L'ofensiva del Partit Popular contra la llei de memòria democràtica no té aturador. La normativa, que ja va superar el tràmit del Congrés dels Diputats a mitjans de juliol, ara haurà de continuar el seu recorregut pel Senat després de les vacances d'estiu abans de poder entrar en vigor. Serà durant el seu camí per la cambra alta que tindrà lloc una escena que promet ser força polèmica, propiciada pels populars. I és que els conservadors han sol·licitat aquest dijous la compareixença davant la Comissió Constitucional al Senat de personalitats "rellevants" de la Transició perquè comparteixin la seva opinió sobre la llei. Fins aquí res fora de l'habitual.

Ara bé, les sorpreses arriben quan un es fixa en els noms que proposa. En concret, es reclama la presència de sis figures fortament vinculades amb els primers governs de la democràcia, els executius d'Adolfo Suárez i Leopoldo Calvo-Sotelo d'UCD. Hi ha, per exemple, Rafael Arias-Salgado, que va ser ministre de Relacions amb les Corts, ministre de la Presidència i ministre d'Administració Territorial d'Espanya durant aquest període. També Marcelino Oreja, ministre d'Afers Exteriors i anteriorment membre del Consell Nacional del Movimiento durant el franquisme. Soledad Becerril, ministra de Cultura entre 1981 i 1982. Hi ha Juan Antonio Ortega, ministre d'Educació i d'Universitats i Investigació durant uns mesos. I també Carmela García-Moreno, membre del Consell Executiu d'UCD.

Però el darrer és sens dubte el nom més sonat i sorprenent. I és que el PP també vol conèixer l'opinió de Rodolfo Martín Villa, polític espanyol amb una tradició democràtica, com a mínim, qüestionable. La seva carrera política va arrencar durant la dictadura franquista, ocupant càrrecs com cap del Sindicat Espanyol Universitari, secretari general del Sindicat Vertical i governador civil de Barcelona. Després de la mort de Franco va ser anomenat ministre de Relacions Sindicals, i va ser durant aquesta etapa que van produir-se els lamentables successos de Vitòria. El 3 de març de 1976, efectius de les forces de seguretat van desallotjar, fent ús de la força, 4.000 vaguistes reunits en assemblea a una església. La policia va llançar gasos lacrimògens i va disparar pilotes de goma i foc real als treballadors, causant cinc morts i 150 ferits. En protestes posteriors per la massacre, encara moririen dues persones més. Anys després, una comissió del Parlament Basc considerava Martín Villa responsable dels fets, i el 2014 Interpol sol·licitava la detenció preventiva d'aquest, després que un tribunal argentí l'imputés per crims de lesa humanitat.

El PP carrega contra EH Bildu

Més enllà, l'estratègia del PP contra la llei de memòria democràtica tampoc sorprèn. La portaveu popular Amelia Salanueva ha aprofitat per carregar contra el fet que EH Bildu votés favorablement el text gràcies a un acord amb el PSOE. "No només és un insult a les víctimes del terrorisme d'ETA, sinó també un insult per a tots els espanyols", ha llançat. A més, ha lamentat que el projecte de llei l'hagin escrit "els representants dels assassins, segrestadors i extorsionadors que tant de mal han fet a la societat espanyola atacant la vida, la llibertat i la democràcia". Per al PP, sembla que Martín Villa no entra en aquesta definició.