Ciutadans ha trobat a la premsa anglosaxona el seu millor aliat per fer-se un nom més enllà de les fronteres de l’Estat. La clau que obre la porta a les tribunes econòmiques europees és el responsable del programa econòmic del partit, Luís Garicano.

Garicano és catedràtic i director del departament de l’escola d’economia política de la London School of Economics (LSE), ha treballat com economista a la Comissió Europea (1992-1993) i des del febrer del 2015 està vinculat a Ciutadans.

Per la seva faceta com a catedràtic de la LSE, des de fa anys publica articles d’anàlisi econòmica i política a les principals capçaleres de la premsa anglosaxona, com el Financial Times. També ho fan alguns dels seus deixebles que, d’altra banda, estan vinculats a l’equip econòmic de Ciutadans i a l’oficina econòmica del grup parlamentari, com Toni Roldán. 

A través de diversos articles i entrevistes, el cercle Garicano ha creat un estadi d’opinió en plena sintonia amb el discurs de Ciutadans sobre els principals temes de l’agenda política.  

Rajoy, corrupció, Catalunya, Podemos

L’11 de setembre del 2014 un article publicat al Financial Times recollia l’opinió de Garicano sobre Catalunya i descrivia la relació amb el govern espanyol com la d’un “diàleg de sords”: “El professor Garicano adverteix que el principal perill per Espanya i Catalunya és que les dues parts viuen en diferents realitats. A Catalunya, la gent creu que podrà votar i que la independència serà possible. A Madrid, hi ha un consens al voltant de la idea que això és absurd”.

El mateix Garicano, en un article al rotatiu citat tres dies abans de la consulta del 9 de novembre del 2014, defensava que el nacionalisme català havia aprofitat els efectes de la brutal crisi econòmica a Espanya per colar la idea que “malgrat que la corrupció, el nivell de deute públic i privat, i d’atur és igual d’endèmic que a la resta de l’Estat, a Catalunya li anirà millor si fa la seva”. L’economista descriu com els nacionalistes catalans havien aconseguit que bona part de la població fos partidària del dret a decidir, “malgrat que la independència no ha estat mai un sentiment majoritari”.    

Recentment, el corresponsal espanyol del diari a Madrid, Tobias Buck, ha citat les declaracions del diputat de Ciutadans Toni Roldán sobre les dificultats de pactar amb el PP arran dels casos de corrupció: “Crec que Rajoy no està preparat per liderar la transició que el país necessita”.

Al febrer del 2016, quan es va publicar aquest article, Roldán ja era diputat al Congrés i, de fet, formava part de l’equip del partit d’Albert Rivera que va negociar l’acord de governabilitat amb el PSOE. Abans, però, aquest jove economista -doctorant a la LSE amb Luís Garicano i analista de risc polític d’Euroasia Group a Londres- ja era una de les veus consultades per aquesta capçalera en temes relacionats amb Catalunya i Espanya.

A l’octubre del 2014, per exemple, Roldán advertia que “el president Artur Mas preparava el terreny per a unes eleccions autonòmiques diferents”. En l'article argumentava que, conscient que no podia promoure un referèndum vinculant perquè jurídicament no era possible, Mas va optar pel “vot simbòlic” per promoure l’articulació d’un bloc de partits a favor de la independència i una llista unitària, liderada per ell mateix, en unes properes eleccions. Un argument bastant proper al que finalment va passar.            

Les declaracions recollides per aquesta capçalera també reflecteixen les crítiques de l’escola liberal a Podemos. D’una banda, els economistes citats vinculen les polítiques econòmiques del partit de Pablo Iglesias amb Veneçuela i la Grècia de Syriza. També descriuen Podemos com un partit antiestablishment i partidari de la secessió de Catalunya “perquè dóna suport a un referèndum d’autodeterminació”.  

La bona reputació

Gràcies a les intervencions del cercle Garicano en aquestes tribunes econòmiques, Ciutadans ha pogut presentar-se internacionalment com un partit de centre, que no tolera la corrupció, que aposta per polítiques econòmiques de l’escola liberal, i que es defineix com l'alternativa moderada.

Els articles publicats per aquest cercle d’economistes a la premsa anglosaxona, potencia en positiu la imatge del partit de Rivera. Sense el cercle Garicano, hauria estat poc probable que Europa es prengués seriosament el partit taronja.    

 

Rivera, de visita a Brussel·les aquesta setmana

Ingrés al Partit Liberal Europeu

Aquest dissabte, el secretari general de C’s, Matías Alonso, el candidat al Congrés per Barcelona, Juan Carlos Girauta, i l’eurodiputat Javier Nart, s’han desplaçat a Vílnius (Lituània), on s’ha d’oficialitzar l’entrada de C’s al partit liberal europeu, ALDE.

Des de les últimes eleccions europees, els eurodiputats taronges ja estan dins el grup. El líder de Ciutadans, Albert Rivera, ha assegurat que confia rebre un “suport majoritari” de la resta de partits liberal demòcrates europeus per entrar a l’ALDE Party.

Rivera ha participat aquesta setmana en una reunió del grup parlamentari liberal demòcrata a l’Eurocambra. En declaracions als mitjans, Rivera ha defensat que “és una realitat” que el seu partit, i no CDC, és el que “majoritàriament” representa els liberals a l’Estat.

El líder taronja es referia així al malestar que els convergents han explicitat en diverses ocasions davant la possibilitat que acabin essent companys de grup a Europa: “Si el senyor Tremosa o CDC volen seguir al nostre grup, nosaltres mai no hem posat cap veto a ningú, però és evident que la força que té avui C’s a Europa i al sud d’Europa és molt important i reconeguda”, ha defensat.