Enquestes que creen realitats. Això és el que ha passat amb els resultats del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), que va augurar ahir un empat entre ERC i Ciutadans en les eleccions del 21-D, i que ha donat ales als diaris de Madrid per aplaudir, el primer dia de campanya, un canvi de Govern cap al constitucionalisme que tenen clar que acabarà passant.

Entre celebracions i mostres d'esperança, la premsa de Madrid obre els braços al canvi i aprofiten, també, per lloar la decisió del jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, de mantenir a la presó el vicepresident, Oriol Junqueras; el conseller d'Interior, Joaquim Forn, Jordi Sànchez, i Jordi Cuixart.

De fet, s'ho han pres tot tan seriosament (de manera visible) que fins i tot La Razón obre avui la seva portada amb un títol en català: "Del procés al canvi", per informar sobre el triomf de Cs en el CIS. En la mateixa línia, la seva editorial, batejada d'una manera similar amb "El canvi és possible a Catalunya", es ratifiquen que "el procés independentista ha estat un rotund fracàs en la consecució dels seus objectius" i ho justifiquen sostenint que la República no va ser, finalment, una realitat.

"Ni es va crear el nou Estat, ni cap dels països de la UE, ni cap potència, el va acceptar com un més en el concert de les nacions, encara que sí que va fracturar la societat catalana en dos. Aquest ha estat el seu llegat més visible", afirma el diari de Francisco Marhuenda que, alhora, aprofita per carregar contra els dirigents sobiranistes per "no tenir el suport majoritari de la societat catalana".

Ara bé, si el que ahir va dir el CIS acaba sent una realitat, apunten que "estaríem parlant que per primera vegada una força que no ve de la tradició catalanista podria aconseguir la presidència de la Generalitat", i defineixen aquesta futura situació com "una ironia de la història" per si, potser, el canvi "tingués lloc 40 anys després del retorn de Josep Tarradellas".

Per tot això, i sempre des del seu punt de vista, consideren que "el que és fonamental és que el bloc dels constitucionalistes guanya posicions, que es confirma la tendència i que és possible que l'independentisme que fins ara governava en la Generalitat sigui substituït per partits que apostin per un país obert, tolerant i que treballi pel benestar col·lectiu i no per la destrucció de la convivència".

I encara més, asseguren que "si aquestes eleccions tenen alguna cosa d'anormal" no és perquè hi hagi encara quatre personalitats empresonades, sinó perquè "l'independentisme vol, de nou, que serveixin de plebiscit, que no es debati sobre programes i prolongar el procés, almenys com a marc mental". Això sí, tenen ben clar que "no serà així" i, per això, demanen una col·laboració massiva.

Enterrar el procés

El Mundo dona per fet que la líder de Cs, Inés Arrimadas, "és la més votada" i això, per a ells, és l'"esperança d'enterrar el procés". Així titulen el seu editorial, en què admeten que el tret de sortida de la campanya "va tenir lloc ahir a la nit sota el signe d'una confrontació tan igualada com incerta".

Com La Razón, aquest diari també opina que el resultat del CIS és un "fet històric" i asseguren que, ara, s'està veient com Arrimadas "aglutina el vot útil del constitucionalisme de centre i de dreta a costa del PP i es perfila com a principal eina per revertir el procés independentista".

Justament per tot això, aplaudeixen que el CIS reflecteixi "un avorriment del procés" que, al seu torn, "equivaldria a la pràctica al seu arraconament". Ara bé, sí que reconeixen que "potser no serà definitiu", tot i que sostenen que "sens dubte el projecte de ruptura quedaria desactivat i obligaria els seus ideòlegs com a mínim a reposicionar-se".

Dit això, i com la resta, El Mundo no deixa escapar l'ocasió per celebrar la decisió de Llarena pel seu "rigor jurídic que avala la separació de poders i el funcionament de l'Estat de dret" que, segons apunten, es va veure clar "en una interlocutòria de cuidada solidesa, impermeable a projeccions electorals i cenyit únicament al pes probatori dels actes jutjats".

La seva conclusió? La tenen clara: "De la mobilització dels catalans partidaris de la convivència i la legalitat en depèn ara l'esperança, suggerida pel CIS, d'enterrar per fi aquest insuportable malson".

Victimisme sobiranista

El País, de la seva banda, demana que hi hagi una gran mobilització ciutadana perquè, segons el seu parer, és "clau per superar el victimisme sobiranista" i confien que "aquest penós estat de coses estigui empenyent amb força la participació".

Segons la seva opinió, el canvi arribarà perquè "sembla que un nombre cada vegada més alt de ciutadans té clar qui són les víctimes del procés i la urgència de posar-hi fi", mentre que "la sobirania voldrà parlar de presons, alimentar el victimisme i ignorar els danys de la seva gestió".

Reconeixent, d'altra banda, que la decisió del jutge "a més de ser respectada i acatada, aquesta resolució admet la discrepància"; també sostenen que "no tenen legitimitat per formular-la els qui estan denigrant els tribunals espanyols en negar-ne la independència", mentre admeten, també, que, encara que calgui "respectar els diferents tempos i autonomia de la política i la judicatura", això "pot involuntàriament complicar la campanya electoral".

Justícia... justa?

Mentrestant, l'ABC no fa esment al seu editorial de res relacionat amb els resultats del CIS i es dedica a lloar de diverses maneres la decisió de Llarena afirmant, com El Mundo, que va ser "una interlocutòria equilibrada i justa". De fet, no s'estan de res quan afirmen a la seva portada que "Junqueras continuarà a la presó perquè no lideri més actes violents" i celebren que "almenys la justícia espanyola sí que ha respost, i ho ha fet sense condicionaments polítics d'opinió pública o de campanya electoral".

Segons el seu parer, mantenir Junqueras, Forn i els Jordis a la presó és fruit del resultat d'un dels preceptes del dret, que és "donar a cada un el que li toca" i el jutge del Suprem ho ha fet "amb un interlocutòria sòlida i convincent" perquè "contrasta la claredat i diligència de Llarena amb la indolència del seu col·lega belga".

Lamentant-se, doncs, que la justícia belga no hagi actuat amb l'espanyola, no tenen cap problema a deixar anar que "la interlocutòria desmunta el mite de la 'revolució dels somriures', perquè hi va haver violència, intimidació i coaccions".

I donen tota la raó a Llarena amb una frase que pot arribar a recordar a quan es parla de delinqüents: "El risc de violència no ha desaparegut i els quatre responsables empresonats encara mantenen capacitat per organitzar nous actes de mobilització social contra la seguretat i l'ordre públic".

Així doncs, uns amb més insistència i altres amb menys, tots acaben aplaudint tant els resultats de l'enquesta del CIS com la sentència del Suprem i celebren que, com tenen tots molt clar, el canvi polític a Catalunya estigui a tocar.