Pedro Sánchez va arrencar la setmana fent una declaració institucional per anunciar noves mesures contra Israel amb l’objectiu “d’aturar el genocidi” a Gaza. Va ser la primera vegada que el president espanyol mencionava la paraula genocidi per referir-se a aquest conflicte. El Partit Popular el va acusar “d’utilitzar la política internacional per intentar tapar els problemes interns” i encara no s’ha atrevit a parlar de genocidi. “A qui li correspon determinar si és un genocidi o no és als tribunals internacionals i, per tant, cal ser respectuosos”, va justificar el dilluns Cuca Gamarra. “No ho decideix Sánchez, no ho decideix cap altre polític, no ho decideix un país, ho decideix el Tribunal Penal Internacional”, va afegir el dimarts Ester Muñoz. I aquesta negativa és l’únic fil que uneix a l’uníson totes les sensibilitats del PP. Més enllà d’això, en els últims dies s’ha fet patent una divergència de lectures i d’opinions sobre els atacs d’Israel a Palestina: la presidenta d’Extremadura lidera el sector més crític, el PP de Madrid encapçala el suport a Israel i, enmig, Alberto Núñez Feijóo navega entre dues aigües per donar una imatge de (certa) unitat.
“Per responsabilitat, alço la veu contra la barbàrie i l’horror que s’està vivint a Gaza”, va proclamar la presidenta d’Extremadura, María Guardiola, el dilluns, en l’inici del seu discurs a la gala de lliurament de les medalles d’Extremadura. “Crec que no podem romandre indiferents davant de tantíssim patiment. I vull parlar d’humanitat i, a ple segle XXI, qualsevol conflicte hauria de trobar la seva sortida en el diàleg, la paraula i l’acord”, va afegir. “Així que condemno de manera enèrgica el terrorisme i la violència contra la població gazià”, va postil·lar. Guardiola és la dirigent del PP que s’ha expressat amb més contundència i de manera més clara sobre aquesta qüestió. Això sí, tanmateix, abans que comencés l’acte, es van requisar les bandes de Palestina que portaven els assistents.
Aquell mateix dia, Carlos Díaz-Pache, el portaveu del PP a l’Assemblea de Madrid, va arremetre amb molta duresa contra les paraules i les accions anunciades per Pedro Sánchez. “És una repugnant declaració antisemita”, va verbalitzar. “El govern espanyol s’alia amb el terrorisme de Hamàs en lloc de donar suport a la lluita contra el terrorisme que està duent a terme l’Estat democràtic d’Israel”, va afegir. “Aquesta guerra no és només per protegir la seva població, el seu Estat o el seu poble. És una guerra contra la barbàrie terrorista que ve contra tots nosaltres”, va reblar. Ara bé, malgrat les dissimilituds entre els tons i les paraules de María Guardiola i de Carlos Díaz-Pache, a Gènova neguen que hi hagi dissonàncies: “De veritat li ho dic, no veig l’enfrontament entre una cosa i l’altra”, va contestar la portaveu del PP al Congrés, Ester Muñoz.
“Davant del procés d’islamització d’Europa, espero que un dia no hàgim de trobar a faltar Israel”
Des de Madrid, Isabel Díaz Ayuso ha estat la defensora d’Israel més fèrria. “Davant del procés d’islamització d’Europa, espero que un dia no hàgim de trobar a faltar Israel perquè era el país que ens estava defensant fins ara”, va proclamar divendres a l’Assemblea de Madrid durant el Debat de l’Estat de la Regió. “Tinc clar que el mocador palestí no és feminisme i no és LGTBI. Els animo a passejar uns dies per Gaza i altres dies per Tel-Aviv i que homosexuals, transsexuals i dones m’expliquin com s’han trobat en un lloc i com s’han trobat en l’altre”, va afegir. És el mateix que havia dit l’alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, el dilluns dirigint-se a Más Madrid i al PSOE: “M’agradaria que vostès se n’haguessin anat a la Flotilla de la Llibertat. I que haguessin desembarcat a Gaza amb una mà la bandera palestina i a l’altra mà la bandera LGTBI. A veure què passa, a veure què els diu Hamàs”.
Les paraules d’Ayuso no eren noves. “Molts ciutadans de tot el món veuen aquestes imatges i a ningú ens agrada. Ara, cal recordar que Israel és l’única democràcia del Pròxim Orient. Espero que en el futur mai necessitem Israel per a res, perquè hi ha un problema d’islamització a Europa molt important i molt del que ara mateix pateix Israel ens passarà als altres i no serà gaire tard”, havia dit el dimecres en una entrevista a Espejo Público d’Antena 3. “Aquí el que hi ha és antisemitisme i una agosarada lluita contra Israel”, va afegir. “No pararan fins a aniquilar l’estat d’Israel. Tu digues-li a Israel que vagi a negociar amb Hamàs amb magdalenes i amb un paquet de flors”, va postil·lar.
