forcadell, sempre tan agra i esquerpa, adornada d'una amargor que és difícil de comprendre, no ha provat fer cap defensa de la il·legalitat", continua el text.

A més, es qüestiona per què el president no se n'ha anat a Romania a l'exili —d'allà és la seva dona, Marcela Topor— i bateja el viatge a Bèlgica de "turístic", fet que considera que "és tan excèntric que resulta ridícul".

Diluir Puigdemont

ABC obre la seva portada amb una imatge esquerdada de Puigdemont, que justifica el títol "El colpisme es dilueix", i que es mostra com tota una declaració d'intencions perquè van marcant amb tics tot el que volien que passés com, per exemple, que la Fiscalia demani 28 anys de presó per al president o que la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, hagi tancat la Cambra catalana.

Convençuts, tal com demostren a la seva editorial, que "la Fiscalia defensa la Constitució", i no tenen cap problema a dir que el ministeri públic "ha tornat a actuar com a avantguarda de l'estat de dret per depurar les responsabilitats penals dels dirigents del procés separatista català", ni tampoc a assegurar que, si s'acusa el Govern i la Mesa de diversos delictes és perquè "la Fiscalia no ha volgut jugar-se l'aposta a una sola carta de la rebel·lió, delicte que exigeix que l'alçament sigui 'violent i públic'".

En aquest sentit, no es tallen a l'hora de felicitar al ministeri públic perquè, a parer seu, "les querelles estan ben argumentades i les seves peticions es corresponen amb la gravetat d'uns fets que no limiten els seus efectes a Catalunya, sinó que els estenen a tot Espanya" i sustenten que aplicar aquestes "accions legals era inajornable".

Precisament per tot això, asseguren que Puigdemont "està fent mèrits pel seu viatge a Bèlgica" per "ingressar a presó provisional" i subratllen que "el que importa és que el procés separatista no generi espais d'impunitat seguint una pretesa solució política", motiu pel qual tenen clar que "no hi ha res més fals que titllar aquestes querelles com una judicialització de la política i res hi ha més legítimament polític en democràcia que aplicar la llei i fer-la respectar quan és vulnerada".

El càstig

Com els diaris ja citats, El Mundo sustenta en la seva editorial que "el desafiament a l'Estat no pot quedar impune" i, com La Razón, aplaudeix que la Fiscalia s'hagi sumat a "la determinació mostrada pel Senat i el Govern per fer front al desafiament separatista".

Però això no és el pitjor. El rotatiu citat posa a sobre de la taula que els "delictes" que sustenta que han comès el Govern i la Mesa del Parlament, "els haurien pogut cometre de forma contumaç i reiterada almenys des del mes de setembre de 2015" i això, asseguren, pot "comportar penes de fins a 30 anys de presó si quedés demostrada l'acusació més greu, la de rebel·lió contra l'ordre constitucional".

En aquest sentit, recorden que "si els querellats no atenguessin al requeriment de la Justícia, la Fiscalia n'ha demanat la detenció immediata i el seu trasllat a dependències judicials", i els adverteix que demanar asil polític no és una bona opció perquè consideren que "això només cap al cap de qui es nega a assumir la seva derrota i es resisteix a pagar les conseqüències polítiques i penals de les seves accions" i, precisament per aquesta raó, acaben demanant sense embuts que "delictes tan greus no queden impunes".

Aquest rotatiu recull articles d'opinió com "Fugen com rates", que mostra una imatge de la Generalitat en la foscor de la nit, on destaca una corda que penja d'una finestra com si Puigdemont hagués fugit des de Palau i que assegura que "la fugida de Puigdemont passarà a la història de la infàmia".

Garjola per a Junqueras

Així es titula l'article de Pablo Planas a Libertad Digital, que va més enllà de tot el que s'ha dit i, mentre es qüestiona irònicament que "qui pot voler que algú així entri a la presó", defineix sarcàsticament Puigdemont com "un pare de família disposat al martiri, un home íntegre davant del seu destí, 'conformat' i 'fatalista'".

Agafant-se al nom de l'arxiu de la Fiscalia "Més dura serà la caiguda", Planas no es pot contenir a l'hora de dir que "doncs sí, hagués de ser dura, atès que Puigdemont i els seus col·legues no han deixat de pagar la hipoteca, sinó que pretenen posar fi a la convivència a Catalunya, l'economia espanyola, la seguretat jurídica i l'estabilitat política".

A més, aprofita per retreure "a la banda dels 'Puigdemones'" que no acampessin davant de Soto del Real en defensa del president de l'ANC, Jordi Sànchez, i el d'Òmnium, Jordi Cuixart, i es declaressin en vaga de fam per demanar la seva llibertat. Segons ells, "prefereixen el truc al tracte", cosa que considera que "pel que han arribat a fer no els va gens malament".

I conclou: "Puigdemont és ridícul, sí, però la seva ridiculesa és igual a la debilitat de l'Estat. Fora d'això, a ningú no li agraden els desnonaments i és cert que resulta molt injust que es demani presó per a Puigdemont i no, per exemple, garjola per a Junqueras".

Atmosfera irrespirable

Per a El País —que és l'únic que en la seva editorial no demana presó per a Puigdemont i en una de les seves editorials més moderades en les últimes setmanes—, la situació ha conduït a un ambient que es caracteritza per una "atmosfera irrespirable" i segurament és per això que titulen el seu editorial amb la demanda "Tornar a l'estabilitat" perquè Catalunya recuperi "amb rapidesa la seguretat jurídica i la calma inversora".

Basant-se en la fuga d'empreses per justificar les seves paraules, aquest diari es lamenta de què "com més s'endarrereixi la normalitat, més gran serà el deteriorament econòmic" i no s'amaga a l'hora de mostrar el seu temor perquè "la inestabilitat econòmica a Catalunya es propagui a l'economia espanyola i, per cert, també a l'europea" perquè, segons el seu parer, "el més probable és que un boicot a productes catalans impliqui pèrdues de producció d'ocupació a Andalusia o Extremadura".

Justament per això, apel·len al govern de Rajoy perquè faci "una crida pública en favor de la normalitat del consum i de rebuig absolut de les campanyes anticatalanes".

Ara bé, a la seva portada subratllen que "Puigdemont busca asil a Bèlgica per burlar-se de la justícia" i, fora de la suavitat del seu editorial, recullen articles d'opinió com "Goodbye, Puigdemont", que compara la pel·lícula Good Bye, Lenin amb la qüestió catalana per dir que "sempre els quedarà la possibilitat de veure TV3 per sentir que estan gaudint de les mels redemptores de la República".