El PP segueix amb l'estratègia de seducció a Ciutadans perquè canviï la seva anunciada abstenció davant la investidura de Mariano Rajoy per un 'sí'. Segons fonts populars, estarien oberts a la possibilitat que un membre de la formació taronja optés a la presidència del Congrés, si finalment els d'Albert Rivera s'avenen a donar suport perquè el president del Govern en funcions segueixi a la Moncloa. El nom que sona per a aquest càrrec és el diputat de C's per Gijón, José Ignacio Prendes.

La primera ofensiva del PP va ser enviar un document de programa a C's i al PSOE perquè treballessin per arribar a un acord. Ambdues forces, però, s'hi van negar. C's havia anunciat el dimecres anterior que votaria 'no' en la primera volta i s'abstindria en la segona. A més, consideraven que hi havia cessions mínimes en el text adjuntat. Els socialistes no volien ni parlar-ne perquè ja van acordar al comitè federal votar 'no' a Rajoy, en tant que el PSOE es considera "l'alternativa" al PP, com havien indicat.

Però abans d'arribar a la sessió d'investidura, la primera votació a la qual han de fer front els grups és la de la Mesa del Congrés. Aquesta consta de nou seients: presidència, quatre vicepresidències i 4 secretaries. L'òrgan rector de la cambra a la XII legislatura es tria dimarts 19 de juliol, quan es constitueixen les Corts Generals: Congrés i Senat. A hores d'ara, els quatre principals partits negocien a contrarellotge la composició i ningú vol fer públic l'estat de la qüestió. Ni la vicepresidenta en funcions, Soraya Sáenz de Santamaría, s'ha volgut manifestar sobre aquesta qüestió, quan ha estat preguntada en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres.

Així les coses, el suport de Ciutadans és la peça més cobejada en aquestes converses. Tant PP com PSOE volen la presidència del Congrés, però requereixen pactes per aconseguir-la. Per la seva banda, els de Rivera no poden entrar a la Mesa només amb els seus vots, de manera que necessiten que algun dels partits majoritaris els faci espai cedint-los llocs. Per aquest motiu, els populars veuen una escletxa on assolir els seus objectius d'investidura, a manera de win-win.

El 'no' i el partit diferent

Sense pactes, el PP té garantides dues vicepresidències i dues secretaries. Tanmateix, el seu plantejament inicial era cedir un d'aquests quatre seients a Ciutadans a canvi del seu suport per col·locar un popular a la presidència. Tanmateix, fonts populars han assegurat que no descarten una altra tàctica: oferir als de Rivera la presidència del Congrés sempre que ells es comprometin a donar un 'sí' a Rajoy a la investidura.

Si finalment Ciutadans acabés acceptant, haurien virat del vot negatiu al positiu a Rajoy en el termini d'una setmana. Això sí, complirien la tesi que havien anunciat en ocasions anteriors que la presidència del Congrés ha de recaure en un partit diferent del del Govern. Els altres quatre se'ls repartirien entre el PSOE i Unidos Podemos a raó de dos cadascun, sense necessitat d'acords previs.

El PSOE, també

Els socialistes també volen atreure Ciutadans per intentar, amb els seus vots i els de Unidos Podemos, que Patxi López, a qui tornaran a proposar com a candidat al Congrés, revalida com a tercera autoritat de l'Estat. Com a contrapartida, el PSOE deixaria a C's una vicepresidència o una secretaria i els de Sánchez es quedarien la presidència i un altre lloc.

Per a aquesta operació és necessari també el concurs dels 71 diputats d'Unidos Podemos que no es tanquen a donar suport a López, però no volen que PP i Ciutadans tinguin "la clau per tancar el cadenat" de la Mesa, segons el seu portaveu, Iñigo Errejón. L'òrgan de govern del Congrés haurà de decidir, entre altres coses, si permet que les confluències territorials de Podemos (En Comú Podem, A la Valenciana i En Marea) poden constituir els seus propis grups parlamentaris.

Si la coalició de Pablo Iglesias i Alberto Garzón es despenja, i es nega a un pacte amb el PSOE que inclogui Ciutadans per mantenir la presidència per als de Pedro Sánchez, no els quedaria més remei que recórrer als vots dels partits nacionalistes o independentistes. Ara bé, fonts socialistes han explicat a Europa Press que, en principi, no pensen explorar aquesta via.

El PSOE, Unidos Podemos, ERC i PNB sumen 170 vots, un més que els 169 de PP i Ciutadans. La suma d'esquerra i nacionalistes arribaria a 178 si s'hi incorporés també Convergència. Aquesta està pendent que li assegurin que podrà comptar amb un grup propi al Congrés, malgrat que no compleix tots els requisits que fixa per a això el reglament de la cambra.