El Partit Popular agreuja la seva croada contra el català. El congrés dels populars que se celebra aquest cap de setmana a Madrid ha aprovat per unanimitat la Ponència Política que marca el full de ruta ideològic del partit. Respecte al text que va elaborar l’equip proposat per Alberto Núñez Feijóo, s’han introduït alguns canvis, pinzellades i matisos fruit de les esmenes que han presentat els compromissaris. Dos dels capítols que s’han retocat són els relatius a la llengua i a la política de pactes de cara al futur. En el primer cas, es fa una defensa més a ultrança del castellà i en el segon, es plasma per escrit l’acord al qual es va arribar amb el líder del PP de Catalunya, Alejandro Fernández, que volia deixar per escrit que és “inviable arribar a pactes de govern amb aquelles forces polítiques que incloguin entre els seus objectius subvertir l’ordre constitucional”.
🔴 Congrés del PP, DIRECTE | Discurs de Feijóo abans de revalidar la presidència
📝 El PP es compromet a revertir els acords de Sánchez amb Junts i ERC i a “frenar la imposició de minories”
“Garantirem el dret de rebre ensenyament en espanyol en compliment de les sentències judicials”
Una de les principals novetats del document rau en l’ús del català a l’escola. “Garantirem el dret constitucional de rebre ensenyament en espanyol en totes les etapes del sistema educatiu i a tota la nació, des del respecte a les llengües cooficials de cada una de les comunitats i en compliment de les sentències judicials”, esgrimeix ara el document. La referència a les decisions judicials, en al·lusió a les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre el 25% de castellà, no apareixia al text inicial. Per cert, en comptes de dir “aprenentatge complet de l’espanyol” diu “ensenyament en espanyol”. El canvi no és menor: Federico Jiménez Losantos li ho va demanar a Feijóo en l’última entrevista que li va fer i el líder del PP ho ha acceptat. I mentre originalment volia “assegurar que en la legislació nacional es garanteixi” l’aprenentatge de l’espanyol, ara advoca directament per garantir-ho.
D’altra banda, en la ponència que es va redactar fa un parell de setmanes apareixia la defensa que la llengua “no pot ser una trava”, sinó un “mèrit per accedir a la funció pública”. Això ha desaparegut. Ara s’ha afegit que els “requisits lingüístics no poden limitar les llibertats en empara dels drets fonamentals de tots”. I una altra incorporació: “Garantirem que les administracions dels territoris amb cooficialitat es dirigeixin als ciutadans en la llengua oficial o en la cooficial, a elecció del ciutadà”. Així mateix, el nou text presenta la “cordialitat entre les llengües cooficials i la llengua oficial comuna” com a “mostra de l’Espanya capaç de conviure al voltant d’un projecte compartit des de la pluralitat”. D’aquesta manera, elimina l’expressió “bilingüisme cordial”, que és el concepte que ha encunyat Alberto Núñez Feijóo en els últims anys. Ara es defensa que les llengües de cada comunitat autònoma són un “patrimoni cultural de tots els espanyols” que cal “emparar”. “Per això, es defensarà la convivència entre aquestes i la llengua oficial comuna”, postil·la.
De vetllar a blindar i sense poder parlar català a la Conferència de Presidents
I un últim canvi. “Vetllarem per l’ús de la llengua comuna al Congrés dels Diputats”, deia el text inicial. “Blindarem l’ús de la llengua comuna al Congrés dels Diputats”, afirma ara. De vetllar a blindar. Un pas més. A més, incorpora també el compromís de fer-ho als “òrgans de màxim nivell polític de cooperació entre el govern espanyol i les comunitats autònomes”. És a dir, després de l’astracanada d’Isabel Díaz Ayuso sortint de la Conferència de Presidents quan es va començar a parlar basc i català, Gènova aposta per prohibir que es pugui parlar qualsevol idioma que no sigui castellà.
“La defensa de l’Estat, la Nació i l’ordre constitucional seran objectiu irrenunciable de qualsevol pacte de govern”
El text de la Ponència Política també incorpora l’acord al qual va arribar Alejandro Fernández amb l’equip redactor sobre els futurs pactes del PP. Com queda finalment el redactat? Sota el mateix epígraf que rebutja “cordons arbitraris” i “majories incoherents”, el PP es compromet a “no renunciar a defensar la nació, la Constitució i l’interès general” ni “entrar en subhastes polítiques” per arribar al govern espanyol. “La defensa de l’Estat, la Nació i l’ordre constitucional seran objectiu irrenunciable de qualsevol pacte de govern”, subratlla.
- El text original: “El PP aspira a obtenir una majoria suficient que li permeti governar aplicant el seu programa sobre la base de la Constitució i la defensa de l’interès general com a úniques guies. No renunciarem als nostres principis i valors, ni entrarem en subhastes polítiques”.
- El nou text: “El PP aspira a obtenir un ampli suport ciutadà que li permeti aplicar el seu programa. Per assolir el govern espanyol, no renunciarem a defensar la nació, la Constitució i l’interès general, ni entrarem en subhastes polítiques. La defensa de l’Estat, la Nació i l’ordre constitucional seran objectiu irrenunciable de qualsevol pacte de govern”.
A més, incorpora el retret pel fet que Pedro Sánchez se sustenti en “forces polítiques radicals”, canvia la “desaparició” d’Espanya per la “fractura” d’Espanya i critica el tacticisme “molt poc escrupolós” del president espanyol.