El Partit Popular ha anunciat aquest dilluns que presentarà un recurs contenciós administratiu al Tribunal Superior de Justícia (TSJ) del País Valencià contra el Decret d'usos lingüístics administratius i institucionals de les llengües oficials de la Generalitat Valenciana, que entrarà en vigor al novembre i estableix el valencià com a llengua preferent.

En roda de premsa, la portaveu de Justícia del PP valencià María José Ferrer San-Segundo i el president del grup parlamentari a les Corts Valencianes, Jorge Bellver, han fet aquest anunci, considerant que en el decret hi ha 13 articles que "exclouen" el castellà. Els populars han presentat un escrit d'interposició demanant mesures cautelars i han advertit que el decret no preveu la inseguretat jurídica que generaran problemes com la nul·litat dels actes administratius o la privació de drets als funcionaris i ciutadans que no dominin el català.

Bellver ha indicat que després de presentar una sèrie d'observacions a la direcció general de Política Lingüística "el Consell no ens va fer cas i això ens obliga a interposar recurs i demanar la suspensió cautelar". El president del grup popular ha afegit que el valencià "és un dels senyals d'identitat més importants però es defensa amb la formació i no amb la imposició". 

"Es margina el castellà"

Així mateix, ha incidit que en 13 dels 27 articles del decret "es margina el castellà" perquè en notificacions, procediments administratius i comunicacions de l'administració amb el ciutadà el català ha de ser preferent. "Quan algú demani que estigui en castellà, es paralitza el procés?", s'ha demanat. 

Per la seva part, la portaveu de Justícia, Ferrer San-Segundo, ha indicat que amb el recurs interposat es produirà un lliurament de l'expedient i en aquell moment el PP formalitzarà amb més profunditat les al·legacions. La diputada ha considerat que el decret "parteix del fet que totes les persones que resideixen i treballen a la Comunitat Valenciana tenen un nivell òptim de valencià i no és així". En aquest sentit, ha dit que la Constitució i l'Estatut "garanteixen el dret a no ser discriminats per motiu de llengua". 

Ferrer San-Segundo ha explicat que el decret "pot tenir efectes a nivell econòmic com contractacions, embalatge o etiquetats", i també parla "de notificacions exclusivament en valencià entre administracions, com a Justícia, el que pot provocar retards". En aquest sentit, ha alertat que "pot acabar dictant la nul·litat dels actes de l'administració si es determina que hi ha parts del decret nules".