La suspensió de l'autogovern de la Generalitat entrarà en vigor de forma immediata després que el Consell de Ministres el rubriqui aquesta tarda i l'acord es publiqui al BOE dissabte. Mariano Rajoy ha obtingut l'aval del Senat per cessar el Govern en ple abrogant-se potestats plenes d'intervenir gradualment l'administració catalana, a excepció dels mitjans públics, gràcies a la majoria qualificada de Partit PopularPSOE i Ciutadans. Les tres grans formacions de l'Estat saltaven junts a l'abisme inexplorat del 155 després que el Parlament votés la declaració d'independència.

"Els partits minoritaris volen decidir el nostre futur" denunciava la senadora d'ERC Mirella Cortès sobre un tracte segellat a la cambra alta entre tres formacions que són respectivament la segona, quarta i cinquena força a Catalunya. Cortès avisava l'independentisme volia "decidir" allò que afectava a les seves vides i per això es votaria la DUI. La recolzava l'altre representant de l'entesa independentista, Josep Lluís Cleries (PDeCAT), qui avisava que la mesura "autoritària" del 155 no aconseguiria "adoctrinar" els ciutadans i els ministres no serien reconeguts pels ciutadans.

 

Per la banda d'Unidos Podemos, aquests s'han encarat directament amb els socialistes, després que el partit de Pedro Sánchez renunciés a l'esmena segons la qual es deixava la porta oberta a suspendre el 155 si el president Carles Puigdemont convocava eleccions ​–com ha anunciat el portaveu Ander Gil, un cop sabut que la independència s'aprovaria aquest divendres. Així i tot, la formació de Pablo Iglesias ha dubtat de la plurinacionalitat del PSOE abraçant una entesa amb Rajoy que "decreta la ruïna d'Espanya" en paraules molt dures del senador Ramón Espinar.

La qüestió és que el partit de Sánchez ha aconseguit modificar tangencialment l'acord aprovat el passat 21 d'octubre en Consell de Ministres. Només han deixat fora del control de Rajoy l'espectre de mitjans públics TV3, Catalunya Ràdio i ACN. És precisament el malestar dels socialistes catalans el producte de l'entesa, que s'ha fet evident amb l'abandonament de la cambra per part de l'expresident José Montilla. També ho ha fet el seu company de partit i expresident del Balears, Francesc Antich, com una mostra de rebuig a la intervenció de l'autogovern català.

L'al·legat del senador del PNB, Jon Bildarratz ha estat especialment cru llavors, tot i que a la cambra alta els nacionalistes bascos acostumen a modular les seves denúncies al govern del PP, amb qui mantenen un pacte d'investidura. Bildarratz ha recordat que el seu partit no va votar la Constitució per articles com el 155, que consideraven "desproporcionat" i una forma de "trepitjar la dignitat d'un poble". El jeltzale ha fet una darrera crida al diàleg, mantenint-se en la posició de "defensar" les nacions de l'Estat i ha avisat Rajoy que hauria de "mesurar els seus passos" en endavant.

Així les coses, els populars no han amagat el seu fervor, amb un sorollós aplaudiment quan el cap del govern espanyol anunciava en el seu torn el cessament del president electe de la Generalitat. "No hi ha alternativa", sentenciava Rajoy sobre l'aplicació del 155 recordant que li hauria estat "suficient una renúncia" als plans d'independència, però aquesta mai va arribar. El gallec no estalviava tampoc adjectius al full de ruta sobiranista, com ara "la violació palmària dels drets de tots", o "procés antidemocràtic" engegat pel Govern català i el Parlament.

Amb l'aval sota el braç que otorga Rajoy "el dret d'Espanya a defensar-se", el Consell de Ministres es reunirà novament aquesta tarda a la Moncloa a les 17:30h per a una trobada ordinària, seguida d'una d'extraordinària a les 18h. El gabinet ha de decidir quines mesures posa en marxa en un primer moment, ja que l'aval del Senat és sols un vist i plau a la totalitat del paquet. Ara bé, amb el PSOE es va pactar fer-ne una aplicació "progressiva i proporcionada", en funció de les necessitats, que podria accelerar-se després que s'hagi aprovat la declaració d'una Catalunya independent.