“Per a mi no hi ha un genocidi a Gaza”
En tot moment, les veus del PP s’han escudat en el dret internacional per evitar qualificar de “genocidi” els atacs d’Israel. “Perquè hi hagi genocidi hi ha d’haver un tribunal i unes lleis internacionals que són els qui ho decideixen”, va justificar Ayuso. “Per a mi continua sense ser un genocidi, que és un tipus jurídic definit pel dret penal internacional i que alguns han transformat en un lema polític”, va sostenir Almeida a El Programa de Ana Rosa de Telecinco. I el portaveu del PP a l’Assemblea de Madrid, Carlos Díaz-Pache, hi va arribar a ironitzar: “Curiós genocidi en el qual el presumpte genocida avisa per terra, mar i aire dels objectius que destruirà perquè no hi hagi víctimes”.
El dilluns va ser José Luis Martínez-Almeida qui es va expressar amb més rotunditat. “Per a mi no hi ha un genocidi a Gaza. No m’agrada el que estic veient, però no hi ha un genocidi”, va esgrimir durant el Debat de l’Estat de la Ciutat. “I sap per què penso que no hi ha un genocidi? Perquè el genocidi va ser el del poble jueu durant la Segona Guerra Mundial”, va afegir. I va acusar els partits d’esquerres de voler destruir Israel: “Vostès sempre parlen de l’estat d’Israel. I quan un atribueix un genocidi a un estat és perquè vol acabar amb aquest estat. Que és la finalitat última que estan buscant”. “És una confusió intencionada que vostès fan i que dona lloc a l’antisemitisme”, va reiterar. “Tantes vegades com mencionin el govern de Netanyahu, haurien de mencionar un grup terrorista com Hamàs. Perquè la manera més ràpida d’acabar amb la guerra és que Hamàs entregui les armes i s'entregui a la justícia”, va reblar.
“El que està passant amb la població civil de Gaza és inadmissible”
Alberto Núñez Feijóo intenta congeniar totes les veus. “El que està fent Israel i el que està passant amb la població civil de Gaza és inadmissible. Confondre tots els civils que viuen a Gaza amb els terroristes de Hamàs és inadmissible i bloquejar l’ajuda humanitària és imperdonable”, va denunciar el dilluns en una entrevista a El programa de Ana Rosa de Telecinco. “Israel ha de complir el dret internacional”, va afegir. “La matança de Hamàs en territori israelià és absolutament injustificable. Ara bé, això no significa que el que està fent el govern amb la població civil de Gaza hem de denunciar-ho, però hem de denunciar-ho sent equànimes i ponderats”, va justificar.
“Hamàs és una organització terrorista i els palestins no són terroristes. Alguns sí, els que pertanyen a Hamàs, d’altres no”, va postil·lar. En el mateix programa, va retreure al president espanyol que no hagués parlat de Hamàs i que no hagués exigit que alliberi els ostatges. Tanmateix, fa set mesos, Sánchez es va reunir amb familiars dels ostatges israelians segrestats per Hamàs i va exigir el seu “alliberament immediat i sense condicions”. Des de Gènova, mesuren molt bé les seves paraules: “És inadmissible la situació que s'està vivint a Gaza. De la mateixa manera que no es poden obviar mai els atacs terroristes d'una banda terrorista com Hamàs. És important tenir sempre aquesta posició en la qual ambdues situacions han de ser condemnades”, va manifestar la vicesecretària de Regeneració Institucional del PP, Cuca Gamarra.
“És inacceptable en termes de drets humans”
En una línia semblant a la de Feijóo es va expressar Juanma Moreno Bonilla. “Hi ha causes que no s’han d’ideologitzar, perquè no és bo”, va replicar el president andalús durant la sessió de control al Parlament d’Andalusia, quan Por Andalucía li va demanar que condemnés els atacs d’Israel. I tot seguit va criticar el govern de Benjamin Netanyahu: “El que està passant a Palestina és inacceptable en termes de drets humans. Li ho dic d’una manera clara i contundent”, va subratllar. Va arribar a pronunciar quatre vegades la paraula inacceptable. “Aquesta actuació a Gaza per part del govern d’Israel cap a la població civil és inadmissible”, va afegir.
I també va al·ludir a l’atac de Hamàs: “L’Estat d’Israel té dret a defensar-se després de la salvatjada d’un grup terrorista”, va sostenir. Però va esmenar l’actuació d’Israel: “No entenem que aquest dret sigui il·limitat i, per descomptat, entenem que s’ha desproporcionat i no entenem que no es permeti accedir a aliments fonamentals perquè la població pugui sobreviure”. Això sí, va demanar l’oposició que “no grapegi” una “causa d’humanitat”.